Societat digital

Innovació social, la intel·ligència col·lectiva al servei de la societat

Josuè Sallent
Josuè Sallent
Cada cop més sentim a parlar de la innovació social. Una definició àmpliament consensuada és la d’un procés per desenvolupar i desplegar solucions eficaces, efectives i sostenibles als reptes socials complexos o sistèmics en què participen d’una manera col·laborativa un conjunt d’actors: administracions públiques, empreses, tercer sector o els ciutadans organitzats. Cal afegir, a més, que el valor creat ha de revertir en la societat en el seu conjunt i no als seus membres per separat.

No es tracta, doncs, de buscar les millors solucions de qualsevol manera: la manera de buscar-les és essencial, la participació de la societat forma part de la pròpia solució. És l’antítesi del despotisme il·lustrat (tot per al poble, però sense el poble) al que estem tant acostumats.

Una pregunta que ens podem fer és per què hem de fer innovació amb tants actors en lloc de fer-la com sempre s’ha fet amb els millor experts, les millors elits... Doncs per tres grans raons: la primera és que per tenir solucions que “triomfin” cal comptar amb qui després les ha d’implementar o patir; la segona, i no menys important, és usar la intel·ligència col·lectiva, la de la societat com un ens suma dels coneixements, experiències i neguits de tots nosaltres, i el tercer és l’empoderament de tots nosaltres.

Però, què implica social quan parlem de la innovació? El concepte social es pot mirar des de tres perspectives diferents:

1) Des de la demanda: Les necessitats corresponen a col·lectius vulnerables als quals ni el mercat ni les administracions públiques han pogut donar resposta.

2) Des dels reptes de la societat: Les necessitats corresponen a reptes complexos de tota la ciutadania.

3) Des del canvi sistèmic: Referit als canvis en les actituds i el comportament de les persones, les seves relacions i la distribució de poder entre les diferents organitzacions o col·lectius.

La innovació social no és una moda passatgera, és una realitat que ha vingut per quedar-se, també a les diferents administracions públiques, des de l’europea fins a les locals. Però, com moltes vegades, ens trobem amb falta de lideratge, coordinació i impuls.

La UE ho té clar i ha dissenyat la seva estratègia perquè els països en facin la seva implantació i l’adaptin a la seva realitat local.

Si no volem perdre aquesta oportunitat cal una aposta clara i decidida de les administracions, començant per les locals, fins que no tinguem de nou govern legítim i amb capacitat d’obrar.


Josuè Sallent
President de la sectorial de Societat de la Informació
Esquerra Republicana
societatinformacio@esquerra.cat