El sistema duaner d’un estat ha d’estar al servei de la societat. D’aquesta manera ha d’obtenir un delicat i efectiu equilibri entre la facilitació del comerç legítim i la garantia de la seguretat dels ciutadans. La seguretat cal entendre-la en el seu sentit més ampli. No només seguretat en la vessant de prevenció de delinqüència o terrorisme sinó també vetllar per la salut de les persones en controlar els aliments, els medicaments, els productes agràries i veterinaris, les tecnologies de doble ús, els productes químics, la protecció de la fauna i de la flora, els productes que poden afectar al medi ambient, en definitiva, vetllar per la seguretat de les persones en el sentit més ampli de la paraula.

Al mateix temps, el sistema duaner ha d’impedir el tràfic il·legítim de mercaderies, ja siguin objectes de patrimoni, com amb la garantia de la propietat intel·lectual mitjançant la lluita contra els plagis, així com la detecció i lluita contra el tràfic d’estupefaents, d’armes o la lluita contra el blanqueig de capitals, sempre associat a activitats il·lícites.

Per tots aquest motius, i sense entrar en les funcions merament fiscals de recaptació d’impostos relacionats amb el comerç exterior, l’activitat duanera esdevé un element crític en el funcionament de qualsevol país.

En el nostre cas, i al ser la catalana una economia especialment oberta al comerç mundial, resulta fonamental una duana que ajudi les empreses a ser competitives i que, en cap cas, ha de ser un motiu per a dificultar el comerç que, fàcilment, es pot veure desviat cap a altres indrets europeus més conscients de la importància estratègica del sistema duaner.

Xavier Martínez i Gil
Sectorial de Política Econòmica i Financera
Esquerra Republicana