Des d’una perspectiva ideològica m’atreveixo a dir que el programari lliure guanya de carrer al programari privatiu.

El primer representa el treball en comunitat, compartir el coneixement i les experiències de cada un, no posar límits a la possibilitat d’enriquir-lo i des del punt de vista del negoci el podríem associar a processos productius.  

El segon, el programari privatiu, l’associem, gairebé de forma exclusiva, a l’estratègia d’enriquiment a partir de satisfer unes necessitats inicials dels usuaris que l’utilitzen. La política de llicències acostuma a ser un abús perquè amb el seu pagament ningú ens garanteix que el producte millorarà i que nosaltres com usuaris en podrem gaudir sense haver dedicar-hi un pressupost específic.

Tot el que he dit fins ara té els seus matisos i per això accepto que es pot obrir un ampli debat per afinar-ho.

Si el que fem és parlar del programari lliure i del privatiu des de una perspectiva d’implantació a la nostra empresa el debat potser no el guanyarà clarament cap dels dos.

La coexistència de programaris de suport a l’entorn ofimàtic ( MSOffice, Libre Office) ens acostuma a comportar més d’un problema. Per altra banda si parlem de solucions de negoci principal (core business) i per tant de solucions , per dir-ho d’alguna manera internes, apostar pel programari lliure ens pot comportar moltes avantatges a l’hora d’adaptar l’eina a les nostres necessitats.

En definitiva, acceptem ser pragmàtics a l’hora d’optar solucions.



Pep Mur
Comissió sectorial de Societat de la Informació
Esquerra Republicana