Fòrum Sindical

Free Bassa. Manifest del Primer de Maig

Les treballadores i treballadors republicans per la llibertat dels presos polítics

Free Bassa
Free Bassa
Les treballadores i treballadors republicans per la llibertat dels presos polítics


Companyes i companys,

Un altre any ens trobem celebrant la jornada més emblemàtica del moviment sindical: el Primer de Maig. I de nou ho fem davant del monument a Francesc Layret, una persona que hi destacà, entre altres facetes de la seva vida, pel seu compromís en la defensa d’una justícia social al servei dels treballadors.

En els primers anys del segle XX Layret ja tenia la convicció que “republicanisme i obrerisme són una mateixa cosa”, i va palesar que una de les característiques més importants dels moviments socials a Catalunya era precisament “patir una política de repressió periòdica per part d’un Estat espanyol que manifesta una incomprensió i un recel per la societat catalana; política basada en un règim d’arbitrarietat i d’excepció”. Cent anys després, aquest paisatge polític que ens descrivia, malauradament, no s’ha mogut ni un mil·límetre.

Habitualment aquesta jornada té dos vessants; d’una banda la de retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora; i d’una altra refermar el seu caràcter reivindicatiu, amb la reclamació de millors condicions laborals, salaris i pensions, i de lluitar contra la precarietat laboral, la temporalitat i les prolongacions de jornada entre d’altres.

Tanmateix, aquest any és diferent. A l’exposat anteriorment s’ha d’afegir la reclamació de llibertat de les persones preses i exiliades polítiques, persones que també són treballadores i treballadors, i que des d’Extremera, Alcalà Meco, Soto del Real i els diferents països europeus on resideixen temporalment ens requereixen diàriament a continuar, sense defallir, la lluita per acabar amb aquesta ignomínia a la qual ha sotmès l’Estat espanyol al poble de Catalunya, i a alguns dels líders polítics i socials republicans.

Tampoc ens podem oblidar dels més de 400 companys sindicalistes que estan sent perseguits per l’Estat espanyol, en aplicació de la llei mordassa, per la seva tasca sindical. Un estat que persegueix pel fet de manifestar-se i que posa en dubte el dret de vaga, no és un estat democràtic.

Igualment és necessari acabar al més aviat possible amb la implementació del 155 i el que està significant la seva aplicació per a la governabilitat de Catalunya. Hem de començar a edificar un marc propi de relacions laborals, basat en la realitat econòmica i productiva del nostre país, que sigui un factor equilibrador del nostre mercat de treball, vetllador d’un treball digne i de qualitat. Un marc que apliqui unes polítiques actives fortes i un sistema de protecció social adequat.

De manera paral·lela, els sindicalistes republicans hem de combatre la debilitat, ben evident durant aquests últims anys, que ha representat la limitada capacitat de mobilització entre la classe treballadora organitzada per donar suport al procés. Sense la implicació activa i compromesa del món del treball, la construcció de la República esdevé gairebé impossible.


Ara i aquí
exigim la llibertat de la nostra companya sindicalista Dolors Bassa.
Ara i aquí
exigim la llibertat de tots els presos polítics catalans.


Ara i aquí cridem ben fort:
Visca la classe treballadora de la República Catalana!
Visca el 1r de maig!