ECONOMIA I TREBALL
  • Política Econòmica

    Els monologuistes econòmics volen diàleg

    Luis Maria Linde de Castro, governador del Banc d'Espanya, planteja que la patronal puga saltar-s'hi els convenis sectorials i pagar sous per sota del salari mínim interprofessional. Convé recordar que el salari mínim mensual espanyol són 645,30 €; que dividit entre 176 hores de jornada laboral que, aproximàdament, té un mes, fa un total de 3,66647727 € per hora de treball. A Luismari tres euros i mig li sembla massa "oneroso" per al patró; és precís abaratar el poder disposar al capritx del patró una hora de força de treball d'altre esser humà que s'hi veu en la necessitat de vendre hores de la seua vida.

  • Política Econòmica

    Hisenda pròpia

    El desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va comportar, entre altres, un canvi en la forma d’organització de l’administració tributària a la Generalitat de Catalunya i, en compliment del que fixa l’Estatut, es va crear l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) l’1.1.2008. La posada en marxa d’aquest nou organisme no ha comportat fins ara una reforma de l’administració tributària a Catalunya. La creació de l’ATC ha consistit únicament en un canvi de la forma d'organització de les funcions tributàries de la Generalitat.

  • Política Econòmica

    Som Països Catalans, també econòmicament

    El passat dia 20 d’abril, Esquerra Republicana va celebrar a la seu nacional la jornada “Els Països Catalans en el procés de transició nacional”, en la que una part del debat es va centrar en temes d’integració econòmica dels Països Catalans. Quan parlem de Països Catalans, sovint tendim a centrar-nos en els aspectes culturals i lingüístics que ens uneixen i ens oblidem que som un territori econòmicament integrat. Catalunya és el principal client i proveïdor del País Valencià i les Illes i, per a Catalunya, el País Valencià és el seu segon client i proveïdor.

  • Política Econòmica

    Alimentar-se de molles

    Fa un parell de mesos, vaig dir que Mònica Oltra no tenia ni idea del que parlava quan va dir que la solució perquè s'acabaren les retallades al País Valencià era no pagar el deute il·legítim. Fa un parell de setmanes Compromís va traure el seu estudi sobre el deute il·legítim al País Valencià, que xifrava en 2.942 milions d'euros (un 10% del deute total de la Generalitat Valenciana). Aquest fet no resol res, ja que el problema principal de la Generalitat Valenciana no és la quantitat de deute (encara que és la més elevada en proporció al PIB de les comunitats autònomes), sinó que el País Valencià pateix una extracció colonial de rendes per part de l'Estat Espanyol (com ho va qualificar el catedràtic Germà Bel) de 6.

  • Política Econòmica

    Pressupostos 2013, temps i formes

    Aquest dimecres al Parlament el President Mas va admetre que ara no era possible aprovar els pressupostos ja que posaríem en perill l'Estat del Benestar. Tot i el dramatisme de l'actual situació, estem satisfets que faci explícita la constatació que fa dies que fem i que entenem que ens beneficia tots: no estem en condicions d'aprovar cap pressupost. Perquè ho pensem així? QUÈ PASSA SI S'APROVEN ELS PRESSUPOSTOS? Per respondre aquesta pregunta, el primer que cal tenir clar és quin objectiu de dèficit afrontem.

  • Política Econòmica

    Anem per feina, un nou país amb instruments per sortir de la crisi

    El proper 14 de febrer bona part de la patronal catalana, impulsada per Foment del Treball Nacional, s’havia sumat a la convocatòria empresarial anomenada Anem per Feina que estava anunciada 'com exercici de responsabilitat per reconèixer l’aportació de la iniciativa privada al progrés i benestar assolit al llarg de les darreres dècades i per fer una oferta d’entesa entre els diferents actors socials a favor del futur del país'. Tot i la seva aparent voluntat de no interferir políticament, sembla força evident que tot acte de caràcter col·lectiu amb voluntat d'expressar un sentiment, una demanda o una preocupació compartides té, per definició, un caràcter i una intencionalitat política – especialment en moments com els actuals -.

  • Política Econòmica

    Les males inversions de la Generalitat Valenciana

    En les darreres setmanes, la notícia que la Generalitat Valenciana, a través de l’Institut Valencià de Finances (IVF), es convertia en la màxima accionista del València CF ha provocat un gran rebombori als mitjans. Era una situació que molts vam predir quan l’IVF va avalar la Fundació València CF (totalment dependent a nivell econòmic del València CF) en el préstec de 75 milions que formalitzà per a comprar la major part de les accions després de l’ampliació de capital. Aquesta no és sinó una més de les males inversions de la Generalitat Valenciana, que, poc a poc, van posant-nos encara més difícil l’eixida d’aquesta crisi econòmica amb un teixit productiu mínimament sòlid.

  • Política Econòmica

    Un pacte econòmic per ser més lliures

    Els republicans acabàrem el 2012 amb un bon regust de boca: signant el pacte per la llibertat. Un pacte a través del qual garantim l'estabilitat d'un govern que ja s'està preparant per fer la consulta el 2014 i que haurà d'impulsar unes mesures econòmiques i pressupostàries que facin que el camí cap a la celebració d'aquesta consulta sigui el menys lesiu possible. L'actual situació de les finances públiques deixa menys marge de maniobra al conjunt d'administracions, però en el cas de la Generalitat de Catalunya el que fa és consolidar i accentuar una situació d'asfíxia financera crònica.

  • Política Econòmica

    El marc d’uns nous pressupostos

     Són possibles uns altres pressupostos de la Generalitat de cara els propers exercicis? Estic convençut que si. Ara bé, quin és el veritable marge de maniobra que tindrà el nou Govern de la Generalitat? El que configura el nostre marc pressupostari en els propers anys mentre no siguem independents són els límits de dèficit fixats pel Govern espanyol al si del Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF). Aquests objectius d'estabilitat pressupostària pels propers anys tenen com a objectiu reduir progressivament del 2013 al 2015 el nivell de dèficit de les AAPP de l'Estat espanyol assignant una part d'aquest objectiu a cada nivell d'administració: Administració central, Comunitats Autònomes (CCAA), Corporacions Locals (CCLL) i Seguretat Social.

  • Política Econòmica

    La consciència de l’espoli fiscal al País Valencià

    El passat dissabte, Vicente Boluda, president de la Asociación Valenciana de Empresarios (AVE), afirmava en una entrevista a El País que volia el mateix pacte fiscal que reclamava Catalunya i que tenen el País Basc i Navarra. Aquestes declaracions, vingudes del president d’una associació que agrupa als empresaris més importants del País Valencià, suposen un gir copernicà respecte a la tradicional submissió de l’empresariat valencià cap a tot el que vinguera de Madrid. I és que ja noten les conseqüències d’un espoli fiscal continuat que, entre els anys 2002 i 2009, ha suposat que més de 45.

  • Política Econòmica

    Hisenda Nacional Catalana. Ens hi posem?

    Fa pocs anys era difícilment imaginable que a les portes del que serà la manifestació més massiva per la independència, el nostre país estaria travessant una situació econòmica tant complexa. La situació és tant dramàtica que la manca de liquiditat per fer front als pagaments més bàsics ha estat determinant per a que el Govern de la Generalitat demanés a l’Estat d’acollir-se al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Una situació dramàtica, però que a la vegada ens situa en un punt de no retorn.

  • Política Econòmica

    Asfíxia financera, l'estratègia per a la intervenció política

    El procés d’involució competencial impulsat pel govern del PP i que sota l’excusa de la crisi econòmica i financera està comportant la intervenció de les administracions públiques de l’Estat i la seva recentralització política està tenint en els ajuntaments un banc de proves “privilegiat” que sovint passa massa desapercebut. Un clar exemple de laminació de l’autonomia municipal es va produir el mes de febrer quan l’Estat va constituir un mecanisme de pagament als proveïdors dels ajuntaments, que els obligava a demanar un crèdit ICO per fer front a les factures pendents de pagament.

  • Política Econòmica

    Majoria parlamentària per #laclauilacaixa

    Dimecres el Parlament de Catalunya va aprovar per àmplia majoria que volem un nou model de finançament en el qual Catalunya disposi de 'la clau i la caixa'. La transacció votada favorablement per CiU, ICV-EUiA, ERC, Joan Laporta i (en bona part) per Ernest Maragall (PSC) deixa clar que 'La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l'Agència Tributària de Catalunya, que n'ha d'ésser l'única administració responsable.

  • Política Econòmica

    Rescatem-nos!

    Aquest mes de juny ha estat clau per definir, malgrat els fallits intents del Govern Espanyol d’ocultar la realitat, el rescat al sector financer espanyol. El 9 de juny semblava que s’instrumentava a través del Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB) però a la cimera europea del passat 28 i 29 de juny s’obriren les portes a la intervenció directa als bancs espanyols amb fons europeus. En qualsevol cas, polítiques força reveladores en la mesura que posen en evidència que el principal problema de l’economia espanyola són els desajustos del sector financer i no d’altres que han centrat la política del Govern Espanyol durant els últims mesos.