El finançament de les molles o la sobirania del pa sencer
Els valencians i valencianes patim, des de la constitució de l’Estat de les Autonomies, d’una manca de finançament que ha ofegat el desplegament de l’estat del benestar al País Valencià. Aquest és un fet que no nega ningú a la societat valenciana i que aquest mes de setembre ha confirmat l’informe de la comissió d’experts de les Corts Valencianes.
No obstant, el plantejament de l’informe gira al voltant d’una premissa, que els valencians patim un greuge perquè rebem del sistema de finançament autonòmic uns recursos per habitant inferiors a la mitjana estatal, que no reflecteix correctament la magnitud de la tragèdia.
I no ho fa perquè si el problema es que els valencians no som espanyols en la mitjana la solució és òbvia, hem de dissenyar un sistema que garantisca que el País Valencià reba uns recursos per habitant que el situen a la mitjana estatal. I aquesta és la proposta de l’informe un sistema aplicable a tot l’estat per tal que la diferència en els recursos per habitant que reben les autonomies no siga tan gran com al model actual.
L’autèntic problema del finançament valencià no és el greuge per uns recursos que hauríem d’haver rebut per situar-nos a la mitjana espanyola (que l’informe situa en 13.449 milions d’euros entre els anys 2011 i 2012), sinó que els valencians generem uns recursos que se’n van a Madrid i es reparteixen la resta d’autonomies (algunes més riques que el País valencià) en nom de la “solidaritat interterritorial”, tal i com indiquen les balances fiscals (5.575 milions d’euros només en 2005 i aproximadament 45.614 milions entre els anys 2002 i 2009).
A l’igual que el problema amb els interessos no és que hagem de pagar 2.531 milions d’euros pel cost dels recursos que hauríem d’haver rebut i no vam rebre, sinó els més de 4.000 milions d’euros que hem de pagar a l’Estat espanyol en interessos per haver-nos prestat diners, després de quedar-se amb més de 6.000 milions d’euros dels valencians pels que no rebrem mai cap interés ni benefici.
L’informe de les Corts Valencianes és un pas important per al reconeixement del problema, però hem de deixar de pensar en quant hauríem de rebre per a ser bons espanyols i hem de començar a pensar en clau valenciana, en que hem de ser sobirans sobre els nostres impostos i després negociar amb l’Estat de tut a tu sobre què i quant li hem de pagar pels seus serveis.
En resum, deixem de negociar per les molles del finançament autonòmic i siguem sobirans sobre el pa sencer del sistema fiscal valencià.
Joan Vea i Badenes
Secretari de política econòmica d’Esquerra Republicana del País Valencià
No obstant, el plantejament de l’informe gira al voltant d’una premissa, que els valencians patim un greuge perquè rebem del sistema de finançament autonòmic uns recursos per habitant inferiors a la mitjana estatal, que no reflecteix correctament la magnitud de la tragèdia.
I no ho fa perquè si el problema es que els valencians no som espanyols en la mitjana la solució és òbvia, hem de dissenyar un sistema que garantisca que el País Valencià reba uns recursos per habitant que el situen a la mitjana estatal. I aquesta és la proposta de l’informe un sistema aplicable a tot l’estat per tal que la diferència en els recursos per habitant que reben les autonomies no siga tan gran com al model actual.
L’autèntic problema del finançament valencià no és el greuge per uns recursos que hauríem d’haver rebut per situar-nos a la mitjana espanyola (que l’informe situa en 13.449 milions d’euros entre els anys 2011 i 2012), sinó que els valencians generem uns recursos que se’n van a Madrid i es reparteixen la resta d’autonomies (algunes més riques que el País valencià) en nom de la “solidaritat interterritorial”, tal i com indiquen les balances fiscals (5.575 milions d’euros només en 2005 i aproximadament 45.614 milions entre els anys 2002 i 2009).
A l’igual que el problema amb els interessos no és que hagem de pagar 2.531 milions d’euros pel cost dels recursos que hauríem d’haver rebut i no vam rebre, sinó els més de 4.000 milions d’euros que hem de pagar a l’Estat espanyol en interessos per haver-nos prestat diners, després de quedar-se amb més de 6.000 milions d’euros dels valencians pels que no rebrem mai cap interés ni benefici.
L’informe de les Corts Valencianes és un pas important per al reconeixement del problema, però hem de deixar de pensar en quant hauríem de rebre per a ser bons espanyols i hem de començar a pensar en clau valenciana, en que hem de ser sobirans sobre els nostres impostos i després negociar amb l’Estat de tut a tu sobre què i quant li hem de pagar pels seus serveis.
En resum, deixem de negociar per les molles del finançament autonòmic i siguem sobirans sobre el pa sencer del sistema fiscal valencià.
Joan Vea i Badenes
Secretari de política econòmica d’Esquerra Republicana del País Valencià