Societat digital

L'Estat Català, un estat innovador i tecnològicament democràtic

Ningú pot negar que el procés cap a la independència que estem dissenyant i executant els catalans és innovador. Un procés que busca el millor benestar dels ciutadans però que alhora està sent dissenyat i conduit pels propis ciutadans, no només mitjançant els partits sinó amb la societat civil. És doncs un clar exemple del que s’anomena innovació social, un referent a nivell mundial i un bon exemple de que quan volem podem ser innovadors.

Per tant, també volem que el nou estat que construirem sigui igualment innovador i per això no només ens cal la voluntat de la gent sinó també disposar de les eines tecnològiques que ens permeten innovar. O és que potser algú es qüestiona el paper rellevant que les xarxes socials i internet tenen en aquest procés. En la forma d’organitzar-se o de participar.
Així doncs aquest nou país necessita garantir la continuïtat d’aquest procés innovador i també perquè sigui així garantir la disponibilitat d’uns serveis de telecomunicacions que estiguin al nivell.

Les infraestructures digitals i la seva utilització generalitzada per part de tota la societat i les empreses, és una de les eines fonamentals per la innovació social i econòmica i per tant, per millorar l’eficiència dels serveis públics, la competitivitat econòmica i la garantia dels ciutadans a l’accés a la formació i la informació.

Ara bé, com a la resta d’Europa, la prestació dels serveis de telecomunicacions està en mans d’empreses privades que actuen en un marc regulatori definit a nivell europeu i aplicat pels estats.

El nou estat català tindrà, per tant, totes les competències de regulació que fins ara ha exercit l’estat espanyol que en les ha usat per afavorir els interessos de les grans empreses ex-monopolístiques que no pas els interessos dels ciutadans i de les empreses.

Un marc regulatori català, definit agafant com a punt de partida els interessos comuns dels catalans ens hauria de permetre garantir el desplegament d’infraestructures a tot el territori i d’empreses operadores públiques o privades que les usessin per oferir un servei mínim universal de telefonia, accés a internet i televisió a uns preus raonables que permetessin eliminar l’escletxa digital per motiu econòmic.

Aquest nou model regulatori haurà de permetre també a les administracions públiques poder intervenir en el mercat per salvaguardar els interessos comuns tant regulant com invertint allà on calgui.

Un altre dels elements en que caldrà treballar és en garantir els drets dels ciutadans pel que fa a la qualitat dels serveis oferts com a garantir els seus drets de privacitat.
Finalment, podrem establir polítiques efectives i accions concretes de ciberseguretat per garantir que les administracions públiques, empreses i ciutadans poden desenvolupar les seves activitats a la xarxa amb la màxima seguretat.

Per tant, ens caldrà disposar d’un nou model de telecomunicacions que permeti que aquest camí d’empoderament de la ciutadania continuï endavant i garanteixi les llibertats nacionals.


Josué Sallent
President de la comissió sectorial de Societat de la Informació