Agricultura Ramaderia i Pesca

Fons Cooperatiu de suport a les seccions de crèdit de les cooperatives

Montserrat Colàs
Montserrat Colàs

Els Països Catalans tenen una llarga tradició de cooperativisme i en particular de cooperativisme agrari. Es podria dir que tots els pobles amb produccions agràries significatives tenen o han tingut una cooperativa per gestionar les produccions: cooperatives de fruita, d’arròs, de vi, de pinso, de llet...

 

Des d’una perspectiva externa podria semblar descabellat que les cooperatives agrícoles s’emboliquin a fer de bancs, però dins de la lògica cooperativista és una conseqüència natural de la pròpia activitat. La idea inicial de gestionar i comercialitzar conjuntament les produccions té un component racional innegable i en segueix, inevitablement la gestió dels diners procedents de la venda de les produccions. Explicat d’una forma esquemàtica la cooperativa rep inicialment tots els ingressos procedents de la venda dels productes i després paga als seus socis. La gestió conjunta d’aquests diners en deriva com una conseqüència natural. Els socis en comptes d’emportar-se els diners i dipositar-los en un banc deixen els diners al compte de la cooperativa i se’ls emporten a mesura que els necessiten. Per tant s’entén intuïtivament que amb una relativa facilitat, la caixa de la cooperativa passa a fer de banc del conjunt dels socis. D’aquí a la fundació de les Seccions de Crèdit hi ha un pas relativament petit.

Naturalment en la crua realitat, les coses no són tan simples com semblen. En els anys dolents, quan la comercialització de les produccions suposa pèrdues en comptes de beneficis, el repartiment de les pèrdues és molt més problemàtica que la dels beneficis i la gestió de la cooperativa s’ha de continuar finançant...I les Seccions de Crèdit, en aquests moments, molt probablement, hagin de recórrer al finançament extern, o sigui s’han de demanar diners o als socis via la Secció de Crèdit o als bancs i aquests diners s’hauran de tornar i amb interessos....En fi, no cal insistir en les complicacions que se’n poden derivar i els problemes que poden sorgir estan ben exemplificats últimament en els la liquidació de les Seccions de Crèdit de l’Aldea, Mont-roig i Cambrils.

Les cooperatives i les seccions de crèdit de les cooperatives són entitats privades. Fent un paral·lelisme una mica exagerat, els socis impositors de les seccions de crèdit, són l’equivalent als accionistes dels bancs, els quals no tenen garantides les seves participacions sinó que les fan sota el seu risc. En el cas de les Seccions de Crèdit i donat el seu caràcter social i cooperatiu es comprensible l’habilitació per part del propi sistema d’un mecanisme d’auto-protecció que no deixi cada entitat a la deriva de situacions de crisi i imprevistos sinó que travi tot el sistema, exigeixi rigor i proporcioni fiabilitat en benefici de tots. Per tant la creació del “Fons Cooperatiu de Suport a les Seccions de Crèdit” posa una xarxa de seguretat al sistema de les Seccions de Crèdit i les reticències i objeccions inicials esperem que, amb les explicacions i garanties pertinents, es vagi diluint per la bondat òbvia de la iniciativa. Iniciativa que d’altra banda, si s’hagués pres anys enrere, segurament hauria evitat més d’un mal de cap i ara estaria universalment acceptada.

 

Montserrat Colàs
Comissió sectorial d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Esquerra Republicana