Treball Autònoms i Economia Social
Darreres dades d’atur registrat als PPCC: la solució, la sobirania laboral
Quan analitzem les dades d’atur ho fem des de dues perspectives prou diferents. Per una banda, s’analitza les dades d’atur registrat, és a dir, les dades de les persones que s’inscriuen als serveis d’ocupació com a demandants per figurar inscrits als efectes de rebre prestacions o subsidis per desocupació, o per figurar-hi amb suficient antiguitat per reunir els requisits subjectius per accedir a determinades modalitats de contractació bonificada. Aquestes dades es basen doncs en registres reals de persones inscrites. No obstant, tenen la feblesa de ser només això, i no respondre a la demanda real d’ocupació en relació a la població activa, doncs moltes persones acaben desestimant la inscripció als registres malgrat estiguin disposats a treballar sinó poden accedir a prestacions. El cas més habitual és el dels treballadors autònoms sense ocupació.
Contrasta amb aquesta anàlisi la de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que es basa en dades estadístiques elaborades per l’ Instituto Nacional de Estadística, que amb la metodologia de l’enquesta i amb un marge d’error certament minso, acaba oferint una visió més real de les tendències del mercat i de les persones realment desocupades. De fet, tant és així que les polítiques d’ocupació es basen a nivell estatal i internacional en aquesta anàlisi. Les dades EPA són les que permeten homologar les dades d’atur a nivell de la UE i mundial.
Les dades d’atur registrat alhora, les primeres, són molt més propenses a l’evolució conjuntural i estacional de component incidental gairebé, i no ofereixen una imatge fidel de les tendències de recessió o recuperació. Una mostra d’això la tenim amb les dades que coneixíem la setmana passada. Si bé podem afirmar que en termes d’atur registrat són les millors dades d’ençà que se’n recullen pel que fa a reducció del nombre de persones registrades a Catalunya (no així en dades de Països Catalans per la menor reducció del País Valencià), també és cert que ho són només a nivell de reducció mensual. Així, a la reducció mensual en 40.021 persones inscrites al conjunt dels Països Catalans, el que comporta una reducció relativa respecte del mes de maig del 3,17%, a nivell de variació interanual, és a dir, de juny 2012 a 2013, la realitat ens mostra que hi ha enguany 3.412 persones inscrites de més, és a dir, un increment del 0,27 %, que demostra que encara no s’ha tocat prou fons en aquesta tortuosa i sagnant destrucció de l’ocupació.
Per altra banda, la reducció d’atur inscrit seria positiva si fos contrarestada per un increment de la contractació. Aquesta relació és evident que ha de ser així, doncs només es constata que la reducció ha estat efectiva si el mateix nombre de persones han estat contractades, ja que de no ser així, en resulta que la reducció de nombre de persones inscrites ho és perquè desisteixen de renovar la seva demanda d’ocupació o senzillament emigren a d’altres mercats de treball. I aquest és el cas que no s’ha produït aquest mes de juny, en el que malgrat la dada positiva de la reducció del nombre d’aturats inscrits, s’han formalitzat, al conjunt dels Països Catalans 2.081 contractes menys que al mes de maig, i 33.963 contractes menys que juny de l’any 2012. La davallada de la contractació doncs, evidencia que la reducció de persones inscrites resulta un miratge en termes de tendència.
S’evidencia doncs, que la recuperació no arriba, i ans al contrari, la desprotecció social i defalliment col·lectiu s’apodera dels nostres aturats i aturades que com demostren les dades, decideixen deixar d’estar inscrits. Si contrastem dades reals d’atur, és a dir, les de l’EPA, i alhora, el nombre de persones amb prestació o subsidi per desocupació vigent, ens trobem que més d’un milió de persones als Països Catalans, es troben aturats sense rebre cap tipus de prestació ni ajut.
Un drama social que no té aturador i que fa necessari que avancem, ara més que mai, en resoldre allò que no han sabut ni volgut solventar els que tenen competències i recursos per fer-ho, és a dir, el govern de Madrid. I la solució passa per assumir el més aviat possible la nostra sobirania laboral.
Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social
treball@esquerra.org
Contrasta amb aquesta anàlisi la de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que es basa en dades estadístiques elaborades per l’ Instituto Nacional de Estadística, que amb la metodologia de l’enquesta i amb un marge d’error certament minso, acaba oferint una visió més real de les tendències del mercat i de les persones realment desocupades. De fet, tant és així que les polítiques d’ocupació es basen a nivell estatal i internacional en aquesta anàlisi. Les dades EPA són les que permeten homologar les dades d’atur a nivell de la UE i mundial.
Les dades d’atur registrat alhora, les primeres, són molt més propenses a l’evolució conjuntural i estacional de component incidental gairebé, i no ofereixen una imatge fidel de les tendències de recessió o recuperació. Una mostra d’això la tenim amb les dades que coneixíem la setmana passada. Si bé podem afirmar que en termes d’atur registrat són les millors dades d’ençà que se’n recullen pel que fa a reducció del nombre de persones registrades a Catalunya (no així en dades de Països Catalans per la menor reducció del País Valencià), també és cert que ho són només a nivell de reducció mensual. Així, a la reducció mensual en 40.021 persones inscrites al conjunt dels Països Catalans, el que comporta una reducció relativa respecte del mes de maig del 3,17%, a nivell de variació interanual, és a dir, de juny 2012 a 2013, la realitat ens mostra que hi ha enguany 3.412 persones inscrites de més, és a dir, un increment del 0,27 %, que demostra que encara no s’ha tocat prou fons en aquesta tortuosa i sagnant destrucció de l’ocupació.
Per altra banda, la reducció d’atur inscrit seria positiva si fos contrarestada per un increment de la contractació. Aquesta relació és evident que ha de ser així, doncs només es constata que la reducció ha estat efectiva si el mateix nombre de persones han estat contractades, ja que de no ser així, en resulta que la reducció de nombre de persones inscrites ho és perquè desisteixen de renovar la seva demanda d’ocupació o senzillament emigren a d’altres mercats de treball. I aquest és el cas que no s’ha produït aquest mes de juny, en el que malgrat la dada positiva de la reducció del nombre d’aturats inscrits, s’han formalitzat, al conjunt dels Països Catalans 2.081 contractes menys que al mes de maig, i 33.963 contractes menys que juny de l’any 2012. La davallada de la contractació doncs, evidencia que la reducció de persones inscrites resulta un miratge en termes de tendència.
S’evidencia doncs, que la recuperació no arriba, i ans al contrari, la desprotecció social i defalliment col·lectiu s’apodera dels nostres aturats i aturades que com demostren les dades, decideixen deixar d’estar inscrits. Si contrastem dades reals d’atur, és a dir, les de l’EPA, i alhora, el nombre de persones amb prestació o subsidi per desocupació vigent, ens trobem que més d’un milió de persones als Països Catalans, es troben aturats sense rebre cap tipus de prestació ni ajut.
Un drama social que no té aturador i que fa necessari que avancem, ara més que mai, en resoldre allò que no han sabut ni volgut solventar els que tenen competències i recursos per fer-ho, és a dir, el govern de Madrid. I la solució passa per assumir el més aviat possible la nostra sobirania laboral.
Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social
treball@esquerra.org