Sopar productiu: per un nou model de turisme de país
El dijous 27 d'abril va tenir lloc a l'Hotel Catalonia Passeig de Gràcia el sopar productiu dedicat a «Per un model de turisme pel país» organitzat per les sectorials d'Empresa i de Comerç i de Turisme d'Esquerra Republicana.
Per iniciar el sopar va introduir el debat l'Eduard Cuscó, Membre de la Comissió Sectorial de Comerç, Turisme i Consum. Primer va emmarcar el sopar en la sèrie de trobades organitzades per les sectorials amb gent del sector, i també com a part de la campanya «La República que Farem. Aquesta és l'ocasió idònia per reflexionar sobre quin model turístic volem per a Catalunya en un moment en el qual la qüestió està al centre del debat. Un moment en el qual sembla que se solidifiquen les postures més maniquees, els desregulacionistes i defensors de l'atracció desaforada de turisme i per altra banda els defensors de les postures més reactives i bel·ligerants contra el turisme. Entre aquestes dues postures hi ha vida i un món de possibilitats, Esquerra Republicana tenim idees per aportar.
Per tractar la qüestió es va comptar amb la intervenció inicial de Patrick Torrent, director executiu de l'Agència Catalana de Turisme, que va començar la xerrada amb una reflexió de fons: no és fàcil definir els eixos d'un model turístic d'èxit. A Catalunya fins fa poc més de 10 anys no hi havia cap planificació ni pla estratègic orientat a ordenar i dissenyar un model turístic per fer-lo eficient, equilibrat i sostenible.
Catalunya té un potencial turístic de primer nivell, però només si som capaços de rendibilitzar-lo i ordenar-lo de forma adequada podrem construir un model d'excel·lència. Torrent va insistir en la importància de construir una marca turística associada als valors que a nosaltres ens interessacom a país. La marca de sol i platja és potent però té limitacions. És important associar el turisme que rebem a valors com els de la cultura, l'acolliment, la modernitat, l'hospitalitat, l'avantguarda, la tolerància o un estil de vida centrat en el benestar. Hem de tenir molt clar com volem projectar-nos al món i també com no volem fer-ho, identificar els valors a promocionar i els valors a combatre.
Abans de servir el primer plat pren la paraula l'altre ponent convidat, en Joan Domènech Abad, exsubdirector d'ordenació turística de la Generalitat de Catalunya que inicia la seva intervenció reflexionant d'on venim pel que fa a el model turístic i destacant els grans avenços que s'han produït els darrers anys tenint en compte que veníem d'un model heretat del franquisme basat en la desregulació i el laissez faire, molt poc equilibrat pel que fa a territori i gens sostenible a nivell ambiental.
Domènech Abad reivindica el paper de les administracions públiques a l'hora de dissenyar un model turístic «no podem deixar-ho tot en mans dels operadors turístics privats» cal regular i planificar si no volem morir d'èxit o crear grans desequilibris. Això vol dir també crear una marca que sigui compatible i encaixi amb la nostra identitat, no pretendre competir amb altres destins en allò que no ens és natural per no crear una imatge d'artificialitat que és molt contraproduent i pot generar grans problemes a mitjà i llarg termini.
Un cop finalitzades les intervencions inicials, se serveixen els entrants i seguidament el segon plat i les postres entre debats vius i complexos sobre la qüestió. Un cop servides les postres l'Eduard Cuscó reprèn la paraula i convida als ponents a reprendre el fil allà on l'havien deixat.
Patrick Torrent pren la paraula per centrar el debat en quin turisme tenim i quin turisme volem. Defensa que hi ha determinada oferta que ens costa diners i determinada demanda que ens costa diners. No hem d'aspirar a un turisme massiu low-cost perquè el rendiment que genera és molt magre i les externalitats negatives són d'alt impacte. El repte és aconseguir turisme de més alt valor afegit, amb estades més llargues i itineraris que ens permetin redistribuir millor el turisme arreu del territori. Desconcentrar els pols d'atracció turística més massius per construir teixit turístic al rerepaís. No podem competir en preus amb altres destins turístics que sempre seran més econòmics, hem de competir en qualitat i fer valdre les nostres singularitats com a país.
Joan Domènech Abad agafa el relleu de Torrent i parla de la necessitat d'apostar per un turisme de qualitat i que aposti per una major descentralització. No volem més turisme sinó millor turisme, és una qüestió de sostenibilitat. Necessitem lluitar contra la precarietat de les relacions laborals al sector, i això implica buscar un turisme de més qualitat i ser prudents i estar vigilants amb aquells nous models de negoci que el que fan és liberalitzar el sector i degradar encara més les condicions laborals dels seus treballadors, així com eludir les seves obligacions fiscals.
També trenca una llança en favor del sector desmuntant tòpics i defensa la indústria turística pot ser motor de tracció d'altres sectors d'alt valor afegit com el del desenvolupament de les indústries tecnològiques i l'atracció de talent. Per acabar fa la següent sentència: «Com a País no tenim gaires àmbits en els quals puguem destacar i competir en l'àmbit internacional, en turisme sí.»
Per finalitzar el sopar sobre un torn de preguntes en el qual els assistents incideixen en les mancances que segueix tenint el model turístic i els desequilibris generats. També es reivindica la necessitat d'analitzar el fenomen des d'una perspectiva micro que se centri en els impactes quotidians a la vida de les persones i que fan que les condicions i els entorns en els quals el turisme és més present canviïn radicalment.
