ECONOMIA I TREBALL
  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Treballadors de la taronja, esclaus del segle XXI

    El País Valencià ha sigut, i és, eminentment agrícola. El cultiu, recol·lecció, confecció i comercialització d’un dels nostres productes característics, la taronja, ha donat a aquest racó mediterrani una digna manera de guanyar-se la vida. De fet, no fa tants anys que era molt difícil, si no impossible, trobar-nos amb un poble sense magatzem de taronges i una colla de collidors; era la nostra manera de viure, part de la nostra cultura. Certs oficis de la terra eren, fins i tot, un honor: tallar o empeltar era una veritable professió que passava de generació en generació, un art digne del respecte i admiració de molta gent… Però amb el pas del temps, tot se’n ha anat en orris.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    L’organisme regulador de la competència, una estructura d’estat

    En un mercat lliure evitar oligopolis i posicions dominants és una condició essencial i imprescindible per assegurar-ne el bon comportament. En el cas dels productes agroalimentaris, a l’Estat Espanyol, el 52% de la quota de mercat està en mans de les mitjanes i grans superfícies mentre que el 48% està en mans de les botigues tradicionals. El problema rau en què la quota de les grans superfícies, el 38%, es distribueix entre tres operadors, i, entre aquests, en destaca un amb el 22,3% de la quota total.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    La independència per fer valer la nostra agricultura

    Aquests dies s’estan elegint els nous comissaris de la UE, i es clar, el d’Agricultura també serà escollit. Faig aquest incís per tal d’exposar la meva reflexió: Heu pensat que passaria si fóssim un país independent? 1) En primer lloc tindríem un govern propi que prendria les seves pròpies decisions està clar. 2) Tindríem un ministre d’Agricultura en aquest govern. 3) Com que seríem, ben segur que si, membres de ple dret en la UE, el nostre ministre ens representaria com un estat sobirà.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Fruita i República Catalana

    Durant tot l’estiu ha estat de permanent i llastimosa actualitat la crisi de preus sobrevinguda en el sector de la fruita. A principi de campanya se suposa que va ser la superposició de produccions de diverses varietats provocades per la climatologia el que va provocar l’enfonsament de preus, molt per davall del cost de producció, per una teòrica sobreoferta. Desprès el blasmat tancament de fronteres rus va agreujar el problema. De fet però no va ser fins l’esclat de la crisi russa que els governs estatal i europeu es van posar les piles amb els mecanismes de mercat que han provocat una lleugera normalització dels preus quan la campanya de recol·lecció ja estava en el seu tram final.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Finançament i administració agraris

    La majoria de les explotacions agràries dels Països Catalans són allò que ara s’anomena microempreses i/o petites i mitjanes empreses, però el seu nivell d’iniciativa i emprenedoria és alt i sorgeixen contínuament iniciatives per fer activitats ja siguin pròpiament agràries com complementàries de turisme, artesania, alimentària, etc. Aquestes iniciatives van sovint lligades a l'existència en l’explotació de persones joves i dones que imaginen activitats compatibles amb les ja existents i que es poden portar a terme amb un nivell baix d’inversió.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    La Política Agrària Comuna (PAC) cada vegada menys comuna

    L’any 1986, quan vam entrar a la UE, els ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) s’atorgaven a la producció, el 1992 van passar a ser ajuts directes per superfície en funció del conreu, per evolucionar el 2003 cap als ajuts per superfície desconnectats (sense considerar el conreu), en què la referència dels imports dels ajuts eren els imports rebuts durant el període anterior. En la PAC pel període 2014-2020 ha mirat d’establir un sistema d’ajuts que la legitimin més, si és que fa falta, davant la societat.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Les incoherències del Govern de Madrid afecten greument els productors de porcí

    Els representants del sector porcí, tan a nivell de Catalunya com d'Espanya, durant les darreres setmanes estem treballant amb fermesa per conscienciar al Govern de l'Estat de que cal evitar el tancament de les plantes de cogeneració de tractament de purins, fet que posa en perill les explotacions ramaderes que hi depenem. El Govern de Madrid ha de tenir clar que amb la modificació del sistema retributiu de la producció d’energia amb cogeneració i residus, provocarà l’eliminació d’un suport essencial per al manteniment de les explotacions ramaderes, donat que actualment no hi ha alternatives per gestionar el volum d’excedents de purins.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Fins i tot als porcs els cal un Estat

