Política Econòmica

Canvis de seu social: des-localització, re-localització i noves oportunitats

Òscar Mascarilla
Òscar Mascarilla

Al final tot és un tema de curt, mig i llarg termini.

A curt termini està clar que les empreses reaccionen als incentius, a les pors i a les incerteses.
És natural que les empreses productives tinguin por a perdre clients i es normal voler contrarestar possibles boicots. Per això algunes poden optar a traslladar la seva seu social temporalment fora de Catalunya, i en la majoria de casos crear dos domicilis fiscals, repartint la part del negoci que es genera a Espanya i a Catalunya.


També es normal que les empreses financeres vulguin evitar fuites i tranquil·litzar els seus accionistes. Són decisions preventives reversibles en el temps. En aquest sentit, els moviments de seu social són una constant i un canvi de seu social no té efectes reals significatius. L’activitat real es realitza en les plantes productives, oficines i locals comercials físics que les empreses tenen. Aquesta activitat comporta tenir uns treballadors, uns edificis, maquinària, etc. que són molt més difícils de moure que la seu social. De fet, Catalunya ara mateix té un entramat de més de 7.000 empreses que han invertit perquè aquesta és la seva millor alternativa.

Ara bé, a mig i llarg termini, quan es supera la fase de transició i torna la certesa i les regles del joc clares, hi haurà una re-localització de seus. L’Impost de Societats es pagarà a Catalunya, país on s’obtenen els beneficis. L’Estat català donarà garanties amb un acte legislatiu sobirà. És a dir, a mig termini hi ha l’efecte pèndul que respondrà al potencial i atractiu de la nostra economia.

En l’actualitat l'economia catalana està molt ben diversificada amb 5 sectors econòmics punters encavalcats: sector turístic i agroalimentari envejable, industrial i amb un protagonisme cada cop més important del sector quinari (creativitat, turisme cultual, coneixement, recerca, art i marca Barcelona). Un gran potencial econòmic arran del gran avantatge de localització donada per la nostra situació geogràfica i de sortida al mar, amb una capacitat exportadora i un hinterland de més de 500 milions de consumidors de la UE.

La competitivitat polièdrica de l’economia catalana i del producte català, ja sigui mercaderia o servei, ve de la mà de la diferenciació, del prestigi de la marca Barcelona i de les potencialitats logístiques dels ports i aeroports catalans , com a lloc d’entrada de productes asiàtics, tot aprofitant les possibilitats que ofereix el comerç internacional.

En resum, se’ns obre una finestra d’oportunitats a mig termini pel fet de tenir un model propi econòmic: combinant l’aposta per la logística amb la capacitat de fer productes d’alt valor, i per l’efecte capitalitat, amb una potencial atracció d’inversió que sempre busca una localització prop del poder polític.


Òscar Mascarilla
Sectorial de Política Econòmica i Financera
Esquerra Republicana
economia@esquerra.cat