Política Econòmica

Alimentar-se de molles

Fa un parell de mesos, vaig dir que Mònica Oltra no tenia ni idea del que parlava quan va dir que la solució perquè s'acabaren les retallades al País Valencià era no pagar el deute il·legítim. Fa un parell de setmanes Compromís va traure el seu estudi sobre el deute il·legítim al País Valencià, que xifrava en 2.942 milions d'euros (un 10% del deute total de la Generalitat Valenciana).

Aquest fet no resol res, ja que el problema principal de la Generalitat Valenciana no és la quantitat de deute (encara que és la més elevada en proporció al PIB de les comunitats autònomes), sinó que el País Valencià pateix una extracció colonial de rendes per part de l'Estat Espanyol (com ho va qualificar el catedràtic Germà Bel) de 6.300 milions d'euros anuals en imposts que paguem, se'ls queden a Madrid i no els tornen en serveis i inversions al País Valencià. En altres paraules, el deute il·legítim acumulat per la Generalitat Valenciana des del 1982, any de la seua creació, no arriba al que l’Estat espanyol requisa als valencians i valencianes en 6 mesos, per fer-nos una idea de la importància.

No obstant això, la setmana passada van presentar una Proposició No de Llei per a reclamar el "deute històric" de l'Estat amb la Generalitat. Cap novetat, ja que fa més d’un any que van anunciar que ho farien. El que es reclama en concepte de deute històric és la diferència entre el que han rebut amb el sistema de finançament autonòmic els ciutadans valencians per càpita amb la mitjana de totes les comunitats autònomes. Una reclamació que, encara que de moment queda tan sols en paraules, ja fa temps que fan al PP, com ara l’alcalde de Sagunt i diputat a les Corts, Alfredo Castelló.

En altres paraules, el que es demana és que els valencians estiguem en la mitjana dels espanyols, ni més ni menys. Aquest deute històric està calculat en uns 11.000 milions d’euros que s’han acumulat des del 2002 fins a l’actualitat (el que vindria a ser uns 1.000 milions a l'any). Per comparar amb l’espoli fiscal, els valencians vam pagar, entre els anys 2002 i 2008, uns 39.201 milions d’euros en impostos que no es van veure compensats en inversions ni serveis del govern central al País Valencià. És a dir, el “deute històric” (diners que EN TEORIA haurien d’haver vingut al País Valencià) seria menys d’una tercera part de l’espoli (diners que EFECTIVAMENT els valencians vam pagar a Madrid).

Les solucions proposades fins a dia d'avui no distingeixen que el problema és de flux i no d'acumulació, que el gran problema està en els ingressos que entren cada any a les arques de la Generalitat Valenciana i, per tant, la solució ha de passar per modificar eixos fluxos i no per tirar mà de fons acumulats de què sols podrem disposar una única vegada. No obstant això, ara han començat a demanar un "concert econòmic responsable per a totes les comunitats autònomes", un concepte buit i sense cap contingut pràctic pel moment, però que queda molt bonic de dir.

La solució als problemes de la Generalitat i de tota l'economia valenciana passa per recuperar la sobirania fiscal. No per tindre un finançament millor per part de l'Estat, sinó per tindre les eines per a legislar sobre els nostres imposts, per a recaptar-los i administrar-los nosaltres. Després ja pactarem quina quantitat correspon pagar a l'Estat espanyol pels serveis que presta al País Valencià, però la responsabilitat d'administrar els nostres recursos ha de ser nostra.

Per això des d’Esquerra Republicana del País Valencià reclamem que, com deia Ovidi, “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. És hora de ser sobirans amb els nostres recursos.


Joan Vea
Secretari de Política Econòmica
Esquerra Republicana del País Valencià