El sector agrari, més bones perspectives que incerteses
En el sector agrari català actualment hi conflueixen dues incerteses. D’una banda l’inici de l’aplicació d’una nova PAC i de l’altra la transició nacional cap a l’estat propi.
Quant a l’aplicació d’una nova PAC, serà l’enèsima reforma des de l’any 1996 i el pragmatisme i la desconfiança dels pagesos i ramaders de país cap a les administracions fa que encarin aquesta nova reforma sense gaire inquietud o amb el mateix escepticisme de sempre. I més tenint en compte, que tal com s’ha dit, és una reforma per mantenir les coses si fa no fa allà mateix. O sigui s’ha intentat mantenir el pressupost i el sistema de drets i per tant la gent continuarà cobrant més o menys el mateix amb un sistema de gestió similar al que hi havia o pitjor encara, més centralitzat. Darrerament van arribant notícies sobre un nou , un altre, sistema de comarcalització agrària que està elaborant el “Ministerio” i que ja veurem on ens portarà.
S’ha dit i s’ha repetit mil vegades que l’aplicació de la PAC és massa burocràtica i massa complicada. Però no hi ha manera; caldrà esperar una altra reforma per corregir aquest defecte.
D’altra banda hi ha la transició nacional. I el govern espanyol s’escarrassa amb amenaces de que ens trauran de la Unió Europea. Semblaria que el sector agrari català no és ni molt menys euroescèptic, però després de tants anys, tampoc es veu la Unió Europea com la panacea de tots els nostres mals econòmics. Més aviat és la garantia d’una manera de fer democràtica davant del dubtós tarannà democràtic dels espanyols. Les amenaces de fer-nos fora més aviat semblen un reflex de les seves pròpies pors i la manipulació és tan evident i barroera que en algun moment fan fins i tot, una certa llàstima.
I finalment hi ha una qüestió que sí que té molta importància i transcendència i és que el sector agrari català va raonablement bé. Després d’anys d’advertiments i de condemnes a mort, ara resulta que el sector primari és un dels més actius de la nostra economia. Que fins i tot és atractiu per a joves procedents d’altres activitats econòmiques que s’han enfonsat i que tornen a les explotacions familiars agrícoles i ramaderes que persistien residualment, i que ara incorporen joves emprenedors amb projectes engrescadors i viables.
El futur del sector segurament és incert però hi ha indicis d’una raonable prosperitat.
Montserrat Colàs
Comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Quant a l’aplicació d’una nova PAC, serà l’enèsima reforma des de l’any 1996 i el pragmatisme i la desconfiança dels pagesos i ramaders de país cap a les administracions fa que encarin aquesta nova reforma sense gaire inquietud o amb el mateix escepticisme de sempre. I més tenint en compte, que tal com s’ha dit, és una reforma per mantenir les coses si fa no fa allà mateix. O sigui s’ha intentat mantenir el pressupost i el sistema de drets i per tant la gent continuarà cobrant més o menys el mateix amb un sistema de gestió similar al que hi havia o pitjor encara, més centralitzat. Darrerament van arribant notícies sobre un nou , un altre, sistema de comarcalització agrària que està elaborant el “Ministerio” i que ja veurem on ens portarà.
S’ha dit i s’ha repetit mil vegades que l’aplicació de la PAC és massa burocràtica i massa complicada. Però no hi ha manera; caldrà esperar una altra reforma per corregir aquest defecte.
D’altra banda hi ha la transició nacional. I el govern espanyol s’escarrassa amb amenaces de que ens trauran de la Unió Europea. Semblaria que el sector agrari català no és ni molt menys euroescèptic, però després de tants anys, tampoc es veu la Unió Europea com la panacea de tots els nostres mals econòmics. Més aviat és la garantia d’una manera de fer democràtica davant del dubtós tarannà democràtic dels espanyols. Les amenaces de fer-nos fora més aviat semblen un reflex de les seves pròpies pors i la manipulació és tan evident i barroera que en algun moment fan fins i tot, una certa llàstima.
I finalment hi ha una qüestió que sí que té molta importància i transcendència i és que el sector agrari català va raonablement bé. Després d’anys d’advertiments i de condemnes a mort, ara resulta que el sector primari és un dels més actius de la nostra economia. Que fins i tot és atractiu per a joves procedents d’altres activitats econòmiques que s’han enfonsat i que tornen a les explotacions familiars agrícoles i ramaderes que persistien residualment, i que ara incorporen joves emprenedors amb projectes engrescadors i viables.
El futur del sector segurament és incert però hi ha indicis d’una raonable prosperitat.
Montserrat Colàs
Comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca