Política Econòmica

La consciència de l’espoli fiscal al País Valencià

El passat dissabte, Vicente Boluda, president de la Asociación Valenciana de Empresarios (AVE), afirmava en una entrevista a El País que volia el mateix pacte fiscal que reclamava Catalunya i que tenen el País Basc i Navarra. Aquestes declaracions, vingudes del president d’una associació que agrupa als empresaris més importants del País Valencià, suposen un gir copernicà respecte a la tradicional submissió de l’empresariat valencià cap a tot el que vinguera de Madrid.

I és que ja noten les conseqüències d’un espoli fiscal continuat que, entre els anys 2002 i 2009, ha suposat que més de 45.000 milions d’euros eixiren del País Valencià cap a Madrid per no tornar. Per posar aquesta xifra en context, el deute de la Generalitat Valenciana és de 20.000 milions d’euros, és a dir, que no tindríem deute i encara tindríem més de 25.000 milions d’euros per invertir en educació, sanitat o infraestructures.

Però, per si fóra poc aquest espoli, cal afegir que el País Valencià no és una regió rica, no som el “Levante feliz” ni altres fantasies que el PP s’ha dedicat a vendre. Tenim un PIB per càpita inferior a la mitjana estatal i, tot i això, aportem un 6,3% del nostre PIB cada any a la “solidaritat interterritorial” que s’emporten regions més riques que nosaltres, com puga ser Castella i Lleó o Aragó.

Aquest espoli, agreujat per les polítiques de malbaratament de recursos i corrupció del PP, ha portat a la Generalitat Valenciana a una situació d’impagament, que ha tingut les farmàcies tancades durant 2 setmanes i amb edificis públics sense subministrament elèctric pels impagaments. En aquest moment, tots els partits polítics i una bona part de la societat civil comparteixen l’opinió que el sistema de finançament és nefast per al País Valencià.

Ara bé, la solució que han plantejat els partits representats a les Corts Valencianes i aprovada per unanimitat el maig passat, ha estat reclamar un canvi en el sistema de finançament autonòmic per tal de rebre la mitjana estatal de recursos per càpita, sense fer esment a l’espoli fiscal. En altres paraules, mantindre el sistema amb unes modificacions mínimes que suposarien uns 11.700 milions d’euros més en el mateix període en que l’espoli s’ha endut 45.000 milions.

Les declaracions de Boluda són la demostració del que des d’Esquerra Republicana portem anys explicant, primer amb el llibre de Celestí Gimeno “L’espoli fiscal del País Valencià” i amb les campanyes “Valencià: paga i calla”, que el concert econòmic és una qüestió de vida o mort per a l’economia valenciana i per al manteniment d’un mínim Estat del Benestar al País Valencià. Tot i que fórem l’únic partit polític que portava el concert econòmic al programa electoral en les darreres eleccions autonòmiques, cada dia hi ha més gent que reconeix aquesta necessitat i el reclama. Benvinguts siguen.


Joan Vea
Secretari de Política Econòmica del País Valencià