El debat sobre la durada dels graus i màsters és un debat ben viu al nostre país d’ençà que el 1999, amb la declaració de Bolonya, es van iniciar els debats sobre la necessitat de buscar una convergència universitària europea. Tot i així, d’ençà el decret de l’encara ministre Wert l’any 2015 i arran dels referèndums organitzats a les diverses universitats catalanes aquest curs 2015-2016, el debat ha tornat a aflorar en l’actualitat política.

La flexibilització de l’estructura de les titulacions universitàries no és dolenta d’entrada, al contrari, podria servir per millorar la docència, l’aprenentatge i l’homologació amb el conjunt d’Europa. El problema, però, és quan tot això s’impulsa sense consens amb la comunitat universitària i pot representar un impacte econòmic important per a l’estudiantat.

És per això que, en línia amb els acords arribats en el marc de les comissions del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) l’estiu passat, cal que de moment no es substitueixin graus de 240 crèdits ECTS a 180 sense el preceptiu debat acadèmic. A més a més, cal garantir el compromís al que s’ha arribat amb el govern per tal que en cas d’optar pel model 3+2, el primer any de màster tingui el preu d’un any de grau.

Aquestes solucions, tanmateix, han de ser temporals. Els propers mesos hem d’obrir un espai profund de debat sobre el país que volem, i és per això que hem d’obrir també un debat sobre el model universitari del futur estat català, parlant d’estructura de les titulacions però també de preus i accés. Tenim un futur per construir i dissenyar el nostre model universitari serà, sens dubte, una gran oportunitat per afrontar-lo.


Gerard Gómez del Moral
Portaveu de les JERC i diputat de Junts pel Sí