ECONOMIA I TREBALL
  • Esther Querol
    Comerç Turisme i Consum

    Al Nadal il·luminen els carrers el vostre somriure?

    Entre finals de novembre i principis de desembre, un a un els nostres municipis van il·luminant els seus carrers amb motius nadalencs, aquests llums desperten diferents opinions  entre els nostres ciutadans. La il·luminació nadalenca no només es segueix mantenint arreu del territori per tradició, cercant l’entranyable sentiment que desperta en molts aquestes dates, també com atracció als principals eixos comercials de les nostres ciutats, ja que es desperta la curiositat i incentiven el comerç, l’hostaleria local, l’oci i el turisme als nuclis urbans en un dels moments més importants de l’any per a les vendes.

  • Esther Querol
    Comerç Turisme i Consum

    El cicle de vida de les destinacions turístiques

    El turisme és una activitat econòmica que no escapa al conegut cicle de vida del producte, és una qüestió d’actitud política, ja que quan la destinació ha arribat a la maduresa caldria plantejar-se fer un rellançament, una actualització, una perllongació de la fase de maduresa o simplement mantenir l’oferta per una demanda residual en fase de declivi. Moltes destinacions van arribar fa anys a la maduresa i actualment es troben mantenint l’oferta a una demanda residual en declivi.

  • Comerç Turisme i Consum

    Estructures d'estat: l’Autoritat dels Mercats i la Competència

    Després dels excel·lents resultats de l’independentisme el passat dia 27, cal donar un impuls a la creació de les estructures d’estat, d’acord amb el full de ruta preestablert. Durant el procés de transició nacional cal assegurar el bon funcionament de l’economia i dels mercats.  Caldrà  garantir la lliure competència, el control d’aquells mercats en els quals existeixen empreses que presenten posicions quasi monopolístiques i establir una regulació que determini les regles del joc.

  • Comerç Turisme i Consum

    El 27S: La possibilitat d’assolir el model de país que volem

    El proper 27S Catalunya té la possibilitat d’evidenciar la seva voluntat d’administrar-se i ser la responsable de les seves polítiques, triant el model de país en el qual vol convertir-se. En aquest article, i fent referència a l’àmbit turístic, voldria apel·lar a les paraules de Raimon Martínez Fraile (1947-2015) mort el passat 29 de juny: “No existeix el producte si no es crea i hem de fer les coses seriosament en aquest sector. És a dir, que es prenguin les decisions amb intel·ligència, no a olfatímetre”.

  • Comerç Turisme i Consum

    Nou país, nou model econòmic

    Els 512.263 vots obtinguts a les passades eleccions municipals ens dóna empenta i embranzida, en l’assumpció de responsabilitats de govern, a diferents institucions arreu dels Països Catalans, per garantir la millora de la qualitat de vida de tots els nostres conciutadans i conciutadanes. En aquest nou cicle és el moment de demostrar que, l’àmbit de la promoció econòmica, no només és una de les nostres prioritats, sinó que ho fem molt bé a l’hora d’aplicar polítiques públiques de desenvolupament local.

  • Comerç Turisme i Consum

    Autoritat? De la competència?

    L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) és un organisme autònom que té com a objectiu “la garantia, millora i promoció de la competència a Catalunya, procurant que els beneficis del funcionament competitiu del mercat s’estenguin al conjunt de la societat”, i segons consta també en la seva llei de creació del 2009, ha d’actuar amb plena independència tant dels agents econòmics com del Govern de la Generalitat. La independència – actualment - en relació al Govern és bastant clara, a la vista dels informes que emet de determinats avantprojectes de llei, com per exemple el de comerç, serveis i fires.

  • Comerç Turisme i Consum

    Posidònia seca a la platja (un altre model turístic és possible)

    Dijous sant. Aprofitant les vacances, he fet una passejada fins a la platja. Comencen a veure’s famílies que gaudeixen del sol de principis d’abril. M’assec al costat de les roques i un home arriba en bicicleta. Em diu: ‘Trob que ja es torben a retirar l’alga seca de la vorera’. Jo li contest: ‘Idò jo trob que no l’haurien de tocar en tot l’any. Aquestes algues protegeixen la platja i mantenen l’arena al seu lloc’. ‘I ara! – em diu, sorprès- amb aquestes algues, els turistes no vindrien.