    Un dels sectors més potents dels que disposem a casa nostra és el sector de l’ agroindústria i de les moltes branques que hi ha, la ramadera porcina i la indústria càrnia que l’envolta. Som una potència productora i exportadora a nivell europeu i mundial. Dintre la UE, el primer productor de carn de porc és Alemanya amb el 25% del total, segon l’estat espanyol amb el 15,5%, seguit de França amb el 8,9%. Cal destacar que dintre l’estat espanyol, Catalunya representa un 27,5% del cens de porcí, seguit d’Aragó en un 21,8% i Castella i Lleó en un 12,6%.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    L’administració i els productes de proximitat

    Hi ha una conscienciació emergent de les avantatges, necessitats i oportunitats dels aliments de proximitat. Segons diversos estudis, els aliments ‘viatgen’ de promig 2.000 quilòmetres entre el lloc de producció fins arribar al consumidor final. Prop del 40% de les emissions de CO2 al món provenen precisament de tot aquest moviment global dels aliments. La importació alimentària a casa nostra ha augmentat un 66% en els últims 10 anys, mentre que Catalunya perd 220 explotacions agràries al mes.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    El sector agrari, més bones perspectives que incerteses

    En el sector agrari català actualment hi conflueixen dues incerteses. D’una banda l’inici de l’aplicació d’una nova PAC i de l’altra la transició nacional cap a l’estat propi. Quant a l’aplicació d’una nova PAC, serà l’enèsima reforma des de l’any 1996 i el pragmatisme i la desconfiança dels pagesos i ramaders de país cap a les administracions fa que encarin aquesta nova reforma sense gaire inquietud o amb el mateix escepticisme de sempre. I més tenint en compte, que tal com s’ha dit, és una reforma per mantenir les coses si fa no fa allà mateix.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Diferenciació de producte: la clau de l’èxit

    La producció i distribució de productes agroalimentaris a nivell global sempre s’ha de veure com una oportunitat engrescadora en comptes d’un entrebanc maleït. La producció i la comercialització al nostre país d’aquesta mena de productes ha experimentat un seguit de canvis en els darrers anys que ens han ben situat al món. Per bé que sempre hi ha la manera de millorar qualsevol feina, ara per ara, l’excel·lència l’hem aconseguida per diferents camins. Efectivament, una guia principal la trobem en la qualitat , en la producció d’aliments sota unes normes rigoroses i reconegudes a nivell internacional que han fet que els nostres productes puguin presentar-se sota una denominació diferent de la resta, cosa que els ha obert moltes llars que hi han confiat.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    La nova PAC 2014-2020. Aprofitar l'oportunitat

    Aprofitant que aquests dies s’ha arribat a un acord sobre la PAC en el proper període 2014-2020, val la pena que posem sobre la taula alguns elements que poden ser preocupants per a la nostra agricultura. En primer lloc, Brussel·les ha establert un marc normatiu més generalista per a deixar la definició del detall i la seva aplicació als estats membres. I això a Catalunya no ens va bé. El nou sistema d’ajuts aprofundeix amb la desconnexió i deixa definitivament de banda la referència històrica establint diferents nivells d’ajuts (uns obligatoris i altres que no) als que s’accedirà en funció de les condicions de l’explotació.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    El canal Segarra-Garrigues, no només aigua

    El canal Segarra-Garrigues és una de les inversions necessàries, no només per a l’agricultura de Lleida, sinó per l’agricultura del país, i es pot considerar, en els moments en que vivim, una infraestructura d’estat ja que ha de permetre incrementar la nostra capacitat de producció d’aliments, objectiu primer de l’agricultura. Ara bé, una inversió inicial de 1.071 milions d’euros per a posar en regadiu 70.000 ha, encara que siguin pagats aproximadament a parts iguals entre l’administració i els regants, és una inversió pública important i, per tant, demana portar a terme un seguit de mesures que permetin recuperar-la i justificar-la davant la societat.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Sobirania alimentària, estructura d'estat

