El nostre país s’ha vist comparat sovint amb els màxims exponents de l’excel·lència mundial. Expressions com “Massachusetts d’Europa” o “Silicon Valley del Mediterrani” no han sigut ni estranyes ni infreqüents referides a Catalunya. Una evidència del nostre potencial en l’excel·lència científica, encara mig soterrat per la poca priorització rebuda.

No partim de zero. Tenim una llarga tradició científica que ha arribat al present repuntant en els darrers anys. Deia Lluís Torner en el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona: “el gran avenç en ciència de la darrera dècada a Catalunya s’ha aconseguit amb una inversió molt modesta”. Què no s’hauria pogut fer amb més recursos? Què no aconseguirem quan assolim els estàndards europeus? El percentatge d’inversió en recerca al nostre país ha estat escàs, i no obstant això, Catalunya genera el 3% de la producció científica europea, essent l’1,5% de la població. Catalunya és doncs una potència científica. Una dada optimista per encarar el futur.

Catalunya afronta el repte de deixar d’emmirallar-se amb d’altres i d’esdevenir un referent en si mateixa. Bastir un sistema de recerca propi, d’excel·lència universitària i amb un alt grau d’innovació. Construir un teixit productiu basat en la qualitat. Fer tot això depèn de nosaltres, de les prioritats que ens marquem en el futur immediat. Jordi Montaña, president de la Xarxa Vives, deia recentment que el sistema universitari d'una Catalunya independent es pot veure potenciat en termes d’investigació, qualitat i internacionalització, i que serà “fortament competitiu”. Més optimisme doncs, i més garanties de futur per rellançar el nostre potencial científic des d’un nou estat d’Europa.


Lluís Pujades
Vocal de Recerca de la comissió sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació