La constatació del fracàs d’un model liberal
Finalment, aquest gener de 2014 no ho han pogut amagar més. L’Índice de comercio al por menor publicat per l’Instituto Nacional de Estadística ha fet evident el fracàs del model comercial liberal encapçalat per la Comunitat de Madrid. Allò que ha servit de model, inspiració i bandera de la política comercial del Partit Popular, ha acabat demostrant la seva ineficiència econòmica.
En temps com els que vivim, l’aportació d’un sector econòmic a la contenció de preus i a la generació d’ocupació són aspectes d’una extraordinària importància que, al meu parer, serveixen per valorar d’una forma precisa la seva aportació estratègica al conjunt de l’economia i la utilitat de les polítiques públiques que s’han implementat.
Les dades són clares. Per una banda, la taxa anual de variació de les vendes del comerç de la Comunitat de Madrid, referides a 2013, reflecteix una disminució d’un 1,9%, mentre que la de Catalunya augmenta un 0,1%. És a dir, dos punts percentuals de diferència. Queda clar, un cop més, però ara amb “aval” del govern de l’estat, que liberalitzar absolutament l’oferta no és sinònim de creixement de la demanda ni d’evolució positiva del sector.
Pel que fa a la taxa d’evolució de la ocupació del sector del comerç, malauradament a Catalunya disminueix un 1,4%, però a la Comunitat de Madrid ho fa amb un... 2,6%. Cosa que situa en paper mullat els suposats informes i estudis de la patronal de la gran distribució i del mateix PP en relació a l’impacte positiu de la liberalització comercial sobre l’ocupació. Aprofundint en l’ocupació del sector, i referint-nos a formats comercials, les dades indiquen que en el còmput anual pel 2013 els petits comerços mantenen l’ocupació mentre que la gran distribució la segueix destruint, en aquest cas en un 0,8%.
Lluny, ben lluny hem de situar a Catalunya d’aquestes polítiques comercials i dels que les instiguen. Per això fem el camí que hem encetat...
Bernat Valls
President de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
En temps com els que vivim, l’aportació d’un sector econòmic a la contenció de preus i a la generació d’ocupació són aspectes d’una extraordinària importància que, al meu parer, serveixen per valorar d’una forma precisa la seva aportació estratègica al conjunt de l’economia i la utilitat de les polítiques públiques que s’han implementat.
Les dades són clares. Per una banda, la taxa anual de variació de les vendes del comerç de la Comunitat de Madrid, referides a 2013, reflecteix una disminució d’un 1,9%, mentre que la de Catalunya augmenta un 0,1%. És a dir, dos punts percentuals de diferència. Queda clar, un cop més, però ara amb “aval” del govern de l’estat, que liberalitzar absolutament l’oferta no és sinònim de creixement de la demanda ni d’evolució positiva del sector.
Pel que fa a la taxa d’evolució de la ocupació del sector del comerç, malauradament a Catalunya disminueix un 1,4%, però a la Comunitat de Madrid ho fa amb un... 2,6%. Cosa que situa en paper mullat els suposats informes i estudis de la patronal de la gran distribució i del mateix PP en relació a l’impacte positiu de la liberalització comercial sobre l’ocupació. Aprofundint en l’ocupació del sector, i referint-nos a formats comercials, les dades indiquen que en el còmput anual pel 2013 els petits comerços mantenen l’ocupació mentre que la gran distribució la segueix destruint, en aquest cas en un 0,8%.
Lluny, ben lluny hem de situar a Catalunya d’aquestes polítiques comercials i dels que les instiguen. Per això fem el camí que hem encetat...
Bernat Valls
President de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum