ECONOMIA I TREBALL
  • Anna Garofano
    Política Econòmica

    Independència a crèdit

    Econòmicament parlant, és difícil pensar en un context millor per a la independència de Catalunya. Tot i un inici d’any complicat als principals mercats, els inversors saben que tenen el suport incondicional dels bancs centrals. Des de fa un any i mig el Banc Central Europeu exhibeix tipus d’interès negatiu, que ha anat incrementant en la zona vermella fins al -0.30% actual. Des del “whatever it takes” de Draghi fins a un “taper talk” de la Fed que va trigar quasi tres anys en començar a pujar lentament els tipus de crèdit, hi ha poc dubte que les principals economies estan a l’UCI; i ningú està disposat a desconnectar-les.

  • Josep Lluís de Villasante
    Política Econòmica

    Treball, pobresa i equitat

    Davant les proporcions de la crisi laboral i el precariat emergent com a nova classe social, molts partits conservadors i liberals (molt lleugerament compassius) s'inspiren en Milton Friedman, que ja fa molts anys va proposar el subsidi fiscal als ingressos del treball (en anglès, Earned Income Tax Credit). Els ciutadans amb uns ingressos inferiors a un determinat nivell podrien rebre un ajut complementari, però que seria zero si no ingressessin res pel seu compte. A diferÈncia de les propostes de Guy Standing i dels defensors de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), les persones que rebrien el complement salarial tindrien un fort incentiu per treballar, sobretot si no ho estiguessin fent, ja que si obtenen feina remunerada immediatament els seus ingressos es multipliquen per efecte del complement.

  • Pere Aragonès
    Política Econòmica

    Deute de la Generalitat i la declaració d'inici del procés d'independència

    La declaració del Parlament de Catalunya aprovada el passat 9 de novembre dóna el tret de sortida la fase institucional del procés d'independència de Catalunya. Recollint el mandat de les urnes i la composició del Parlament (que va atorgar a l'independentisme majoria simple en vots i absoluta en escons), s'anuncia l'inici del procés d'independència que ens ha de portar a l'establiment d'una República Catalana i s'acorden una sèrie de mesures en aquest sentit. Un dels aspectes de més interès des de l'òptica de la política econòmica és l'annex a la declaració on es detallen un conjunt de mesures de protecció de drets fonamentals davant les possibles intromissions de les institucions espanyoles, i entre aquests, uns criteris pel que fa a la gestió del deute de la Generalitat.

  • Josep Lluís de Villasante
    Política Econòmica

    Salari mínim (de ciutat?)

    Malgrat que l'evidència empírica recent ho contradigui, els que critiquen la redefinició a l'alça del salari mínim -com un salari fixat externament al propi mercat laboral- basen els seus arguments en la teoria econòmica d'ortodòxia neoliberal, que detesta qualsevol factor que entorpeixi el lliure joc (més aparent que real) entre l'oferta i la demanda. Alerten, no del risc, sinó d'un mecanisme automàtic que farà incrementar l'atur, així com dels seus possibles efectes negatius sobre l'ocupació juvenil.

  • Política Econòmica

    Grècia, un mandat per seguir negociant una alternativa

    Al contrari del que esperaven des dels despatxos de Brussel·les i Berlín, el "No" (Oxi, en grec), ha obtingut una àmplia victòria en el referèndum celebrat el passat diumenge a Grècia. Atesa la confusió sobre quina era la proposta sobre la que es votava (les que havien ofert els governs europeus i la Troica quinze dies abans? O la d'una setmana abans? O les acceptades amb esmenes per part del govern d'Atenes?), el que es dirimia era el grau de suport al govern de Syriza en la negociació amb la Troica i els governs europeus.

  • Política Econòmica

    Guanyar maratons sense entrenar?

    Imaginem una persona de cinquanta anys amb excés de pes, hipertensió, colesterol elevat i molt sedentària, a qui se li proposa córrer una marató. El repte és complicat, veritat? Ara, aquest individu, que antigament havia fet força esport, es proposa començar la seva preparació; coneix un grup que surt dos dies per setmana a caminar i el conviden a anar amb ells, però pensa que caminar és poca cosa, així que refusa i el primer dia surt al carrer i fa cinc quilòmetres corrent. Tots podem imaginar quines seran les conseqüències.

  • Política Econòmica

    Inspiradors aires d'Escòcia

    La nit de dijous passat va ser una nit de celebració per l’Scottish National Party (SNP) i per bona part dels escocesos. El partit assolia 56 representants dels 59 possibles entre els electors escocesos a les eleccions generals britàniques a Westminster. El seu sistema de representació afavoreix que es generin resultats d’aquest tipus, però foren tan bons que sorprengueren fins i tot els seus mateixos dirigents. Però realment aquests resultats ens haurien de sorprendre tant? Quines possibles explicacions hi pot haver per assolir una majoria tan abassegadora 8 mesos després d’haver perdut un referèndum? Sense ser un gran coneixedor de la realitat escocesa crec que hi ha dos factors que han resultat claus: Una proposta transformadora.

  • Política Econòmica

    A les Illes, es fa llarg, es fa llarg esperar

    Just fa quaranta anys que el bo de'n Pau Riba publicava aquesta cançó que em té tan enamorat com el primer cop que la vaig sentir. Era el 1975, l’any que moriria el dictador. Els Països Catalans tancaven la porta a una època negre per la llengua i la cultura i Mallorca no n’era una excepció. Aquests darrers quatre anys han estat, també, una època negre per la llegua i la cultura a les nostres Illes. També per l’economia. També per les polítiques laborals. El pitjor Govern autonòmic de la Història sense cap mena de dubte.

  • Política Econòmica

    Espanya ens frena. Un sistema tributari homologable als països desenvolupats

    L’estat espanyol està al capdavant a Europa en matèria de frau fiscal, economia submergida, corrupció i atur. Aquests aspectes, malauradament, van de la mà. El sistema fiscal a Espanya, basat en l’opressió de la classe mitja i els avantatges fiscals al gran capital, afavoreix aquestes dades tant negatives. Però a més, en el cas de Catalunya, es veu agreujat pel dèficit fiscal. Si analitzem les balances fiscals per CCAA i comparem el resultat amb el nivell de frau estimat (com ha fet el CCN) veurem com són precisament les comunitats amb més superàvit fiscal les que tenen més elevats nivells de frau.

  • Política Econòmica

    La batalla contra el TTIP

    El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió, conegut, per les seves sigles en anglès com a TTIP, és un dels grans cavalls de batalla al Parlament Europeu aquesta legislatura. Hi ha 3 aspectes bàsics que fan impossible estar d'acord amb el procés d'aprovació i el contingut d'aquest macro tractat comercial. El primer aspecte, la transparència. És inacceptable que les negociacions siguin a porta tancada, dutes a terme per un equip de la Comissió Europea sense cap control parlamentari. La ciutadania no pot accedir-hi als documents, només els eurodiputats poden consultar alguns dels dossiers del TTIP.

  • Política Econòmica

    Balanç d’Estat pel repartiment d'actius i passius

    La Fundació Josep Irla ha presentat un estudi molt útil per a fer el salt cap al Nou País: “el repartiment d’actius i passius entre Catalunya i l’Estat Espanyol”, que podeu descarregar aquí (http://www.irla.cat/documents/Repartiment_actius_passius_w.pdf). Aquest exercici és extremadament útil a l’hora de preveure el possible impacte econòmic de la independència sobre les finances públiques de la República i aportar nous elements de negociació amb l’Estat: quina part del deute espanyol ens toca assumir? Quines propietats de l’Estat ens interessa reclamar en la mesura que també han estat pagades amb els nostres impostos? Respostes rellevants a preguntes més que pertinents pels moments que vivim.

  • Política Econòmica

    Reflexions per a una fiscalitat responsable

    Ahir mateix Intermon-Oxfam publicava un informe que realment val molt la pena de llegir: “La il·lusió fiscal. Masses ombres en la fiscalitat de les grans empreses”. Al text s’assenyala com les grans empreses espanyoles de l’IBEX 35 han augmentat últimament la seva presència en paradisos fiscals per tal de pagar menys impostos (per cert, la més prolífica en aquesta pràctica sembla que és una gran entitat financera… la que diuen que no és “casta”). Segons l’Informe, aquestes pràctiques d’evasió i d’elusió fiscal (cal recordar que part d’aquestes pràctiques d’enginyeria fiscal entren dins de la legalitat vigent) suposen una merma de recaptació d’un bilió d’euros al conjunt de la Unió Europea, el doble del pressupost que els seus ciutadans consumeixen en sanitat.

  • Política Econòmica

    Illes Balears: balanç de quatre anys de des-Govern

    A menys de cent dies de les eleccions al Parlament de les Illes Balears, és hora de fer balanç de la legislatura del des-Govern del farmacèutic José Ramón Bauzá, la pitjor, sense cap dubte, de totes les que hem patit els ciutadans d’aquestes illes. L’inculte Bauzá passarà a la història de les Balears com el president que va ser capaç de concitar la voluntat de més de 100.000 persones a manifestar-se a Palma en defensa de la educació, de la cultura i de la llengua: per una escola lliure, pública i en català.

  • Política Econòmica

    Edificis oficials al servei d'una capital d'Estat

    La seu del Banc d’Espanya en la cantonada del Portal de l’Àngel amb plaça Catalunya a Barcelona té una ubicació privilegiada. Es tracta d’un macroedifici tant imponent com infrautilitzat seguint l’estil de seus emblemàtiques que tenen els edificis oficials d’una capital d’Estat. La seu central de l’AEAT també ocupa un immens edifici en el centre de Barcelona, a la plaça Letamendi. Una altra construcció majestuosa és la seu del Govern Civil, al carrer Marquès de l’Argentera.

  • Política Econòmica

    TTIP, més que un acord comercial

    Les negociacions iniciades per l’establiment de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (conegut per l’acrònim anglès TTIP) han generat en els últims mesos una forta controvèrsia. I si ho han fet és probablement perquè no únicament s’està debatent sobre la conveniència d’un acord comercial entre EEUU i la UE per a la rebaixa de barreres aranzelàries i (especialment) no aranzelàries sinó sobre quelcom que va més enllà. I és precisament per la complexitat d’aquest debat que com a partit, a través del nostre diputat Jordi Solé, vàrem portar aquest debat al Parlament amb la contribució d’experts en el tema de perfil i sensibilitat diverses.

  • Política Econòmica

    Justícia tributària

    Aquests últims dies hem vist com la comissió d'investigació sobre frau i evasió fiscals i corrupció política del Parlament de Catalunya començava a fer els primers passos. Els resultats d'aquesta comissió són rellevants en la mesura que ataquen un dels principals problemes socials econòmics del nostre país i, en certa manera, són un stresstest de maduresa, fiabilitat i consistència de la classe política catalana. En aquesta comissió el coordinador del Sindicat de Tècnics d'Hisenda a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, estimava la quantitat de recursos que es deixaven d'ingressar a causa del frau entre 16.

  • Política Econòmica

    Camarers low-cost

    L'any 1984 el Govern Español va aprovar la Llei de Contractes Temporals, pensada com un eina provisional destinada al foment de l'ocupació. Va ser, segons va dir Joaquin Almunia, aleshores ministre de treball, una mesura temporal. Han passat trenta anys. I encara hi som. Aquest és el concepte de 'provisional’ que té l'Estat espanyol? Sigui com sigui, aquesta legislatura hem vist altres mesures destinades a combatre l’atur, i totes elles han estat, també, etiquetades com a ‘mesures temporals i provisionals’.

  • Política Econòmica

    Una política econòmica injusta i ineficaç

    Un cop més les polítiques de demanda: monetària (tipus d’interès quasi a 0 i creixement de la creació de diners pel BCE) i fiscal (dèficits públics permanents i gran endeutament) han resultat insuficients per afrontar la principal xacra de l’actual crisi: l’atur. Analitzem les polítiques d’oferta: el dèficit del comerç exterior espanyol va assolir proporcions gegantines en els anys previs a la crisi. Finalment, es va aconseguir un modest superàvit que sembla més un miratge que altra cosa, ja que amb l’inici de la recuperació s’està esvaint.

  • Política Econòmica

    País Valencià, deixar de pagar i callar

    Debat de política general: el President Alberto Fabra promet una rebaixa en el IRPF i 200.000 llocs de treball i ni tan sols els diputats del PP se’l creuen i l’aplaudeixen per compromís i sense ganes. A ningú se li escapa que són promeses buides, perquè la Generalitat Valenciana no té diners per a pagar les promeses electoralistes de Fabra, com tampoc hi ha per a pagar als funcionaris, als proveïdors i mantindre l’estructura de la minsa quota d’autogovern del País Valencià. A hores d’ara, la Generalitat Valenciana està intervinguda de facto, l’única via per la qual pot anar cobrint les despeses és mitjançant bestretes i préstecs del Ministerio de Hacienda.

  • Política Econòmica

    Mari Carmen Montoro i les seves titelles balears

    El ministre Montoro i les seves titelles al Govern de les Illes Balears presumien cofois aquesta setmana que la inversió de l’Estat a les Balears el 2015 augmentarà en un 87% respecte del 2014. Ja tenim la Seu plena d’ous. El que no diuen ni en Montoro ni les seves titelles és que aquesta pujada percentual representa un total de 138 milions d’euros, la tercera xifra més baixa de tot l’Estat. Per població, la inversió espanyola a Balears serà només de 124 € per habitant, molt lluny de la mitjana estatal, 242 €, i molt, molt més lluny dels 700 € que rebrà cada habitant de Castilla y León.