Espanya posseeix dos arxipèlags que disposen de certa autonomia però sembla que no els estima tots dos igual. Concretament el tractament fiscal que rep Canàries és completament diferent, i molt millor, que el que rebem a les Illes Balears arrodonida, aquesta discriminació positiva envers els atlàntics, per la necessitat de la aquiescència expressada constitucionalment (Disp. addicional 3^a), del govern canari qui podria impedir qualsevulla modificació, encara que tota Espanya hi estàs a favor, si algun descarat volgués canviar els termes del contracte que el seu arxipèlag té amb l’Estat espanyol. Aquesta benvolença de l’Estat està justificada per la situació d’aïllament de les Canàries.

No obstant això, aquesta fina delicadesa política no és d’aplicació a les Illes Balears ja que no existeix cap reducció estatal de l’IRPF ni cap règim econòmic ni fiscal propi favorable als habitants. L’explicació oficial és l’alt nivell econòmic de les Illes Balears -la riquesa dels aborígens- els quals, amb un PIB per càpita de 24.394€ ocupam el cinquè lloc de la llista de comunitats autònomes més riques de l’Estat espanyol. L’argument sembla sòlid i igualitari però, és cert?

Rumiem-hi un poc. Què passaria si una societat tengués una minoria de persones molt i molt riques i una gran majoria de obrers molt i molt mal pagats? La mitjana, el PIB per càpita, sortiria bé, gràcies a l’aportació positiva dels opulents i un observador no hi veuria símptomes de desigualtat. Són així les Illes Balears? Per aclarir-ho podem comprovar les aportacions a la Seguretat Social (SS) obtingudes a partir de les dades de l’IRPF que publica el Ministerio de Hacienda. Si ho feim veurem que les Illes Balears, amb 1.394€ per càpita d’aportació a la SS ocupa la 13^a posició en el rànquing espanyol, cosa que indica que hi ha una massa treballadora la qual aporta poc a la SS perquè cobra poc. En conseqüència, l’economia de l’arxipèlag és ufana perquè hi ha gent molt rica i amb molts rendiments de capital que millora el PIB però que no cotitza a la SS; no la comparteix, la seva riquesa. Possiblement són rics per això.

Si volem fer la prova del nou podem estudiar les aportacions per patrimoni de les Illes Balears a la hisenda espanyola. Les Illes ocupen la 6^a posició, per tant no hi ha dubte que hi ha grans patrimonis i, com hem vist abans, treballadors mal pagats, cosa que dóna lloc a una desigualtat alarmant i a una mitjana, el PIB, comptablement tranquil·litzadora tot i que propensa a donar una visió falsa de la situació real.

Són sostenibles, per tant, els arguments que propugnen no compensar l’aïllament de les Illes Balears per causa de la seva riquesa? Clarament no. Algú, malintencionat, podria atribuir les diferències a l’adhesió incondicional de Canàries a Castella-Espanya, qui les va ocupar el 1477, però segurament això no és més que mala intenció i miopia dels mediterranis.

PS. Hi ha un argument que apareix en algun document publicat, mig d’amagat, pel ministeri del senyor Montoro que explica que el tracte diferenciat a Canàries és una «qüestió consuetudinària». Aquest argument és tan bèstia i tan arcaic que un es nega a comentar-lo per respecte a l’improbable i sofert lector.


Amador Calafat
Secretari d’organització
Esquerra Republicana - Mallorca