Autoritat? De la competència?
L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) és un organisme autònom que té com a objectiu “la garantia, millora i promoció de la competència a Catalunya, procurant que els beneficis del funcionament competitiu del mercat s’estenguin al conjunt de la societat”, i segons consta també en la seva llei de creació del 2009, ha d’actuar amb plena independència tant dels agents econòmics com del Govern de la Generalitat.
La independència – actualment - en relació al Govern és bastant clara, a la vista dels informes que emet de determinats avantprojectes de llei, com per exemple el de comerç, serveis i fires. El que ja no és tant clara la seva independència de determinats agents econòmics o, per dir-ho d’una altra manera, de determinats plantejaments econòmics neoliberals...
Així es va poder copsar en el seu estudi “Efectes del caràcter restrictiu de la normativa comercial sobre la competitivitat de l’economia catalana (1997 – 2012)” de desembre de 2012, fidel reflex del pensament econòmic que ens ha portat, entre d’altres, a viure una de les etapes més crues i inhumanes, econòmicament i socialment parlant, de la nostra història recent: bombolla immobiliària, fallida financera, increment de les desigualtats... I així també s’ha demostrat, el març d’enguany en el seu informe de regulació IR 21/2015, relatiu a l’esmentat Avantprojecte de Llei de comerç, serveis i fires.
Com que no tenim espai suficient per analitzar tot el seu contingut en aquest article, només citaré literalment un paràgraf de l’apartat de fonaments de dret: “...s’ha d’evitar que sigui el propi poder públic el que, a través de les seves actuacions normatives o administratives, introdueixi restriccions injustificades a les condicions de la competència que perjudiquin la llibertat d’empresa i redueixin el benestar del consumidor”.
Tot i estar d’acord amb moltes de les reflexions i recomanacions que conté l’informe, començar-lo així ja és tota una declaració d’intencions, i un cert insult a la intel·ligència.
Primer, perquè com a justificació de les recomanacions que venen després, ja es deixa entreveure la qualificació d’injustificables d’algun dels preceptes (restriccions) que planteja la Llei. I ja se sap, les restriccions poden ser justificables o no, és a dir, pel fet de ser restriccions no han de ser injustificables, a no ser, clar, que es parteixi d’una posició mental (econòmica) en la que restricció i justificació siguin incompatibles.
I després, perquè associar la defensa de la llibertat d’empresa amb el benestar dels consumidors és un exercici de cinisme. ¿Sincerament creuen que amb l’ inexistència d’un cert ordre, d’uns certs topalls que preservin tot un conjunt de valors socials, és a dir amb el creixement indiscriminat i salvatge de l’oferta comercial, serem més feliços i viurem millor?
Els únics que segur que acabaran vivint millor seran els accionistes de determinats operadors, a costa del dinamisme , la seguretat i la cohesió dels nostres barris, pobles i ciutats, o de la viabilitat de molts i molts petits negocis.
Potser seria millor que paressin més atenció i actuessin més enèrgicament en altres efectes distorsionadors del mercat que produeixen els monopolis de facto que encara perviuen en el camp de les comunicacions, l’energia, el transport i tants d’altres, que segur que sí que acabarien revertint en beneficis i benestar pel conjunt de la societat i s’oblidessin d’aquesta fixació malaltissa de voler liberalitzar absolutament l’activitat comercial.
Bernat Valls
President de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
Esquerra Republicana
La independència – actualment - en relació al Govern és bastant clara, a la vista dels informes que emet de determinats avantprojectes de llei, com per exemple el de comerç, serveis i fires. El que ja no és tant clara la seva independència de determinats agents econòmics o, per dir-ho d’una altra manera, de determinats plantejaments econòmics neoliberals...
Així es va poder copsar en el seu estudi “Efectes del caràcter restrictiu de la normativa comercial sobre la competitivitat de l’economia catalana (1997 – 2012)” de desembre de 2012, fidel reflex del pensament econòmic que ens ha portat, entre d’altres, a viure una de les etapes més crues i inhumanes, econòmicament i socialment parlant, de la nostra història recent: bombolla immobiliària, fallida financera, increment de les desigualtats... I així també s’ha demostrat, el març d’enguany en el seu informe de regulació IR 21/2015, relatiu a l’esmentat Avantprojecte de Llei de comerç, serveis i fires.
Com que no tenim espai suficient per analitzar tot el seu contingut en aquest article, només citaré literalment un paràgraf de l’apartat de fonaments de dret: “...s’ha d’evitar que sigui el propi poder públic el que, a través de les seves actuacions normatives o administratives, introdueixi restriccions injustificades a les condicions de la competència que perjudiquin la llibertat d’empresa i redueixin el benestar del consumidor”.
Tot i estar d’acord amb moltes de les reflexions i recomanacions que conté l’informe, començar-lo així ja és tota una declaració d’intencions, i un cert insult a la intel·ligència.
Primer, perquè com a justificació de les recomanacions que venen després, ja es deixa entreveure la qualificació d’injustificables d’algun dels preceptes (restriccions) que planteja la Llei. I ja se sap, les restriccions poden ser justificables o no, és a dir, pel fet de ser restriccions no han de ser injustificables, a no ser, clar, que es parteixi d’una posició mental (econòmica) en la que restricció i justificació siguin incompatibles.
I després, perquè associar la defensa de la llibertat d’empresa amb el benestar dels consumidors és un exercici de cinisme. ¿Sincerament creuen que amb l’ inexistència d’un cert ordre, d’uns certs topalls que preservin tot un conjunt de valors socials, és a dir amb el creixement indiscriminat i salvatge de l’oferta comercial, serem més feliços i viurem millor?
Els únics que segur que acabaran vivint millor seran els accionistes de determinats operadors, a costa del dinamisme , la seguretat i la cohesió dels nostres barris, pobles i ciutats, o de la viabilitat de molts i molts petits negocis.
Potser seria millor que paressin més atenció i actuessin més enèrgicament en altres efectes distorsionadors del mercat que produeixen els monopolis de facto que encara perviuen en el camp de les comunicacions, l’energia, el transport i tants d’altres, que segur que sí que acabarien revertint en beneficis i benestar pel conjunt de la societat i s’oblidessin d’aquesta fixació malaltissa de voler liberalitzar absolutament l’activitat comercial.
Bernat Valls
President de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
Esquerra Republicana