La implementació del Pacte Nacional de la Reforma Horària esdevé una nova dimensió de la política econòmica i de treball, que fins ara ha liderat al Govern Esquerra Republicana i que caldrà entomar en la XII Legislatura, com a manera inequívoca d’implementació de la República. Si tenim en compte que el treball centra part de la nostra activitat quotidiana, els avenços de la reforma horària seran possibles en la mesura que siguem capaços de fomentar acords en l’àmbit de la negociació col·lectiva com és el cas de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària (signat el setembre del 2016) liderat pel secretari de treball del Govern, Josep Ginesta, dins del marc del Consell de Relacions Laborals.

El 2018 és any de negociació. S’albira un nou Acord Interprofessional de Catalunya i des del Govern caldrà estar amatents. La millor política de redistribució que podem fer és contribuir a que les 24 del dia cada individu les pugui viure amb el major benestar possible.

Algunes mesures que caldrà incorporar de manera definitiva als convenis són la regulació de les borses horàries, l’afavoriment de la jornada continuada reduint la pausa per dinar, l’adaptació dels horaris laborals als ritmes circadiaris incentivant horaris saludables dels àpats. A més, convé millorar la gestió i organització del temps i dels equips de treball per tal d’aconseguir organitzacions més flexibles i per tant més eficients. Finalment, l’impuls de mesures encaminades a evitar el presencialisme i a la millora de la productivitat dels equips de treball.

El Govern partirà de l’Objectiu 2025 des d’on es pretén millorar la productivitat i la competitivitat de les empreses; incrementar el rendiment laboral, afavorir la millora en la presa de decisions i reduir la sinistralitat laboral; fer possible la sostenibilitat energètica per l’estalvi d’energia derivat de la compactació d’horaris i per la reducció dels desplaçaments al lloc de treball.

Fabian Mohedano

Treballòleg. Promotor de la Reforma Horària