  • Comerç Turisme i Consum

    Les grans infraestructures catalanes, un gran negoci per Espanya

    Un dels motius pels quals no interessa que la independència de Catalunya sigui una realitat són els beneficis que s’aconsegueixen de les nostres infraestructures, com ara l’aeroport del Prat. L’aeroport del Prat és, amb diferència, el més rendible dels quaranta-vuit que hi ha, gestionats per AENA, a territori espanyol i representa pràcticament la meitat dels guanys que va obtenir AENA al 2014, amb més de 330 milions. Aquests resultats són a anys llum de l’aeroport de Barajas-Adolfo Suárez que va obtenir uns beneficis de poc més de 25 milions.

  • Comerç Turisme i Consum

    Promoció econòmica municipal sense necessitat d'atiar l'especulació

    Durant els anys que van precedir a l’actual crisi, una bona part d’ens locals va fiar la generació de nova activitat econòmica a aquelles operacions urbanístiques que garantissin alguns ingressos a les depauperades caixes municipals...Ingressos que anys enrere eren totalment atípics i puntuals, es van convertir en típics. I més enllà del tipisme o no d’aquests ingressos, es va produir un efecte encara pitjor: aquests ajuntaments van perdre la capacitat de desplegar qualsevol política de promoció econòmica que no fos condicionar-la a una nova acció urbanística especulativa.

  • Comerç Turisme i Consum

    La utilitat social de les nostres propostes polítiques

    Els paràmetres de l’acció pública han canviat, i molt. I segueixen canviant. Sobretot, en base a la percepció que té la ciutadania no tant del paper actual de les institucions col·lectives, de qualsevol mena, sinó del paper que hi han jugat alguns els seus actors més significats, persones en definitiva amb una gran notorietat pública. I fixeu-vos que dic percepció i no constatació, perquè majoritàriament encara no s’ha arribat a l’estadi de poder escatir la certesa o no de la gran quantitat d’irregularitats, corrupteles, actuacions èticament reprovables o delictes directament, que tenim damunt la taula.

  • Comerç Turisme i Consum

    Les Zones de Gran Afluència Turística a les Illes Balears

    Hi ha una paradoxa social molt coneguda que ensenya com, en determinades circumstàncies, quan tots els actors d'una situació busquen el seu bé individual, la única cosa que aconsegueixen inevitablement és una pèrdua per a tothom. Per exemple, quan un municipi pateix una sequera i s'imposen restriccions en el consum d'aigua, el que ens indica la raó és que tothom procurarà estalviar, dutxant-se ràpidament en comptes de fer un bany. Ara bé, si jo soc racionalment egoista, arribaré a la conclusió que, si tothom obeeix la recomanació d'estalviar aigua, no passarà res si jo faig un bainy relaxant.

  • Comerç Turisme i Consum

    Renda, Comerç i Estat

    Tots aquells que ens dediquem professionalment al món del comerç sabem que el factor més determinant pel seu bon funcionament és la capacitat de consum de la població. La gran majoria així ho expressem, però és bo assenyalar que hi ha una minoria d’opinadors i d’estudiosos de l’activitat comercial que obvia aquesta qüestió en benefici d’una part del sector i de la minuta corresponent que acaba cobrant d’aquest. També és just reconèixer que, a part de la renda de la que disposa la població de la zona d’influència per dedicar-la al seu proveïment, hi ha un altre element molt menor que condiciona l’accés del sector del comerç a uns volums més grans de vendes: la captació de demanda no habitual, no quotidiana, que en aquest cas i per simplificar és la que prové de la capacitat de compra dels turistes o dels anomenats excursionistes.

  • Comerç Turisme i Consum

    El comerç a les Illes

    Aviat es compliran 20 anys de la inauguració del primer centre El Corte Inglés a Palma. Recordo la portada de la premsa local amb una foto de'n Demetrio Peña, fundador i president de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca, a dalt d’una excavadora, protestant contra la construcció d’aquell centre comercial i en defensa del petit comerç de la ciutat. A Mallorca, els grans projectes de galeries i centres comercials quasi sempre han fracassat: al carrer de Jaume III, el gran edifici de les Avingudes, avui reconvertit en oficines de l’Ajuntament, Porto Pi, Ocimax, etc.

  • Comerç Turisme i Consum

    Turisme i convivència, la necessitat de millorar la regulació

    Barcelona oberta al mon des de la Exposició universal de 1888, la qual va rebre 400.000 visitants quan la ciutat hi comptava amb 530.000 habitants, no ha deixat de rebre turistes i donar a conèixer al mon els Països Catalans, esdevenint com a referent turístic més enllà dels difícils moments polítics que es van viure, actualment s’enfronta a la mala premsa d’una minoria de turistes d’un model cada vegada més minoritari i a la creixent insatisfacció dels veïns d’alguns dels barris.

  • Comerç Turisme i Consum

    Catalunya, una destinació competitiva

    Catalunya va batre el 2013 el seu propi rècord en l’arribada de turistes estrangers, arribant juntament amb els visitants i turistes espanyols als 20 milions. Aquesta tendència, lluny de minvar segueix augmentant, fent del nostre país una potència turística, amb un pes valuós en el PIB català. Els darrers estudis apunten no només a aquest increment, sinó també a una creixent fragmentació de la demanda. Un client més expert que no només ens tria per un motiu, sinó per diferents variables.

  • Comerç Turisme i Consum

    Arriben els Business Improvement Districts (BID)

    Amb el nom de Business Improvement Districts es coneix al món anglosaxó una forma habitual de gestió de les àrees comercials de les grans ciutats, en la qual tant els actors privats com els comerciants i les empreses assumeixen el rol de gestors d’una àrea determinada, de manera que s’estableix una fluida col·laboració pública-privada per gestionar l’espai. Els objectius que persegueix aquest ens són promoure, dinamitzar l’àrea comercial, millorar-ne la gestió, oferir serveis i buscar sinergies positives.

  • Comerç Turisme i Consum

    Reconeixement al turisme compromès amb el país

    El passat 28 de març, en el marc de la jornada "El model turístic del nou país", varen quedar instituïts els "Reconeixements Joan Carles Vilalta a l'excel·lència turística". Les especials circumstàncies de qualitat i mèrit de els candidatures presentades, va portar el jurat a fer quatre reconeixements en la seva primera edició. En la categoria d'iniciatives col·lectives, varen resultar guardonats l’Associació de La Cuina de l’Empordanet i les Caves Bohigas d'Òdena. Els primers, per la seva dilatada tasca d’impuls turístic i gastronòmic, per posicionar-se al llarg del temps com un dels col·lectius més sòlids de la cuina catalana i per servir de referent als col·lectius que des del 1995 s’han anat formant a l’entorn de la gastronomia del nostre país.

  • Comerç Turisme i Consum

    Comerç de proximitat = comerç emblemàtic

    El passat 13 de març es va publicar al BOPB la suspensió de llicències que ha decretat l’Ajuntament de Barcelona per tal d’intentar protegir els comerços emblemàtics de la ciutat afectats per l’aplicació de la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994 que preveia entre d’altres casos l’extinció dels contractes els 20 anys de vigència de la llei (1 de gener de 2015). Un escenari que ens hem trobat, fruït entre d’altres d’unes polítiques de ciutat avesades en part al turisme i els seus hàbits de compra; a la desertització de barcelonins d’antics barris convertits en barris d’oficines i d’establiments turístics on s’ubiquen els comerços emblemàtics; així com la falta de reacció dels propis comerciants a una situació que feia 20 anys que sabien que es produiria.

  • Comerç Turisme i Consum

    Turisme i país

    Abans que s'acompleixi un any i mig des de que Joan Carles Vilalta ens va deixar, Esquerra Republicana ha volgut fer permanent la memòria del nostre antic Director General de Turisme a través de la creació dels "Reconeixements Joan Carles Vilalta a l'excel·lència turística". Aquests guardons mantindran vives les inquietuds, el record i l'obra feta pel Joan Carles, premiant anualment a aquelles persones institucions, corporacions, entitats o establiments que hagin contribuït a posar en valor turístic el patrimoni natural i cultural català, tangible o intangible, ajudant a difondre així la realitat nacional catalana a través de l’activitat turística.

  • Comerç Turisme i Consum

    Bases per a l'atorgament del Reconeixement Joan Carles Vilalta a l'excel·lència turística

    Podeu disposar del document de Bases en aquest enllaç: http://www.esquerra.cat/documents/bases_reconeixement_memorial-jc-vilalta_vdef.pdf