El canal Segarra-Garrigues és una de les inversions necessàries, no només per a l’agricultura de Lleida, sinó per l’agricultura del país, i es pot considerar, en els moments en que vivim, una infraestructura d’estat ja que ha de permetre incrementar la nostra capacitat de producció d’aliments, objectiu primer de l’agricultura.

Ara bé, una inversió inicial de 1.071 milions d’euros per a posar en regadiu 70.000 ha, encara que siguin pagats aproximadament a parts iguals entre l’administració i els regants, és una inversió pública important i, per tant, demana portar a terme un seguit de mesures que permetin recuperar-la i justificar-la davant la societat.

Posar en regadiu 70.000 ha sense oferir orientacions per a les noves produccions podria generar una oferta descontrolada i enfonsar el mercat en alguns productes. Aquesta situació faria inviable les inversions fetes i el resultat de tot el procés seria, des del punt de vista econòmic negatiu i, des del punt de vista del sector, frustrant.

Per tant, una de les mesures seria la creació d’una entitat per elaborar un pla d’explotació per estudiar, a partir de les necessitats alimentàries del país i dels estudis de mercat corresponents, quins són els millors conreus a establir a les noves terres de regadiu per a assegurar la viabilitat i els objectius de les inversions (pública i privada).

Aquesta mesura, acompanyada de les actuacions urbanístiques corresponents per facilitar la implantació de la potent indústria de transformació agroalimentària, apropant-la a les zones productores, asseguraria la sortida a les produccions agrícoles i afavoriria la creació de llocs de treball als pobles i ciutats situats al voltant del canal, amb el que via indirecta, s’asseguraria el retorn de les inversions públiques i privades realitzades.


Oriol Anson i Fradera
Enginyer Tècnic Agrícola