Universitats i Recerca

Els reptes de la universitat pública catalana II: un nou marc laboral

La universitat és un espai de pensament, d'innovació, d'aprofundiment, de creació. Això s’ha de veure reflectit en les seves tres funcions històriques que són la recerca, la transferència i la docència (algun dia s’haurà d’incloure la divulgació també...). Així doncs el marc laboral hauria de potenciar al màxim tots aquests trets característics de la universitat.

Un dels problemes amb el model actual de contractació de personal permanent (funcionariat sensu stricto) és que no incentiva gaire cap d’aquests aspectes. Certament aporta tranquil·litat i estabilitat al professor universitari, doncs no li caldrà preocupar-se pel seu sou, però poc més. Potser caldria buscar la formula que alhora aportés estabilitat i també incentivés els aspectes de l’activitat universitària comentats anteriorment. En aquest sentit seria desitjable que el model que predominés fos un model similar a l'ICREA, el que seria el model Serra i Hunter, vaja. Un contractat laboral permanent, no funcionari, sotmès a avaluacions externes periòdiques per assegurar que la docència impartida i/o la recerca i/o la transferència tenen els barems de qualitat requerits per a la universitat en qüestió o per al sistema universitari en general.

A banda d’això cal plantejar-se que ha de ser un professor universitari. Un professor no sempre podrà ser durant tota la seva vida laboral un bon docent, un bon investigador i a sobre tenir sempre una gran capacitat de transferir aquest coneixement. De fet potser un professor universitari mai serà un bon investigador o bé d'altres no seran mai uns bons docents. Els necessitem a tots? Si. Necessitem que tots puguin ser bons en les tres funcions que ha de tenir la universitat? No, no però la universitat si que ha de fer sempre, i fer-les bé, aquestes tres funcions. Així doncs cal definir d'una manera flexible la carrera d'un professor universitari, les seves etapes professionals i les seves funcions, doncs és ben possible que si potenciem en un professor allò que li ve de gust fer/sap fer millor, potenciarem que la universitat pugui dur a terme les seves funcions amb la màxima qualitat en benefici del seu alumnat i de la generació de coneixement i valor.

Tot aquest canvi de marc laboral ha d’anar acompanyat de mesures de transparència en la tria del professorat, de sistemes d’avaluació i fiscalització que vagin més enllà de la recerca (cal especialment, implementar un sistema eficient d’avaluació de la qualitat docent). I calen mesures específiques per evitar la precarització del personal docent i investigador. Abandonar el model funcionarial ajudarà i definir quina és la carrera professional dins la universitat també. En aquest aspecte les mesures de rendiment de comptes tant en els diferents nivells de la institució com per part del professorat ajudarà a fer emergir situacions de precarietat laboral i a buscar la manera de posar-hi remei.

Aquest article no és pas complert, només s’ha parlat de personal docent i investigador, caldria però també parlar de PAS, doncs és un pilar essencial de la nostra universitat i per al qual probablement també caldria definir un nou marc laboral específic.


Javier del Campo
President de la comissió sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació
Esquerra Republicana