Al contrari del que esperaven des dels despatxos de Brussel·les i Berlín, el "No" (Oxi, en grec), ha obtingut una àmplia victòria en el referèndum celebrat el passat diumenge a Grècia. Atesa la confusió sobre quina era la proposta sobre la que es votava (les que havien ofert els governs europeus i la Troica quinze dies abans? O la d'una setmana abans? O les acceptades amb esmenes per part del govern d'Atenes?), el que es dirimia era el grau de suport al govern de Syriza en la negociació amb la Troica i els governs europeus. Un "Sí" suposava continuar amb les polítiques fallides realitzades pels governs anteriors i un "No" recolzar Tsipras per arribar a un millor acord.

La conciliació d'electorats amb interessos contraposats (els dels països del centre i nord d'Europa, contraris a seguir prestant diners a Grècia, i el grec, contrari a continuar amb les retallades) és difícil i fa preveure una negociació llarga i intensa en el si de la Unió Europea, en la que res es podria descartar: ni una sortida de Grècia de l'euro (que aniria seguida d'una fallida del deute públic, la creació d'una nova divisa i una devaluació) ni una continuïtat del rescat sota un nou programa basat en la reestructuració del deute.

I alhora, les institucions europees tenen el repte d'evitar que l'especulació financera aprofiti per assetjar les economies del sud d'Europa amb l'espantall del contagi, ja que si bé sembla que a curt termini no hi ha risc, una ferida oberta durant massa temps introduiria noves i perilloses incògnites sobre Portugal, Itàlia o Espanya.

PD: Grècia potser prendrà decisions equivocades o l'encertarà, però té la capacitat de prendre'n. Nosaltres, que tenim un govern català intervingut financerament per un estat que es queda els nostres impostos, ni tant sols podem fer això. La importància de tenir un estat?


Pere Aragonès
Secretari nacional de Política Econòmica i Coneixement