El marc d’uns nous pressupostos
Són possibles uns altres pressupostos de la Generalitat de cara els propers exercicis? Estic convençut que si. Ara bé, quin és el veritable marge de maniobra que tindrà el nou Govern de la Generalitat? El que configura el nostre marc pressupostari en els propers anys mentre no siguem independents són els límits de dèficit fixats pel Govern espanyol al si del Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF). Aquests objectius d'estabilitat pressupostària pels propers anys tenen com a objectiu reduir progressivament del 2013 al 2015 el nivell de dèficit de les AAPP de l'Estat espanyol assignant una part d'aquest objectiu a cada nivell d'administració: Administració central, Comunitats Autònomes (CCAA), Corporacions Locals (CCLL) i Seguretat Social.
Sense necessitat de fer distincions entre CCAA, la previsió de tancament pel 2012 serà d'un dèficit agregat del 2,0% del PIB. L'objectiu de dèficit fixat a les CCAA pel 2013 és del 0,7% del PIB. Això implica que se suposa que en només un any han de reduir conjuntament en 1,3 punts percentuals el seu nivell de dèficit. Tenint en compte que no hi ha un criteri de distribució horitzontal d'aquest objectiu entre CCAA - totes han de respectar el límit del 0,7 independentment del seu nivell d'esforç o dèficit fiscal - afecta de forma especialment negativa CCAA que, com Catalunya, presenten un nivell de dèficit públic més elevat fruit d'un dèficit fiscal estructural amb l'Administració Central. Tot i que sembla que la moderació del dèficit en el tancament del 2012 dependrà de la comptabilització dels ingressos derivats de les privatitzacions recents...Mentrestant, l'Administració Central espanyola s'exigeix un esforç d'ajust molt menor: un objectiu de dèficit del 3,8% el 2013, quan el dèficit anunciat al debat de la totalitat de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat a més de setembre 2012 era del 3,9%. Sembla justa aquesta desproporció d'exigència quan són les CCAA les responsables d'executar el 36% del conjunt de la despesa pública, especialment d'aquella que garanteix els pilars del nostre Estat del Benestar?
No ho és gens de just, com no ho tampoc la consideració política, social ni econòmica que ens té el Govern Espanyol. Alguns fa temps que ho sabem i que hem arribat a la conclusió que no canviarà mai independentment de qui ocupi la Moncloa. Què podem fer doncs mentre no es convoca el referèndum per a la independència si no volem caure en el conformisme? Doncs donar mostres explícites de disconformitat amb aquesta austeritat excessiva imposada des de Madrid - no són els objectius exposats anteriorment els que ens fixen les institucions europees - a Catalunya, a Madrid i a Brussel·les. Cal explicar a tothom que una cosa és tenir la voluntat d'equilibrar els nostres pressupostos públics i una altra de ben diferent és escanyar els teus ciutadans fruit d'aplicar acríticament la discrecionalitat d'un govern (espanyol) d'insolvència més que contrastada. Recordem que cada dècima adicional del PIB en necessitat de reducció de dèficit públic significa una necessitat adicional d'ajust - per la via de major pressió fiscal o menor despesa pública - de poc més de 200 milions d'euros. Com que l'esforç i els sacrificis que haurem de fer a partir del 2013 no són menors ni ens surten gratis, potser que comencem doncs a posar límit a tanta discrecionalitat no?
Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica I Treball
Sense necessitat de fer distincions entre CCAA, la previsió de tancament pel 2012 serà d'un dèficit agregat del 2,0% del PIB. L'objectiu de dèficit fixat a les CCAA pel 2013 és del 0,7% del PIB. Això implica que se suposa que en només un any han de reduir conjuntament en 1,3 punts percentuals el seu nivell de dèficit. Tenint en compte que no hi ha un criteri de distribució horitzontal d'aquest objectiu entre CCAA - totes han de respectar el límit del 0,7 independentment del seu nivell d'esforç o dèficit fiscal - afecta de forma especialment negativa CCAA que, com Catalunya, presenten un nivell de dèficit públic més elevat fruit d'un dèficit fiscal estructural amb l'Administració Central. Tot i que sembla que la moderació del dèficit en el tancament del 2012 dependrà de la comptabilització dels ingressos derivats de les privatitzacions recents...Mentrestant, l'Administració Central espanyola s'exigeix un esforç d'ajust molt menor: un objectiu de dèficit del 3,8% el 2013, quan el dèficit anunciat al debat de la totalitat de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat a més de setembre 2012 era del 3,9%. Sembla justa aquesta desproporció d'exigència quan són les CCAA les responsables d'executar el 36% del conjunt de la despesa pública, especialment d'aquella que garanteix els pilars del nostre Estat del Benestar?
No ho és gens de just, com no ho tampoc la consideració política, social ni econòmica que ens té el Govern Espanyol. Alguns fa temps que ho sabem i que hem arribat a la conclusió que no canviarà mai independentment de qui ocupi la Moncloa. Què podem fer doncs mentre no es convoca el referèndum per a la independència si no volem caure en el conformisme? Doncs donar mostres explícites de disconformitat amb aquesta austeritat excessiva imposada des de Madrid - no són els objectius exposats anteriorment els que ens fixen les institucions europees - a Catalunya, a Madrid i a Brussel·les. Cal explicar a tothom que una cosa és tenir la voluntat d'equilibrar els nostres pressupostos públics i una altra de ben diferent és escanyar els teus ciutadans fruit d'aplicar acríticament la discrecionalitat d'un govern (espanyol) d'insolvència més que contrastada. Recordem que cada dècima adicional del PIB en necessitat de reducció de dèficit públic significa una necessitat adicional d'ajust - per la via de major pressió fiscal o menor despesa pública - de poc més de 200 milions d'euros. Com que l'esforç i els sacrificis que haurem de fer a partir del 2013 no són menors ni ens surten gratis, potser que comencem doncs a posar límit a tanta discrecionalitat no?
Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica I Treball