Empresa

Formació professional dual, l'assignatura pendent

El darrer sopar productiu ens va permetre aprofundir en la realitat de la formació professional adreçada a la formació prèvia a la incorporació al món del treball. Els models actuals vigents de Catalunya i el d’Alemanya són diferents.

1. El sistema actual no motiva la participació dels alumnes al sistema dual de formació professional i en conseqüència la participació a la formació dual és pràcticament nul·la.

Actualment aquest model de formació ofereix unes dades molt baixes de participació. En el curs 2014-2015 dels 127.783 alumnes que hi ha a la formació professional tant sols 3.718 (2,90 %) fan formació dual.

A països com Alemanya, el 100% dels estudiants de formació professional realitzen una formació dual, tres dies a la setmana treballen a l’empresa i els restants dos dies es formen a l’escola.

2. El món empresarial no facilita la formació professional dual

La relació laboral entre l’alumne i l’empresa es pot establir per tres vies diferents: contractes de formació i aprenentatge, beques formatives o voluntariat (en entitats sense ànim de lucre inscrites al cens d’entitats de voluntariat).

L’establiment de convenis de col·laboració entre les escoles i les empreses per la formació dual permet fer fins a 1000 hores a l’empresa de les 2000h. que té un cicle formatiu de formació professional.

A Alemanya les empreses paguen un petit sou a aquests estudiants i la majoria d’ells al acabar la seva etapa de formació es queden a treballar a l’empresa.

3. Consideracions.

En aquest sentit trobar vies formatives de participació entre l’escola i l’empresa és una bona metodologia de treball per millorar la formació dels treballadors (al fer-la més contextualitzada) i incrementar el nombre de persones amb estudis professionals de nivell mitjà.

A ningú se li escapa que tota societat necessita una estabilitat econòmica per aconseguir la desitjada prosperitat. L’estabilitat econòmica es pot aconseguir si el mon empresarial esta ben assentat, amb empreses solides, estables, que produeixin productes de qualitat i que tinguin una gran capacitat exportadora. Un teixit industrial sa i pròsper es, sens cap mena de dubtes, el millor actiu de qualsevol país.

Tota empresa es basa en el seu capital humà i els seus coneixements tecnològics, ambdós s’han de renovar periòdicament, essent imprescindible adaptar-se a les noves tecnologies i si pot ser, generar noves tecnologies, l’ innovació es la clau per l’èxit.

Donat que la prosperitat del país esta íntimament lligada amb el nivell de educació i coneixements de la seva societat, que cada empresa formi els seus propis treballadors amb la col·laboració de les escoles i universitats és essencial per tal de donar el perfil adequat i individualitzat a cadascun dels estudiants.

Per la seva part, els estudiants i la societat en general, ha de veure amb orgull i satisfacció que les empreses contribueixin a la formació de les noves generacions. No podem esperar que les escoles/universitats formin als estudiants i les empreses, si escau, els contractin, el treball conjunt es la clau del èxit que tots volem i necessitem.

Posem doncs fil a l’agulla.

Antoni Morros
President de la comissió sectorial d'Empresa, Indústria i Serveis
Esquerra Republicana