Comerç Turisme i Consum

Comerç de proximitat = comerç emblemàtic

El passat 13 de març es va publicar al BOPB la suspensió de llicències que ha decretat l’Ajuntament de Barcelona per tal d’intentar protegir els comerços emblemàtics de la ciutat afectats per l’aplicació de la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994 que preveia entre d’altres casos l’extinció dels contractes els 20 anys de vigència de la llei (1 de gener de 2015).

Un escenari que ens hem trobat, fruït entre d’altres d’unes polítiques de ciutat avesades en part al turisme i els seus hàbits de compra; a la desertització de barcelonins d’antics barris convertits en barris d’oficines i d’establiments turístics on s’ubiquen els comerços emblemàtics; així com la falta de reacció dels propis comerciants a una situació que feia 20 anys que sabien que es produiria.

La solució ha d’anar més enllà de la defensa dels comerços emblemàtics, sinó dels barris on s’ubiquen – ciutat vella i eixample- perquè els barcelonins puguem sentir aquests comerços com de proximitat perquè seguim vivint en aquests barris, es per això que la justificació en base a l’ordenació del territori com una raó imperiosa d’interès general que justifica les restriccions a la llibertat d’establiment establertes a la Directiva de Serveis es cabdal per la supervivència d’aquests comerços.


Marc Alegre
Comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum