Treball Autònoms i Economia Social
Cap de les 25 ocupacions més demanades a Balears no requereix formació universitària
Encara que sembli una incoherència, el problema econòmic més greu que pateixen les Illes Balears té a veure amb les escoles, els instituts i la universitat abans que amb les empreses o els mercats.
Perquè cap de les 25 ocupacions més demanades a Balears no requereix formació universitària. El nostre mercat laboral demana cambrers, personal de neteja, venedors, ajudants de cuina, picapedrers, manobres, músics d'hotel i servei domèstic. Així ho confirmen els registres del Servei d’Ocupació (SOIB).
En els primers cinc mesos del 2015 s'han contractat gairebé 30.000 cambrers, la professió que, amb diferència, té més èxit en el mercat laboral illenc. A continuació hi trobem el personal de neteja d'oficines i hotels, amb 16.000 i els venedores de botigues i magatzems, amb 13.000 contractacions. També la construcció es recupera, com mostra el fet que ja s'hagin contractat 10.000 picapedrers. Ajudants de cuina i cuiners són la quarta i cinquena professió amb més demanda.
Destaquen també les contractacions de músics, cantants (que corresponen principalment a actuacions nocturnes a hotels) i monitors d'activitats, ballarins, auxiliars de seguretat, recepcionistes d'hotel i vigilants de piscines. Totes aquestes son ocupacions precàries i que combinen la no necessitat de formació superior amb una marcada temporalitat. I això no és un fet puntual; és la tònica dels darrers cinquanta anys.
No anava errat l’infame ex-president Bauzá quan reclamava que els nins i nines balears havien d’aprendre anglès. No penseu que ho feia pensant a formar metges, arquitectes o advocats capacitats per a treballar a qualsevol banda del món. Ca! No estava fent altra cosa que donar resposta a les necessitats dels hostalers de disposar de treballadors capaços de servir gintònics amb servilitat i eficàcia.
Fa dècades que ens queixem que hi ha una manca dramàtica de debat sobre quin model de creixement econòmic volem. Mentre no es plantegi, des del Govern, com es vol planificar i desenvolupar un projecte econòmic propi, viable i sostenible, atenent a les limitacions geogràfiques i estructurals de les nostres illes, els nostres joves tenen un incentiu massa fort per abandonar els estudis i entrar en un mercat de treball que prioritza la manca de formació i penalitza la intel·ligència i el coneixement. Mentre les Illes Balears no tinguin clar què volen ser quan siguin grans, aquesta societat tindrà el futur hipotecat per especuladors i aficionats al benefici ràpid. Mentre el teixit empresarial no hagi fet una reflexió profunda sobre com dotar les nostres illes d’un projecte a llarg termini, la política econòmica del Govern Balear no passarà de ser un simple recull d’accions correctives.
Fa temps que dic que a les Illes no hi ha empresaris, si no simples botiguers. Els constructors i els hotelers no volen persones ben formades, que pensin i que siguin creatives. Volen encefalogrames servils, plans i submisos.
Lluís Segura
Esquerra Republicana - Mallorca
Perquè cap de les 25 ocupacions més demanades a Balears no requereix formació universitària. El nostre mercat laboral demana cambrers, personal de neteja, venedors, ajudants de cuina, picapedrers, manobres, músics d'hotel i servei domèstic. Així ho confirmen els registres del Servei d’Ocupació (SOIB).
En els primers cinc mesos del 2015 s'han contractat gairebé 30.000 cambrers, la professió que, amb diferència, té més èxit en el mercat laboral illenc. A continuació hi trobem el personal de neteja d'oficines i hotels, amb 16.000 i els venedores de botigues i magatzems, amb 13.000 contractacions. També la construcció es recupera, com mostra el fet que ja s'hagin contractat 10.000 picapedrers. Ajudants de cuina i cuiners són la quarta i cinquena professió amb més demanda.
Destaquen també les contractacions de músics, cantants (que corresponen principalment a actuacions nocturnes a hotels) i monitors d'activitats, ballarins, auxiliars de seguretat, recepcionistes d'hotel i vigilants de piscines. Totes aquestes son ocupacions precàries i que combinen la no necessitat de formació superior amb una marcada temporalitat. I això no és un fet puntual; és la tònica dels darrers cinquanta anys.
No anava errat l’infame ex-president Bauzá quan reclamava que els nins i nines balears havien d’aprendre anglès. No penseu que ho feia pensant a formar metges, arquitectes o advocats capacitats per a treballar a qualsevol banda del món. Ca! No estava fent altra cosa que donar resposta a les necessitats dels hostalers de disposar de treballadors capaços de servir gintònics amb servilitat i eficàcia.
Fa dècades que ens queixem que hi ha una manca dramàtica de debat sobre quin model de creixement econòmic volem. Mentre no es plantegi, des del Govern, com es vol planificar i desenvolupar un projecte econòmic propi, viable i sostenible, atenent a les limitacions geogràfiques i estructurals de les nostres illes, els nostres joves tenen un incentiu massa fort per abandonar els estudis i entrar en un mercat de treball que prioritza la manca de formació i penalitza la intel·ligència i el coneixement. Mentre les Illes Balears no tinguin clar què volen ser quan siguin grans, aquesta societat tindrà el futur hipotecat per especuladors i aficionats al benefici ràpid. Mentre el teixit empresarial no hagi fet una reflexió profunda sobre com dotar les nostres illes d’un projecte a llarg termini, la política econòmica del Govern Balear no passarà de ser un simple recull d’accions correctives.
Fa temps que dic que a les Illes no hi ha empresaris, si no simples botiguers. Els constructors i els hotelers no volen persones ben formades, que pensin i que siguin creatives. Volen encefalogrames servils, plans i submisos.
Lluís Segura
Esquerra Republicana - Mallorca