Treball Autònoms i Economia Social
Emprenedoria
El Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC) ha realitzat un estudi sobre l’emprenedoria[1] a Catalunya, on a partir d’un aprofundiment sobre el seu significat, aborda amb detall el propi procés d’emprendre, l’educació en emprenedoria i les polítiques i mesures que s’apliquen. Finalment, aquest informe aporta recomanacions i consideracions consensuades per patronals, sindicats i altres agents socials presents en l’esmentat Consell.
L’emprenedoria ha anat agafant protagonisme com a via per sortir de la crisi i per crear ocupació. No hi ha discurs polític ni institució pública que no dipositi quasi bé totes les esperances en aquest antídot als mals que ens assoten. Just a Catalunya ens afecten un total de 124 mesures adreçades a l’emprenedoria en alguna de les seves vessants (cultural, d’activitat, de finançament, de relació amb l’administració, d’innovació tecnològica, d’emprenedoria social...) Per això hom ja parla de “bombolla emprenedora” i és important prendre consciència de que ni tothom ni tots els projectes estan abocats a l’èxit.
A Catalunya, la creació de noves empreses, incloent l’autoocupació que és la majoritària, ens dibuixa una tendència a la baixa entre 2007 i 2011 i un cert repunt en els darrers dos anys. L’emprenedoria per oportunitat, la que sorgeix quan hom té una idea i està disposat a convertir-la en realitat i jugar-s’hi els seus recursos, supera amb escreix la de necessitat, que només representa un 25% i que és la d’aquelles persones que emprenen perquè el mercat laboral no els ofereix alternatives o aquestes són poc atractives. Just a l’any 2012 per cada nova empresa que s’ha creat se n’ha destruït una altra i si ens fixem en el període 2009-2001, el 60% dels projectes creats han fracassat. Tot això condueix a plantejar-se quins són els factors que separen l’èxit del fracàs per tal d’orientar millor les polítiques i els serveis que s’adrecen als emprenedors.
Com passa quasi bé sempre, anam molt coixos pel que fa a dades i anàlisi sobre les causes que fan que una empresa s’acabi consolidant. Malgrat, per tant, no disposar de dades quantitatives ni de treballs científics com els que reclamem, estudis internacionals i opinions dels experts subratllen com a principals factors interns d’èxit: 1) les característiques personals (obertura, responsabilitat, tolerància al risc i a la incertesa ... habilitats comunicatives, de gestió i de treball en equip, entorn familiar favorable i formació específica); 2) les característiques del projecte: un pla d’empresa ben desenvolupat i amb elements innovadors, ben localitzat, amb els costos controlats i amb mires a internacionalitzar-se; 3) formació d’ equips multidisciplinars que cobreixin els tres àrees bàsiques de tota empresa: àrea tècnica o de coneixement, àrea de gestió i àrea comercial.
L’entorn, el mercat, la regulació, les polítiques, l’accés al finançament, la cultura empresarial... Són molts també els factors externs que actuen com a facilitadors o, ben al contrari, com a barreres a l’activitat emprenedora. La transferència tecnològica permet aflorar iniciatives d’alt valor afegit. Les traves administratives i l’excessiva complexitat regulatòria, frenen la posada en marxa de noves empreses i aquí convé recordar que Espanya ocupa el lloc 142 (d’un conjunt de 189 països analitzats[2] ) en la classificació relativa a les restriccions a l’hora d’engegar un negoci. Necessitem un sistema català de microcrèdits i de microfinances per fer arribar el crèdit a l’economia productiva. Els incentius fiscals als inversors i al negoci, la reducció de quotes de la Seguretat Social, la millora de les condicions de la capitalització de l’atur, la protecció del patrimoni personal de l’emprenedor i l’acceptació i no estigmatització de l’emprenedor que no ha reeixit , són condicions que sens dubte impulsarien la creació d’empreses i la seva consolidació.
Els Països Catalans conformam una societat que no ha rebut gaires favors de l’estat –que ens ha estat i ens és foraster i hostil- i que habitualment ha projectat el seu futur sobre el seu propi esforç i iniciativa. És així com hem construït els pilars del desenvolupament de les economies modernes: estructures empresarials i estructures generadores de coneixement de primer nivell que necessiten mecanismes que facin més àgil la transferència tecnològica. I és així també com moltes persones han creat el seu lloc de feina a partir del seu ofici i de les seves idees conformant el multitudinari col·lectiu d’autònoms, que també s’alimenta de persones que s’hi veuen abocades per l’externalització dels seus llocs de feina per part de les empreses on treballaven. Cal remarcar també l’empenta i la magnitud de les iniciatives d’emprenedoria social i la seva aportació transformadora de les relacions laborals i professionals.
