L’acumulació de pèrdua de drets i retallades està fent perdre en part la perspectiva de l’abast de moltes de les mesures. De fet, hauríem d’anar fent un catàleg per poder avaluar els cost social que tindran els propers anys i que afectaran de ben segur la nostra capacitat de recuperar-nos.

Més enllà de les mesures de retall en drets econòmics, laborals i socials de les persones treballadores en l’àmbit públic (gratificacions, convenis, incapacitat temporal, drets sindicals, etc), el nou decret de retallades afecta de forma important les prestacions i subsidis d’atur. Aquest element és d’extraordinària importància, doncs és el suport que acaben tenint les persones que queden excloses del mercat per la cojuntura econòmica i l’excepcional situació que afecta a la demanda.

Hem de destacar les retallades que afecten a dos col·lectius. Per una banda, les persones treballadores a temps parcial, que estadísticament, són majoritàriament dones. En aquest sentit l’empitjorament del tractament de l’atur parcial i dels subsidis, amb prestacions correlatives a les hores treballades i els nous sistemes de càlcul comportarà que moltes prestacions siguin testimonials i ridícules. Per l’altra, cal destacar també que pels col·lectius d’aturats de llarga durada, com son els majors de 45 anys, es suprimeix el subsidi especial de sis mesos que existia fins ara, i que alhora, el subsidi per majors de 52 anys passa a ser només per a majors de 55 anys, per una pèrdua important de cobertura d’un important nombre d’aturats.

Aquestes mesures però, no poden fer perdre de vista la reforma general que afecta a les prestacions contributives d’atur. Per una part es redueix la prestació a partir del setè mes, passant de l’actual 60 % de la base reguladora al 50 %. Per l’altra, l'important reforma en les mesures coercitives i d’exigències de documentació, pot comportar la pèrdua automàtica de prestacions per molts aturats i de forma gairebé arbitrària i sense garanties.

Altres mesures, més de matís, però que dibuixen un seguit d’incoherències amb el que hauria de ser un mercat inclusiu i enfocat a la recuperació, és l’encariment dels recàrrecs per aplaçament de pagaments de quotes a les empreses (en contra de l’anunci fet de reducció de cotitzacions) i la pèrdua d’exempció d’algunes retribucions (menyscaptes, indemnitzacions per defunció), així com la pèrdua de bonificació de quotes de les persones majors de 60 anys, personal investigador i, de nou pel col·lectiu femení, la pèrdua de la bonificació del 50 % per les dones en règim d’autònoms que es reincorporen després d’una maternitat.


Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia social
treball@esquerra.org