Mentre els servidors del capital, socialistes i peperos, van matam que et mataré, acusant-se de batre el rànquing en quant a la corrupció es refereix, utilitzant la tant gastada fal·làcia de l'argument "tu quo-que" (tu també) que ja va crispar la paciència d'Aristòtil, el nou cap d'una vella patronal a badat boca. El seu antecessor, el seu amic Díaz Ferran, hi és a la garjola (presó) perquè la seua insaciabilitat pel ràpid benefici el va fer infringir unes lleis fetes al seu favor. Joan Rosell i Lastortras, així es diu el nou president de la CEOE, li agrada molt la provocació i, així, un dia anomena paràsits als que treballen a la funció pública, un altre dia, gossos i defraudadors als que no aconsegueixen un lloc de treball. És l'estil falangista, tan espanyol i caspós, per a trobar-se important i oblidar els fracassos.

Ja per l'any 1980 va escoltar la crida a dirigir i encarrilar els destins dels seus congèneres, per la qual cosa, juntament amb un altre falangista cap del SEU (Sindicato Español Universitario) com era Juan Echevarria Puig, va fundar Solidaritat Catalana. "La nueva y eficaz derecha de Catalunya", deien als seus cartells. "Sal a la calle i vota para que todo salga a derechas", era el leitmotiv de la seua campanya. Va agradar tant a D. Manuel Fraga Iribarne que AP (Alianza Popular) no va presentar candidatura a Catalunya i demanava el vot per a la nova i eficaç dreta. No ho va voler la "Santíssima Trinitat" que els transvestits admiradors de Jose Antonio veren el seu esforç recompensat amb escons. Quina llàstima.

Allò dels sis milions d'aturats és mentida, diu. Ni tant sols quatre milions noucents-mil. "La gent s'apunta a l'atur a veure si en trau profit", diu aquell del cabell engominat cap enrere. N'hi ha que vore com semblen els criminals. "Si a mi em deixes la legislació laboral et canvie la situació en una setmana", va declarar davant els periodistes per tot seguit propugnar, amb caràcter general, un contracte únic per a tots els treballadors i per al jovent en particular, mini-jobs amb salaris per sota del conveni. "Intentem que la gent treballe dues hores durant tres dies", millor això que res.

A mi m'acudeix pel cap com al cap de la patronal: em deixen el codi penal i la capacitat per a complir-lo i la situació actual la transforme en menys d'una setmana. Empresonem als poca-vergonya, requisant-los tot allò furtat i evadit; recuperem els bens de l'Església aconseguits a base de mals i capgirem l'obtingut en obra pública necessària i crèdits per a autònoms i cooperatives; deixem que siguen els bancs els que paguen els seus deutes per les seues polítiques especulatives. El Borbó, la Sofia, i els bisbes a l'asil, el princep, les infantes i els retors, a veremar!

Els diners per a les televisions s'inverteix en educació i investigació. Els beneficis obtinguts en infraestructures públiques innecessàries i fraudulentes requisats per a donar cobertura social a les persones més necessitades i dependents i, com deia un amic meu, que rebenten de salut.

Oi que és senzill? Sense acrimònia ni mini-jobs, estimat Joan.


Lluís Pujades
Secretari de Moviments Socials d'ERPV