Empresa

L'hora dels empresaris compromesos amb el país

El dijous 2 d'octubre es presentà una iniciativa que em posà de molt de bon humor: el Fòrum Empresarial 'Creiem en Catalunya'. L'objectiu fonamental d'aquest fòrum és convocar un gran acte el proper 22 d'octubre, "per reivindicar el paper rellevant de l'empresa catalana al llarg de la història i reafirmar el compromís empresarial amb el país", per a que "el món econòmic i empresarial faci costat a les institucions en la consulta per poder decidir el nostre futur col·lectiu", convocada per al 9 de novembre. Tots els suports a favor de la consulta són necessaris, però penso que el dels empresaris és especialment crític en aquests moments.

La majoria de catalans tenim una visió força distorsionada de la figura de l'empresari. La gran majoria dels propietaris de les gairebé 600.000 empreses amb establiments a Catalunya ens són gent molt propera: gent com l'Oriol, soci de la clínica veterinària on tenen cura dels meus gats o com la família que du el taller del barri que se'n cuida d'arreglar amb celeritat i eficiència la meva moto cada vegada que té un problema. Crec que ells s'indignen tant o més que jo al saber quants diners es gastaven en dietes els consellers de l'entitat financera més rescatada de l'Estat Espanyol (amb recursos de tots) o que haurem de pagar a través de la nostra factura del gas les pèrdues del "projecte Castor". Perquè ells, més que ningú, saben l'esforç que suposa arribar a final de mes i pagar totes les nòmines i factures. No crec que hagin cobrat mai cap dieta.

També he tingut la sort de conèixer un altre tipus d'empresaris: propietaris de mitjanes i grans empreses catalanes que han estat capaços d'internacionalitzar-se amb èxit. I que, a la vegada que mantenen la seva seu social a Catalunya, són presents i exporten els seus productes a diversos llocs del món. Ells també s'indignen. No volen formar part d'un Estat del qual cada vegada se'n senten més allunyats. Allunyats sentimentalment i a efectes pràctics: probablement mai s'han sentit gaire espanyols però des de fa uns anys tampoc els hi interessa continuar sent-ho. Com molts, confien i s'il·lusionen amb la idea de poder construir un nou país: més competitiu, més educat, més meritocràtic, més transparent...Valors que molts dels qui no som empresaris també compartiríem.

Aquest crec que és el perfil de l'empresari majoritari a aquest país encara que, malauradament, no sempre puguin fer sentir prou fort la seva veu. Molts d'ells no tenen el temps o les ganes suficients per assolir càrrecs de representació gremial, sectorial o patronal. El proper 22 d'octubre tenim una ocasió immillorable per posar el focus en tots aquests empresaris que fa temps que han perdut la por o que simplement no n'han tingut mai. Que com a empresaris, però sobretot com a ciutadans, volen defensar obertament el dret que tenim els catalans a decidir el nostre propi futur. I que, tot i les incerteses que els hi genera l'eventual construcció d'un nou país, estan cada vegada més convençuts que serem capaços de crear un nou Estat que realment treballi per l'interès general de la majoria dels seus ciutadans. I en aquesta lluita també hi són ells, com hi són la majoria dels seus treballadors, dels funcionaris, dels jubilats, dels estudiants i de la gent que busca feina i encara no en troba. Demostrem-ho, no?


Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica