A les Illes, es fa llarg, es fa llarg esperar
Just fa quaranta anys que el bo de'n Pau Riba publicava aquesta cançó que em té tan enamorat com el primer cop que la vaig sentir. Era el 1975, l’any que moriria el dictador. Els Països Catalans tancaven la porta a una època negre per la llengua i la cultura i Mallorca no n’era una excepció.
Aquests darrers quatre anys han estat, també, una època negre per la llegua i la cultura a les nostres Illes. També per l’economia. També per les polítiques laborals. El pitjor Govern autonòmic de la Història sense cap mena de dubte.
El Govern de José Ramón Bauzá, no és que no hagi fet res per promoure i protegir llengua, cultura i educació – les nostres arrels com a país –, sinó que ha fet tot el que ha pogut per anar-hi a la contra. Manifestament, s’ha declarat enemic conspicu de tot allò que estimem.
Recordeu aquells dibuixos animats de la Warner? Idò pensar en el nostre president del Govern i veure la imatge d’aquell coiot de la nostra infantesa, perseguint incansablement un correcamins que sempre li guanyava la partida, és tot ú. Totes i cada una de les bajanades que ha intentat, via Decrets, per anorrear-nos-en llengua, educació, cultura, història, medi ambient i canals de televisió en català, se li han tornat en contra seva. No direm gràcies a ell, però sí per mor d’ell, mai com ara havien estat tan units tots els col·lectius i totes les persones sensibles a les amenaces de l’ultra- nacionalisme mesetari.
Ja ho se! “Aquest és un bloc d’economia i treball!” – em direu, i no sense raó. I què voleu que vos digui? Pel que fa a l’economia de les nostres Illes, comença l’estiu: els hostalers es fregaran les mans, els treballadors i treballadores del sector faran més hores que mai, just per guanyar un souet que no els traurà de pobres i la premsa afí a la oligarquia proclamarà als quatre vents que aquest ha estat el millor any de la història i que s’han batut tots els records de visitants. I què? Haurà canviat res? Pensa! Tornarà l’octubre i tornarem a tenir més de 130.000 persones en atur. Perquè tenim un problema estructural, però cada any, quan comença a fer calor, ens envaeix la des-memòria col·lectiva.
Ens cal revisar el model econòmic d’aquesta terra. Ens cal ‘democratitzar el turisme’: posar-lo al servei de les persones, transformar-lo en un veritable motor de riquesa compartida. Però per fer-ho, cal que les grans decisions estratègiques deixin d’estar en mans de les quatre famílies (la oligarquia) que dicten la política econòmica d’aquest Govern – titella.
Mentrestant, però, falta menys d’un mes per a les eleccions. Tot fa pensar que el PP no repetirà la majoria absoluta i que es podrà plantejar un pacte de partits d’esquerres que derogui tots els disbarats legislatius que ha perpetrat contra la societat civil aquest Govern. Tot fa pensar que les urnes dictaran el seu veredicte. Tot fa pensar que el nefast i sinistre personatge veurà com el país, majoritàriament, li dona l’esquena.
Comptem els dies amb esperança i il·lusió, per què veiem que el canvi és possible. I la gent d’Esquerra Republicana, tot i les dificultats, hi haurem posat el nostre humil granet de sorra.
Però es fa llarg, es fa molt llarg, esperar.
Ah! Per cert, potser no ho sabíeu, però Pau Riba va néixer a Mallorca.
Lluís Segura
Secretari de Política Econòmica
Esquerra Republicana - Mallorca
@lluisegura
Aquests darrers quatre anys han estat, també, una època negre per la llegua i la cultura a les nostres Illes. També per l’economia. També per les polítiques laborals. El pitjor Govern autonòmic de la Història sense cap mena de dubte.
El Govern de José Ramón Bauzá, no és que no hagi fet res per promoure i protegir llengua, cultura i educació – les nostres arrels com a país –, sinó que ha fet tot el que ha pogut per anar-hi a la contra. Manifestament, s’ha declarat enemic conspicu de tot allò que estimem.
Recordeu aquells dibuixos animats de la Warner? Idò pensar en el nostre president del Govern i veure la imatge d’aquell coiot de la nostra infantesa, perseguint incansablement un correcamins que sempre li guanyava la partida, és tot ú. Totes i cada una de les bajanades que ha intentat, via Decrets, per anorrear-nos-en llengua, educació, cultura, història, medi ambient i canals de televisió en català, se li han tornat en contra seva. No direm gràcies a ell, però sí per mor d’ell, mai com ara havien estat tan units tots els col·lectius i totes les persones sensibles a les amenaces de l’ultra- nacionalisme mesetari.
Ja ho se! “Aquest és un bloc d’economia i treball!” – em direu, i no sense raó. I què voleu que vos digui? Pel que fa a l’economia de les nostres Illes, comença l’estiu: els hostalers es fregaran les mans, els treballadors i treballadores del sector faran més hores que mai, just per guanyar un souet que no els traurà de pobres i la premsa afí a la oligarquia proclamarà als quatre vents que aquest ha estat el millor any de la història i que s’han batut tots els records de visitants. I què? Haurà canviat res? Pensa! Tornarà l’octubre i tornarem a tenir més de 130.000 persones en atur. Perquè tenim un problema estructural, però cada any, quan comença a fer calor, ens envaeix la des-memòria col·lectiva.
Ens cal revisar el model econòmic d’aquesta terra. Ens cal ‘democratitzar el turisme’: posar-lo al servei de les persones, transformar-lo en un veritable motor de riquesa compartida. Però per fer-ho, cal que les grans decisions estratègiques deixin d’estar en mans de les quatre famílies (la oligarquia) que dicten la política econòmica d’aquest Govern – titella.
Mentrestant, però, falta menys d’un mes per a les eleccions. Tot fa pensar que el PP no repetirà la majoria absoluta i que es podrà plantejar un pacte de partits d’esquerres que derogui tots els disbarats legislatius que ha perpetrat contra la societat civil aquest Govern. Tot fa pensar que les urnes dictaran el seu veredicte. Tot fa pensar que el nefast i sinistre personatge veurà com el país, majoritàriament, li dona l’esquena.
Comptem els dies amb esperança i il·lusió, per què veiem que el canvi és possible. I la gent d’Esquerra Republicana, tot i les dificultats, hi haurem posat el nostre humil granet de sorra.
Però es fa llarg, es fa molt llarg, esperar.
Ah! Per cert, potser no ho sabíeu, però Pau Riba va néixer a Mallorca.
Lluís Segura
Secretari de Política Econòmica
Esquerra Republicana - Mallorca
@lluisegura