Ens hem acostumat a avaluar la severitat de la crisi econòmica a partir de la important afectació que ha tingut en termes d'ocupació, i ens centrem en l'ocupació per compte aliena i en l'atur que hi segueix. No és tant habitual que ens centrem en dades com la destrucció de teixit empresarial -certament important també els darrers mesos-, i de treballadors autònoms o per compte pròpia, que en definitiva, són els primers ocupadors del país.

Les dades que ens deixa l'any són negatives com en els darrers anys. La pèrdua neta de treballadors autònoms a l'estat espanyol de 47.017 persones, que representa un -1,5% del teixit total, s'ha increment en un 44 % respecte la de l'any anterior. Pel que fa a Catalunya, la pèrdua fou de 10.649 treballadors autònoms (el 22,6%), amb una pèrdua superior al 2 %, i de les més altes de l' estat espanyol. Pel que fa al País Valencià, la pèrdua s'ha situat en 6.144 treballadors, i en un 1,9 % de la força total. A les Illes Balears, la pèrdua fou de 563, i com en el cas de l' ocupació per compte aliena, amb un millor comportament tant en el conjunt de l'Estat com en el dels Països Catalans. Així doncs, la pèrdua global dels Països Catalans ha estat de 17.356 persones, que situen en 911.772 el nombre de treballadors autònoms, amb una pèrdua mitjana del 1,86 %, molt per sobre de la de l' estat espanyol.

El sector amb major pèrdua de força de treball autònom és el de la construcció, amb gairebé 7 de cada 10 autònoms perduts, seguit per la indústria i l'agricultura. Amb aquestes dades de destrucció del teixit de treballadors per compte pròpia convé posar l'accent en el fet de que darrera de cada autònom o emprenedor que perdem, perdem expectatives de generar riquesa, de generar redistribució de rendes i recursos, i òbviament, capacitat de creació d'ocupació.

Quan analitzem les causes per les que es dona la situació, i més enllà de les intrínsecament lligades a la falta de demanda per la davallada en el consum interior, així com la impossibilitat de tenir finançament pels projectes empresarials, hi trobem també la pèrdua dels programes de foment de l'emprenedoria i el treball per compte pròpia, així com de les bonificacions a la contractació. Però també caldria afegir-hi altres factors que també s'han posat de relleu els darrers dies com la morositat de l'administració i grans empreses que accentua les complexes tresoreries dels treballadors autoocupats.

Cal afegir a aquesta situació la conclusió a la que arribava l'estudi presentat per CTAC-UGT aquest estiu, en el s' avaluava el cost mitjà de les mesures de pressió fiscal instaurades pel govern del PP consistents en l'increment de l'IVA i de l'IRPF, i que comportaven una mitjana de pressió de 1.100 euros anuals per cada autònom. Sens dubte, aquesta ha estat una mesura que ha contribuït també a accentuar les dificultats per fer viables els projectes empresarials.

En anteriors crisis, l'autoocupació esdevenia un guaret per milers de persones quan perdien l'ocupació per compte aliena. Si bé encara segueix essent una sortida per moltes persones, les xifres absolutes han disminuït els darrers anys.  

Partint de les estadístiques clàssiques que situen en petits i mitjans empresaris - indubtablement autònoms - el 80 % de l'ocupació que es crea, hem de concloure que esdevé una part essencial, indispensable, del nostre teixit productiu sense la que serà impossible avançar en la recuperació econòmica del nostre país.
I tampoc podem deixar de costat un drama més afegit al que hi ha al darrera de cada tancament de cada empresa.

I és que mentre les xarxes de suport i polítiques socials al voltant dels desnonats del mercat de treball per compte aliena disminueixin i  les xarxes de suport a autònoms i empresaris siguin febles i poc reeixides, anirà avançant un cinquè món al nostre país al que caldrà afrontar els propers mesos.


Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social