Política Econòmica

Rescatem-nos!

Aquest mes de juny ha estat clau per definir, malgrat els fallits intents del Govern Espanyol d’ocultar la realitat, el rescat al sector financer espanyol. El 9 de juny semblava que s’instrumentava a través del Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB) però a la cimera europea del passat 28 i 29 de juny s’obriren les portes a la intervenció directa als bancs espanyols amb fons europeus. En qualsevol cas, polítiques força reveladores en la mesura que posen en evidència que el principal problema de l’economia espanyola són els desajustos del sector financer i no d’altres que han centrat la política del Govern Espanyol durant els últims mesos.

Es demostra, doncs, el fracàs de la política financera desenvolupada a través del FROB: haver garantit el rescat de les entitats financeres amb recursos públics i haver fomentat els processos de fusions de les entitats intervingudes no només no ha estat la solució, sinó que en molts casos ha complicat la viabilitat financera de més d’una entitat. Tot i que l’opció d'intervenció directa de les entitats financeres des de la UE és força millor que la intervenció del FROB, com ens condiciona la intervenció europea?

Som econòmicament més europeus en un Estat Espanyol cada vegada menys solvent. Amb aquest rescat el Govern Espanyol consolida un procés involuntari de cessió de sobirania a les institucions europees iniciat el maig del 2010, mostra de la seva incapacitat. Cal esperar conèixer les condicions específiques d’aquesta intervenció i com el Banc Central Europeu exercirà les seves funcions de supervisió per tenir més infomació per a valorar si pot significar una millora de l’accés al crèdit i quines altres derivades pot comportar en política econòmica.

Ara bé, no ens enganyem: continuem essent econòmicament espanyols a ulls del món. La seriositat o el rigor d’un govern autonòmic no és més que això: l’actitud d’un govern sub-estatal fiscalment depenent. La nostra solvència depèn més d’un President espanyol que s’amaga de la premsa o fa declaracions contradictòries en un lapse de poc més d’una setmana. Per això és imprescindible que el Govern de Catalunya lideri una interlocució directa i fluïda amb les institucions europees. Seria una bona manera d’admetre de facto l’evidència: que no podem seguir arrossegant la llosa d’Espanya per tirar endavant.

Rescatem-nos!

Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball
politicaeconomica@esquerra.org