ECONOMIA I TREBALL
Universitats i Recerca

Per un nou model català d’accés als estudis superiors

Estem a les portes de la fi del curs acadèmic i també a l’inici del procés de matriculació universitària del curs vinent. La decisió del futur formatiu dels joves és complexa, però des de fa uns anys encara ho és més perquè intervenen elements en la decisió com són les possibilitats econòmiques de fer front a una etapa com aquesta. Cosa que ens porta a afirmar que el fet que la decisió sobre el futur formatiu no es pugui prendre amb plena llibertat i vingui marcada per les possibilitats econòmiques d’un estudiant o família és trist, però sobretot és injust.

Tothom coincideix i així ho avalen els indicadors que a més formació i major nivell educatiu, més oportunitats, millors índex d’inserció laboral i majors opcions d’ascens social. Així ho indiquen per exemple els informes periòdics de la Situació laboral de les persones joves a Catalunya, publicat per l’Observatori de Joventut. I no només això. Sinó que el sentit comú ens diu també que l’aposta del nostre país ha de ser el d’un model productiu i econòmic basat en el talent, el coneixement i la innovació.

Si això és així i és àmpliament compartit, el lògic és que el model que despleguem d’accés als estudis superiors vagi en la línia d’assegurar que no hi hagi motius econòmics que impedeixin els progrés personal i que es posin per tant, totes les eines al servei de garantir un sistema just. És per això que des d’ERC tenim clar que cal repensar i canviar el model català de preus i beques d’accés als estudis superiors, i de retruc el model de finançament de les universitats, i que necessitem un model que se sostingui sobre la veritable garantia d’equitat i d’igualtat d’oportunitats. I això vol dir acabar amb el model actual esgotat, injust i pervers, que el que fa és que estudiants i Universitats competeixin pels escassos i limitats recursos disponibles. I sobretot, evitar i impedir que decisions preses en nom de les restriccions pressupostàries serveixin d’argument i excusa per anar implementant i consolidant un model elitista i inequitatiu, com hem pogut detectar els últims anys amb un model de finançament universitari cada vegada més gasiu en aportacions públiques, regressiu en el seu sosteniment, i restrictiu en l’accés.

Quan parlem d’equitat i igualtat d’oportunitats parlem d’entendre la formació com una inversió pública i no com una despesa, parlem de recuperar el model de finançament públic que predomina a la immensa majoria de països de l’OCDE i a Europa, amb preus d’accés mínims baixos o gratuïts. Parlem de tenir un pla nacional de beques que serveixi efectivament per promoure l’equitat, per cobrir aquelles despeses associades a l’estudi i el cost d’oportunitat, per combatre les desigualtats no només socials i econòmiques, sinó també territorials. Parlem de tenir un sistema eficaç i eficient, no només de beques, sinó d’eines que facilitin l’accés com pot ser un sistema de fraccionament. I parlem de tenir unes polítiques públiques alineades a aquests objectius, com ho és l’equiparació de les famílies monoparentals amb les nombroses.

Durant els últims anys, d’acord amb el context i el paper responsable que hem desenvolupat, l’esforç fet des d’ERC ha estat el de millorar aquells assumptes del model actual que hem tingut capacitat de canviar. Hem negociat amb Govern per millorar la política universitària i de recerca; ens hem implicat en imaginar polítiques més favorables i efectives; hem contactat amb els agents i actors del sistema, hem impulsat resolucions, i fins i tot en un dels Debats de Política General vam proposar i aprovar que es tiri endavant un model de beques per l'Educació Superior en el marc d'un nou país. En alguns petits avenços ens n’hem sortit. En altres, encara no n’hi ha prou. Creiem que hem fet tot el recorregut que podíem i que el model ja no dóna per seguir apedaçant-lo.

El que està clar és que, no només des d’ERC, sinó que moltes veus reclamem un canvi global, demanen repensar el model. I també és ben cert que tenim al davant uns mesos que ens brindaran una oportunitat per poder-ho fer. Per competències, per recursos, per possibilitats, per conveniència i per responsabilitat. Nosaltres ho tenim clar, el canvi de model que necessitem en aquest àmbit només serà possible si Esquerra és prou forta per liderar les polítiques universitàries, i només ho aconseguirem plenament si anem de la mà del nou país i de les eines d’un estat que ens permeti fer-nos dignes del que la gent i el país necessita.


Marta Vilalta
Comissió sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació
Esquerra Republicana

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament