ECONOMIA I TREBALL
  • Jordi Benet, Carmel Mòdol, Dionís Guiteras, Jaume Bernis i Oriol Junqueras
    Agricultura Ramaderia i Pesca

    On vas Europa?

    Aquesta es una pregunta obligada a la que les properes eleccions haurien de donar resposta. L’esclerosi a la que l’alt funcionariat de la UE i un grapat de dirigents porucs, molt allunyats dels interessos i les inquietuds de la ciutadania, estan sotmetent l’ànima original del projecte d’Unió Europea poden malmetre definitivament el somni. Podríem parlar de l’enduriment de les fronteres o de la dissortada política d’acolliment dels refugiats o del recurs, cada cop mes freqüent, per part d’alguns dels mal anomenats líders nacionals de repetir els errors criminals del segle XX.

  • Jordi Castellana
    Política Econòmica

    Les tres cares de l’atac de l’Estat a l’autonomia local: 135 CE, LEPSF i LRSAL

    Les polítiques d’austeritat de la darrera dècada impulsades per la Unió Europea han tingut en l’Estat espanyol un alumne avantatjat. L’objectiu no ha estat intentar reforçar les estructures de cohesió i benestar en època de crisi per intentar mantenir l’equitat. De forma contrària s’ha apostat per un fals rigor en les finances públiques des d’un punt de vista totalment ideològic i antisocial. La modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola amb el suport de PP i PSOE i l’aprovació posterior de la LEPSF i la LRSAL han consagrat aquesta política d’austeritat neoliberal traspassant la responsabilitat de reduir el deute als altres nivells de govern.

  • Ariadna Guixé
    Fòrum Sindical

    Dones al mercat laboral: quins reptes tenim al davant aquest 2019?

    D’ençà de la incorporació de les dones al mercat laboral hem lluitat per accedir a aquest en condicions d’equitat respecte a qualsevol home, prenent el 8 de març com el Dia Internacional de les Dones. Sense cap dubte, aquest any tornarà a ser una jornada marcada per moltes reivindicacions de caràcter laboral. En aquest terreny, tenim grans reptes al davant que són urgents posar-hi fil a l’agulla aquest 2019: reduir les desigualtats de gènere i la discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral.

  • Josuè Sallent
    Societat de la Informació

    Societat digital europea

    Un dels àmbits de la nostra vida quotidiana en la que les polítiques marcades des de la Unió Europea tenen una major influencia és el de la societat digital. Des de l’establiment dels drets a la protecció de les nostres dades o davant dels abusos de les grans companyies trans-nancionals (tant operadores de telecomunicacions, xarxes socials oi empreses de programari que tenen posició dominant) o marcant les obligacions de desplegament de les xarxes de telecomunicacions. No totes les decisions que ha pres la UE encaixen amb el model de societat digital que impulsem des d’Esquerra Republicana i encara menys la transposició que l’Estat Espanyol n’ha fet, quasi bé sempre beneficiant les grans empreses davant de l’interès comú i de l’interès ciutadà i en cap cas deixant que s’adapti a les necessitats de Catalunya.

  • Mingo Meseguer
    Treball Autònoms i Economia Social

    Economia social, des del món local al global

    Catalunya està a l’avantguarda de les polítiques d’impuls de l’economia social compromesa tant a escala local com global. També per Esquerra Republicana l’economia social ha estat i és un instrument cabdal en el camí de la construcció d’una societat més justa i sostenible, mitjançant un canvi transformador de l’actual model productiu, que es fonamenti en una economia al servei de les persones i no al del capitalisme financer. Això ja es va posar de manifest en els anteriors programes electorals, tant a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 com a les Municipals del 2015.

  • Carles Soriano
    Comerç Turisme i Consum

    El model de comerç als municipis republicans

    Les eleccions municipals s’aproximen i és moment de remarcar que a Esquerra tenim un model molt clar de comerç per a les nostres ciutats i pobles. En primer lloc, és bo recordar que, l’any 2014, amb l’entrada d’Esquerra al govern de la Generalitat, es va elaborar el concepte urbanístic de la trama urbana per delimitar els nuclis urbans. En aquest sentit, es va aconseguir la norma general per la qual s’establia que tota l’activitat comercial calia dur-se a terme dins els cascs urbans, evitant la proliferació de les grans superficies fora de les ciutats.

  • Joaquim Perramon
    Empresa

    Als municipis els correspon promoure el progrés col·lectiu

    Tot partint d'un sistema democràtic, sovint la dinàmica política pot degenerar cap a un model de clientelisme negatiu que deriva en nepotisme, cronisme (contrari de meritocràcia), caciquisme, i evidentment, pobresa. Quan això passa els partits esdevenen màfies disfressades amb una pell de corder que en diuen ideari. Es pot evitar això? Els països del nord bé ho han aconseguit. La fórmula es pot il·lustrar amb noms i cognoms ben propers. A Barcelona la fórmula es diu Maragall. Té un projecte col·lectiu, sap cap a on ha d'anar el país i quin paper ha de jugar Barcelona.

  • Jordi Angusto
    Política Econòmica

    Apujar els salaris, reduir l’atur

    El mantra convencional sosté que apujar salaris fa augmentar l’atur i viceversa. Tanmateix, cap dada empírica ho corrobora. Perquè fos així, l’oferta de treball hauria d’augmentar davant els majors salaris, quelcom només factible al fals món d’alguns economistes a sou de les patronals; on els treballadors fan una lliure elecció entre oci i treball, i es van decantant pel segon només si augmenta la remuneració. Al món real, però, les coses no van així; es treballa per necessitat i, en conseqüència, com menys es cobra per treballar, més caldrà fer-ho: es treballaran més hores, se’n faran d’extres i més membres de la família s’hauran de posar abans i per més temps a treballar.

  • Gemma Espigares
    Universitats i Recerca

    Comencem a revertir la pujada de taxes universitàries?

    La setmana passada va ser una setmana marcada per la reivindicació al carrer, també la reivindicació del moviment estudiantil universitari i del professorat associat, que reclama la baixada de les taxes universitàries un 30% i que denuncia la precarietat laboral. La gent d’Esquerra Republicana i el Jovent Republicà ja fa setmanes que treballem en aquests escenaris. Vam plantejar a la secretaria d’Universitats i també al departament d’Economia, la necessitat de començar a revertir la pujada de taxes “conjuntural” del 2012, i ho fem convençudes de que cal reduir el preu del crèdit universitari, actualment un dels més car d’Europa.

  • Eduard Cuscó
    Comerç Turisme i Consum

    El Prat, rècords a baix cost

    L’Aeroport d’El Prat torna a ser notícia, ja que segons ha informat el director General d’AENA, enguany se superaran els 50 milions de passatgers, un nou rècord per a un aeroport que ha duplicat els usuaris en tan sols vuit anys, arribant al llindar de les 100 companyies aèries operant, les quals permeten viatjar fins a 212 destinacions. Malgrat el pes significatiu que ha agafat El Prat en nombre de viatgers, hem de lamentar però que, en contrast, és un dels aeroports d’Europa amb més retards i cancel·lacions, un problema que sembla haver-se cronificat els darrers mesos.

  • Oriol Anson
    Agricultura Ramaderia i Pesca

    La llei d'espais agraris, oportunitat per a la producció agroalimentària i la gestió del territori

    Apropar-se a la sobirania alimentària, en el context mundial actual, és un dels objectius que el nostre país ha de tenir molt present. I per això, el Parlament de Catalunya està tramitant el que ha de ser la futura Llei d’Espais Agraris.   Aquesta és una Llei que proposa combinar la producció agrària sostenible i respectuosa amb el medi i la protecció del territori, i ho planteja a través de tres eines; dues de protecció del territori i una per facilitar la mobilitat controlada de la terra, per de facilitar-ne l’accés als joves, dones i als nous productors.

  • Liliana Reyes i Carles Bertran
    Fòrum Sindical

    La dignificació del treball de la llar i les cures: un repte ineludible

    Al 2017 hi havia un total 91.392 persones al sector de la llar a Catalunya, el 95,13 % eren dones[1]. El percentatge de dones estrangeres era vuit vegades superior al de dones espanyoles. Les dones llatinoamericanes representaven les 3/4 parts de totes les treballadores de la llar estrangeres, especialment les hondurenyes (22,3 %) i les bolivianes (17,2 %). La irregularitat laboral al sector era del 25 %, vuit vegades més que la mitjana del total de dones estrangeres ocupades. Una característica que defineix  aquesta feina és la seva poca valoració social, per la seva invisibilitat i perquè s’ha associat a l’àmbit de reproducció, atribuït històricament a les dones.

  • Antoni Garcia Estevan
    Treball Autònoms i Economia Social

    Si les ETT han de ser el reflex de la recuperació econòmica ...

    L’estudi realitzat al mes d’octubre per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya  sobre el volum de contractació de les ETT ens dona moltes pistes dels contractes de posada a disposició i del que és un recurs habitual com a sistema de contractació  per a moltes empreses. Actualment, prop del 20% de les persones treballadores amb contracte temporal ho son via ETT, i de gener a setembre de 2018 una quarta part dels contractes temporals (25,2%) s’han formalitzat a través d’una empresa de treball temporal.

  • Gonzalo Bonnín
    Fòrum Sindical

    Sindiquem-nos, conscienciem-nos

    És una realitat que als Països Catalans la participació sindical és molt baixa, al principat un 85% de treballadores i treballadors catalans no estan sindicats en cap estructura. Ara toca créixer i reorganitzar-nos en el món del treball, toca prendre consciència per voler millorar les condicions materials de classe treballadora. Només així, podrem recuperar els drets perduts i conquerir-ne de nous. No existeix cap altra fórmula secreta. L’independentisme ha de construir una eina sindical potent capaç, de fer front a les polítiques neoliberals i poder bastir una coordinació nacional, per si és necessari, paralitzar tots els centres de treball.

  • Francesc Pougault
    Fòrum Sindical

    La trampa referendària de Macron

    El poble Kanak ha perdut el referèndum a Nova Caledònia. Malgrat això, la lluita per la defensa dels treballadors kanaks acaba d’aconseguir un èxit remarcable.   La secció de l’Unió Sindical dels Treballadors Kanak i dels explotats de l’hostal de luxe de Nouméa, desprès d’un mes de lluita ha aconseguit, aquest 26 d’Octubre, les promocions de treballadors kanaks a llocs d’encarregats dels quals eren discriminats. La pràctica patronal caldoxa és de reservar el màxim de càrrecs a metropolitans.

  • Josuè Sallent
    Societat de la Informació

    Banda ampla a l’espera

    Aquests darrers dies ha estat noticia la manca de serveis de banda ampla a Catalunya. D’una banda el passat 24 d’octubre el senador d’Esquerra Republicana Jordi Martí va interpel·lar a la ministra Nadia Calviño qui va reconèixer que el desplegament de la banda ampla ràpida i de la fibra òptica a les comarques gironines és insuficient i preveu uns 19,5 milions d’euros d’inversió per millorar-la i que el 2016, 80 municipis de 221 patien incidències de connectivitat. Abans de l’estiu, des de les Terres de l’Ebre també es van sentir les veus que reclamaven disposar de fibra.

  • Mingo Meseguer
    Treball Autònoms i Economia Social

    Desenvolupament de l'economia social, un repte globlal

    Els dies 1, 2 i 3 d’octubre es va celebrar a Bilbao la 4a. edició del  Global Social Economy Forum (GSEF), sota el títol “Economia social i ciutats. Valors i competitivitat per a un desenvolupament local inclusiu i sostenible”. Va comptar amb la participació de 1.700 persones de 84 països diferents, i on es va apostar decididament per un desenvolupament econòmic al servei de les persones i del planeta, sense deixar a ningú enrere, i basant-se en els principis de democràcia, justícia social, solidaritat, diversitat i pau.

  • Isaac Albert
    Comerç Turisme i Consum

    Comerç: ordenació i planificació

    Si volem fer una aproximació a la situació del comerç a la demarcació de Barcelona, disposem de l’enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona on s’analitza els hàbits de compra i de consum dels ciutadans del territori. Un estudi per conèixer els hàbits de compra, així com la percepció de l'oferta comercial als nostres pobles i ciutats. Els resultats, en general, i amb algunes excepcions, son força positius.   La valoració de la oferta comercial és bona, així com una percepció positiva dels horaris, de la professionalitat del sector, de la varietat de l'oferta, la qualitat dels productes, dels mercats municipals i també dels mercats de venda no sedentària.

  • Àngels Pi
    Empresa

    Economia circular

    Una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de l’estratègia Europa 2020, és la que vol aconseguir que Europa utilitzi eficaçment els recursos, i així generar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. S’aconseguirà  a través de l’agenda digital, la unió per la innovació i la joventut en moviment. Sorgiran noves qualificacions professionals i llocs de treball i es crearà una plataforma europea contra la pobresa. El sistema lineal de la nostra economia (extracció, fabricació, utilització i eliminació) ha arribat a la seva fi.

  • Jaume Bernis
    Agricultura Ramaderia i Pesca

    El porcí, un sector clau per a l’economia catalana

    Amb un total de negoci econòmic de +25.300 milions €, representant el 18& del volum del sector industrial català i sent el primer pilar del sector agroalimentari, el món del porcí, que en molts casos depèn del mercat de les matèries primeres, del consum, de l’exportació... en aquest moment està pendent de si ens arriba o no una malaltia, la PPA (Pesta Porcina Africana). Malaltia que en cap cas afecta els humans, però sí que pot generar dins de l’àmbit del porc una crisi descomunal, posant en risc el sector més important de l’economia agroalimentària catalana, el que implica molts llocs de treball de la cadena de producció, des dels ramaders fins a tota la indústria de la carn, davant d’aquesta amenaça cal que el sector i l’administració treballin plegats perquè aquesta malaltia no entri al nostre país.