Mercè Garau
Secretària de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social
1. L’emprenedoria a Catalunya. Activitat, educació i polítiques. CTESC, febrer 2014
2. Doing Bussines (OCDE 2014)
L’emprenedoria ha anat agafant protagonisme com a via per sortir de la crisi i per crear ocupació. No hi ha discurs polític ni institució pública que no dipositi quasi bé totes les esperances en aquest antídot als mals que ens assoten. Just a Catalunya ens afecten un total de 124 mesures adreçades a l’emprenedoria en alguna de les seves vessants (cultural, d’activitat, de finançament, de relació amb l’administració, d’innovació tecnològica, d’emprenedoria social...) Per això hom ja parla de “bombolla emprenedora” i és important prendre consciència de que ni tothom ni tots els projectes estan abocats a l’èxit.
A Catalunya, la creació de noves empreses, incloent l’autoocupació que és la majoritària, ens dibuixa una tendència a la baixa entre 2007 i 2011 i un cert repunt en els darrers dos anys. L’emprenedoria per oportunitat, la que sorgeix quan hom té una idea i està disposat a convertir-la en realitat i jugar-s’hi els seus recursos, supera amb escreix la de necessitat, que només representa un 25% i que és la d’aquelles persones que emprenen perquè el mercat laboral no els ofereix alternatives o aquestes són poc atractives. Just a l’any 2012 per cada nova empresa que s’ha creat se n’ha destruït una altra i si ens fixem en el període 2009-2001, el 60% dels projectes creats han fracassat. Tot això condueix a plantejar-se quins són els factors que separen l’èxit del fracàs per tal d’orientar millor les polítiques i els serveis que s’adrecen als emprenedors.
Com passa quasi bé sempre, anam molt coixos pel que fa a dades i anàlisi sobre les causes que fan que una empresa s’acabi consolidant. Malgrat, per tant, no disposar de dades quantitatives ni de treballs científics com els que reclamem, estudis internacionals i opinions dels experts subratllen com a principals factors interns d’èxit: 1) les característiques personals (obertura, responsabilitat, tolerància al risc i a la incertesa ... habilitats comunicatives, de gestió i de treball en equip, entorn familiar favorable i formació específica); 2) les característiques del projecte: un pla d’empresa ben desenvolupat i amb elements innovadors, ben localitzat, amb els costos controlats i amb mires a internacionalitzar-se; 3) formació d’ equips multidisciplinars que cobreixin els tres àrees bàsiques de tota empresa: àrea tècnica o de coneixement, àrea de gestió i àrea comercial.
L’entorn, el mercat, la regulació, les polítiques, l’accés al finançament, la cultura empresarial... Són molts també els factors externs que actuen com a facilitadors o, ben al contrari, com a barreres a l’activitat emprenedora. La transferència tecnològica permet aflorar iniciatives d’alt valor afegit. Les traves administratives i l’excessiva complexitat regulatòria, frenen la posada en marxa de noves empreses i aquí convé recordar que Espanya ocupa el lloc 142 (d’un conjunt de 189 països analitzats[2] ) en la classificació relativa a les restriccions a l’hora d’engegar un negoci. Necessitem un sistema català de microcrèdits i de microfinances per fer arribar el crèdit a l’economia productiva. Els incentius fiscals als inversors i al negoci, la reducció de quotes de la Seguretat Social, la millora de les condicions de la capitalització de l’atur, la protecció del patrimoni personal de l’emprenedor i l’acceptació i no estigmatització de l’emprenedor que no ha reeixit , són condicions que sens dubte impulsarien la creació d’empreses i la seva consolidació.
Els Països Catalans conformam una societat que no ha rebut gaires favors de l’estat –que ens ha estat i ens és foraster i hostil- i que habitualment ha projectat el seu futur sobre el seu propi esforç i iniciativa. És així com hem construït els pilars del desenvolupament de les economies modernes: estructures empresarials i estructures generadores de coneixement de primer nivell que necessiten mecanismes que facin més àgil la transferència tecnològica. I és així també com moltes persones han creat el seu lloc de feina a partir del seu ofici i de les seves idees conformant el multitudinari col·lectiu d’autònoms, que també s’alimenta de persones que s’hi veuen abocades per l’externalització dels seus llocs de feina per part de les empreses on treballaven. Cal remarcar també l’empenta i la magnitud de les iniciatives d’emprenedoria social i la seva aportació transformadora de les relacions laborals i professionals.
Mercè Garau
Secretària de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social
1. L’emprenedoria a Catalunya. Activitat, educació i polítiques. CTESC, febrer 2014
2. Doing Bussines (OCDE 2014)