ECONOMIA I TREBALL
Empresa

Als municipis els correspon promoure el progrés col·lectiu

Joaquim Perramon
Joaquim Perramon

Tot partint d'un sistema democràtic, sovint la dinàmica política pot degenerar cap a un model de clientelisme negatiu que deriva en nepotisme, cronisme (contrari de meritocràcia), caciquisme, i evidentment, pobresa. Quan això passa els partits esdevenen màfies disfressades amb una pell de corder que en diuen ideari.

Es pot evitar això? Els països del nord bé ho han aconseguit. La fórmula es pot il·lustrar amb noms i cognoms ben propers. A Barcelona la fórmula es diu Maragall. Té un projecte col·lectiu, sap cap a on ha d'anar el país i quin paper ha de jugar Barcelona. Té capacitat de gestió demostrada que lliga amb la capacitat d'aglutinar un equip de gestors competents al seu voltant. Tant al govern com a l'oposició, serà pactista per a que les coses vagin cap a l'interès general.

En altres municipis, malgrat les complexitats pròpies, la fórmula es repeteix. Conec particularment el cas de Sant Adrià de Besòs, d'una problemàtica extraordinària però que ha vist bons moments quan s'han conjuntat aquests elements en pro de l'interès col·lectiu: coneixement del lloc i del seu encaix en un projecte de país, capacitat de gestió i d'aglutinar un equip competent i pactista, en el sentit d'extreure del conjunt de les forces polítiques i socials el millor de cadascú, sempre amb uns objectius d'interès col·lectiu com a referència.

I als partits com Esquerra Republicana, orientats cap al nord, ens correspon promoure i facilitar des dels ens locals la fórmula de progrés col·lectiu en oposició al pervers clientelisme.


Joaquim Perramon
Doctor en Ciències Econòmiques
Sectorial d’Empresa, Indústria i Serveis
Esquerra Republicana




Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament