Eficiència en la gestió. Articulació pública-privada en els serveis públics?
El passat dijous 2 d’octubre, dintre del cicle de sopars que organitzem des de la Sectorial d’Empresa, Indústria i Serveis, i que anomenem “Sopars productius de la SNEIS”, vàrem convidar al Sr. Josep Fusté, director d’Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de la Unió d'Hospitals de Catalunya i a la Sra. Gemma Puig, directora de la Unitat de Creixement Empresarial d’ACCIÓ.
La preocupació per la correcta gestió dels serveis públics és una qüestió compartida per tots els ciutadans especialment en una situació de crisis. Crisis que, a priori, sembla ben instaurada i que per tant, ens obliga a repensar el models de gestió dels serveis públics fins ara utilitzats.
La qualitat i l’eficàcia d’un bon estat de benestar es caracteritza, entre d’altres coses, per la gestió dels seus serveis públics. Quan parlem de la gestió d’aquests serveis hi ha opinions per tots els gustos i de totes menes: defensors de la gestió única i exclusivament pública, defensors de la gestió única i exclusivament privada, models híbrids de gestió públic-privada. És en aquest punt on vam voler situar el debat. En primer lloc vam analitzar diferents models de col·laboració utilitzats en països fonamentalment anglosaxons, tot aprofundint en el concepte de BIDs (Business Improvement Districts). Els BIDs són un model de col·laboració públic-privada molt exitós i que segurament podríem exportar per solucionar problemes en els àmbits del comerç, polígons industrials, infraestructures de serveis, etc.
Un cop plantejat el marc teòric vam analitzar el cas pràctic del nostre model sanitari, en concret l’exemple de la Unió d’Hospitals de Catalunya.
El sopar va ser molt participatiu, comptant amb la presència d’empresaris i directius de diferents sectors, de membres d’altres sectorials dels partit, així com de representants de diferents entitats involucrades en la temàtica del sopar. Gràcies a les intervencions dels ponents i al debat posterior, van quedar clarament explicades quines són les línies estratègiques que ha de guiar l’articulació públic-privada dels serveis públics de la futura Catalunya independent. Malgrat tots els punts de vista i les discrepàncies que puguin existir, hi van haver dues conclusions que tothom va acceptar, la obligació de mesurar de forma objectiva l’eficiència dels serveis públics prestats des de el punt de vista del ciutadà i la necessitat de que el sector públic disposi i retingui coneixement per tal d’avaluar la prestació dels serveis, ja sigui una empresa pública o privada qui els presti.
Finalment comentar-vos que a l’enllaç, http://soparsproductius.wordpress.com/ , podeu accedir a tota la informació sobre els sopars productiu que hem fet i estem organitzant.
Ignasi Sayol i Santamaria
President de la Sectorial d’Empresa, Indústria i Serveis
isayol@esquerra.cat
La preocupació per la correcta gestió dels serveis públics és una qüestió compartida per tots els ciutadans especialment en una situació de crisis. Crisis que, a priori, sembla ben instaurada i que per tant, ens obliga a repensar el models de gestió dels serveis públics fins ara utilitzats.
La qualitat i l’eficàcia d’un bon estat de benestar es caracteritza, entre d’altres coses, per la gestió dels seus serveis públics. Quan parlem de la gestió d’aquests serveis hi ha opinions per tots els gustos i de totes menes: defensors de la gestió única i exclusivament pública, defensors de la gestió única i exclusivament privada, models híbrids de gestió públic-privada. És en aquest punt on vam voler situar el debat. En primer lloc vam analitzar diferents models de col·laboració utilitzats en països fonamentalment anglosaxons, tot aprofundint en el concepte de BIDs (Business Improvement Districts). Els BIDs són un model de col·laboració públic-privada molt exitós i que segurament podríem exportar per solucionar problemes en els àmbits del comerç, polígons industrials, infraestructures de serveis, etc.
Un cop plantejat el marc teòric vam analitzar el cas pràctic del nostre model sanitari, en concret l’exemple de la Unió d’Hospitals de Catalunya.
El sopar va ser molt participatiu, comptant amb la presència d’empresaris i directius de diferents sectors, de membres d’altres sectorials dels partit, així com de representants de diferents entitats involucrades en la temàtica del sopar. Gràcies a les intervencions dels ponents i al debat posterior, van quedar clarament explicades quines són les línies estratègiques que ha de guiar l’articulació públic-privada dels serveis públics de la futura Catalunya independent. Malgrat tots els punts de vista i les discrepàncies que puguin existir, hi van haver dues conclusions que tothom va acceptar, la obligació de mesurar de forma objectiva l’eficiència dels serveis públics prestats des de el punt de vista del ciutadà i la necessitat de que el sector públic disposi i retingui coneixement per tal d’avaluar la prestació dels serveis, ja sigui una empresa pública o privada qui els presti.
Finalment comentar-vos que a l’enllaç, http://soparsproductius.wordpress.com/ , podeu accedir a tota la informació sobre els sopars productiu que hem fet i estem organitzant.
Ignasi Sayol i Santamaria
President de la Sectorial d’Empresa, Indústria i Serveis
isayol@esquerra.cat