    El sector agroalimentari català és el primer sector econòmic del país, aquest fet, ja de per si importantíssim, no sembla que sigui prou rellevant per ser degudament reconegut ni per institucions, ni mitjans de comunicació ni, i aquest és el drama, pel conjunt de la societat. El sector agroalimentari representa en el seu conjunt el 18% del PIB català, és el primer sector econòmic per davant de sectors tant reconeguts com l’automobilístic o el químic. Aquest no reconeixement és responsabilitat del sector i és degut a la desconnexió existent entre les societat urbana i rural.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    L’agricultura, sector econòmic cada vegada més necessari

    La crisi alimentària mundial a causa de la incorporació dels països d’economies emergents al consum i la producció de biocombustibles a partir de cereals, situació que incrementa la demanda de productes alimentaris. Si hi afegim les inclemències meteorològiques que afecten les collites i la crisi energètica que empeny amunt els preus del petroli, tenim com a conseqüència l’increment dels costos de producció (fitosanitaris, transports, etc) i l’encariment dels preus dels aliments, que fan la crisi més profunda.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Per un equilibri just en la cadena alimentària

    Ens hem fet mai la pregunta, quan anem a una gran superfície a comprar i veiem el lineal on hi ha cereals, melmelada, pa, formatge, pomes, peres, llet, oli, llaunes, carn, peix, etc.,  d’on surt tot això? I encara una altra pregunta més important, què passaria si no hi trobéssim res? Tot els aliments que veiem quan anem a comprar surten del pagesos, dels ramaders i dels pescadors, són un sector fonamental als Països Catalans per tal que tots els ciutadans puguem tenir una alimentació suficient, sana i equilibrada.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Producció vegetal, certificacions de qualitat

    Dins del sector agroalimentari del nostre país, les fruites i les verdures són uns actors molt dinàmics que estan arrossegant, significativament, l’economia productiva gràcies a unes exportacions que han anat augmentat un any darrere de l’altre. L’èxit d’aquesta tendència rau, principalment, en la millora important de la competitivitat de les explotacions, la cada vegada més gran professionalització del sector i en l’aposta decidida i clara per la qualitat del producte. En efecte, engegar aquest model va implicar, a priori, una cosa molt importat i força positiva dins del nostre sector: un canvi de mentalitat, molt demanat des de feia alguns anys.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Avancem amb el PENSAA

    Malauradament encara estem immersos en una situació en que el crèdit necessari per dinamitzar l’economia no flueix. Tots en coneixem les criminals justificacions. Al nostre sector primari la situació s’agreuja encara més degut a la migradesa de recursos que, primer la Generalitat i ara el govern estatal, destinen a l’aplicació del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013. Això provoca pèrdua de cofinançament europeu i la paràlisi del PDR en un sector que torna amb escreix cada euro que s’inverteix.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    Un sector agrari fort diu molt de la salut d'un país

    El món agrari català, professionalment, és un col·lectiu reduït que representa el 2% de la població del Principat de Catalunya, tot així és present al 85% del territori i produeix el 75% producció agrària catalana. Es considera que unes 290.000 persones viuen entorn a aquest sector tot incloent un ventall d'empreses agroalimentàries que fa que, tot sumat, el seu conjunt sigui un dels sectors econòmics de primer ordre, ja que representa el 12% del PIB català. Totes aquestes dades posen de manifest la importància del sector i el situen o l’haurien de situar en un pol estratègic i fonamental per l'economia del nostre país.

  • Agricultura Ramaderia i Pesca

    El parc agrari del Baix Llobregat, una opció de futur

    La comissió sectorial d’Agricultura, Ramaderia i Pesca d’Esquerra Republicana insta al Govern de Catalunya i al seu Conseller d’Agricultura que a l’hora de prendre la decisió d’autoritzar la instal·lació del projecte d’EUROVEGAS al Baix Llobregat tingui en compte la resolució aprovada per unanimitat per la totalitat dels grups polítics que conformen el Parlament de Catalunya en el transcurs del Ple celebrat el 14 d’abril de 2010 i que es dedicà de manera monogràfica al món agrari.