Finalment, a les 24.00h, després de més de 3 hores de debat i reflexió els assistents es comminen a prosseguir amb els debats i en agrair les intervencions dels ponents que han fet que tots els assistents hagin enriquit amb noves perspectives els seus plantejaments i coneixements.
Per iniciar el sopar va introduir el debat l'Eduard Cuscó, Membre de la Comissió Sectorial de Comerç, Turisme i Consum. Primer va emmarcar el sopar en la sèrie de trobades organitzades per les sectorials amb gent del sector, i també com a part de la campanya «La República que Farem. Aquesta és l'ocasió idònia per reflexionar sobre quin model turístic volem per a Catalunya en un moment en el qual la qüestió està al centre del debat. Un moment en el qual sembla que se solidifiquen les postures més maniquees, els desregulacionistes i defensors de l'atracció desaforada de turisme i per altra banda els defensors de les postures més reactives i bel·ligerants contra el turisme. Entre aquestes dues postures hi ha vida i un món de possibilitats, Esquerra Republicana tenim idees per aportar.
Per tractar la qüestió es va comptar amb la intervenció inicial de Patrick Torrent, director executiu de l'Agència Catalana de Turisme, que va començar la xerrada amb una reflexió de fons: no és fàcil definir els eixos d'un model turístic d'èxit. A Catalunya fins fa poc més de 10 anys no hi havia cap planificació ni pla estratègic orientat a ordenar i dissenyar un model turístic per fer-lo eficient, equilibrat i sostenible.
Catalunya té un potencial turístic de primer nivell, però només si som capaços de rendibilitzar-lo i ordenar-lo de forma adequada podrem construir un model d'excel·lència. Torrent va insistir en la importància de construir una marca turística associada als valors que a nosaltres ens interessacom a país. La marca de sol i platja és potent però té limitacions. És important associar el turisme que rebem a valors com els de la cultura, l'acolliment, la modernitat, l'hospitalitat, l'avantguarda, la tolerància o un estil de vida centrat en el benestar. Hem de tenir molt clar com volem projectar-nos al món i també com no volem fer-ho, identificar els valors a promocionar i els valors a combatre.
Abans de servir el primer plat pren la paraula l'altre ponent convidat, en Joan Domènech Abad, exsubdirector d'ordenació turística de la Generalitat de Catalunya que inicia la seva intervenció reflexionant d'on venim pel que fa a el model turístic i destacant els grans avenços que s'han produït els darrers anys tenint en compte que veníem d'un model heretat del franquisme basat en la desregulació i el laissez faire, molt poc equilibrat pel que fa a territori i gens sostenible a nivell ambiental.
Domènech Abad reivindica el paper de les administracions públiques a l'hora de dissenyar un model turístic «no podem deixar-ho tot en mans dels operadors turístics privats» cal regular i planificar si no volem morir d'èxit o crear grans desequilibris. Això vol dir també crear una marca que sigui compatible i encaixi amb la nostra identitat, no pretendre competir amb altres destins en allò que no ens és natural per no crear una imatge d'artificialitat que és molt contraproduent i pot generar grans problemes a mitjà i llarg termini.
Un cop finalitzades les intervencions inicials, se serveixen els entrants i seguidament el segon plat i les postres entre debats vius i complexos sobre la qüestió. Un cop servides les postres l'Eduard Cuscó reprèn la paraula i convida als ponents a reprendre el fil allà on l'havien deixat.
Patrick Torrent pren la paraula per centrar el debat en quin turisme tenim i quin turisme volem. Defensa que hi ha determinada oferta que ens costa diners i determinada demanda que ens costa diners. No hem d'aspirar a un turisme massiu low-cost perquè el rendiment que genera és molt magre i les externalitats negatives són d'alt impacte. El repte és aconseguir turisme de més alt valor afegit, amb estades més llargues i itineraris que ens permetin redistribuir millor el turisme arreu del territori. Desconcentrar els pols d'atracció turística més massius per construir teixit turístic al rerepaís. No podem competir en preus amb altres destins turístics que sempre seran més econòmics, hem de competir en qualitat i fer valdre les nostres singularitats com a país.
Joan Domènech Abad agafa el relleu de Torrent i parla de la necessitat d'apostar per un turisme de qualitat i que aposti per una major descentralització. No volem més turisme sinó millor turisme, és una qüestió de sostenibilitat. Necessitem lluitar contra la precarietat de les relacions laborals al sector, i això implica buscar un turisme de més qualitat i ser prudents i estar vigilants amb aquells nous models de negoci que el que fan és liberalitzar el sector i degradar encara més les condicions laborals dels seus treballadors, així com eludir les seves obligacions fiscals.
També trenca una llança en favor del sector desmuntant tòpics i defensa la indústria turística pot ser motor de tracció d'altres sectors d'alt valor afegit com el del desenvolupament de les indústries tecnològiques i l'atracció de talent. Per acabar fa la següent sentència: «Com a País no tenim gaires àmbits en els quals puguem destacar i competir en l'àmbit internacional, en turisme sí.»
Per finalitzar el sopar sobre un torn de preguntes en el qual els assistents incideixen en les mancances que segueix tenint el model turístic i els desequilibris generats. També es reivindica la necessitat d'analitzar el fenomen des d'una perspectiva micro que se centri en els impactes quotidians a la vida de les persones i que fan que les condicions i els entorns en els quals el turisme és més present canviïn radicalment.
Finalment, a les 24.00h, després de més de 3 hores de debat i reflexió els assistents es comminen a prosseguir amb els debats i en agrair les intervencions dels ponents que han fet que tots els assistents hagin enriquit amb noves perspectives els seus plantejaments i coneixements.