ECONOMIA I TREBALL
  • Josuè Sallent
    Societat de la Informació

    Societat digital europea

    Un dels àmbits de la nostra vida quotidiana en la que les polítiques marcades des de la Unió Europea tenen una major influencia és el de la societat digital. Des de l’establiment dels drets a la protecció de les nostres dades o davant dels abusos de les grans companyies trans-nancionals (tant operadores de telecomunicacions, xarxes socials oi empreses de programari que tenen posició dominant) o marcant les obligacions de desplegament de les xarxes de telecomunicacions. No totes les decisions que ha pres la UE encaixen amb el model de societat digital que impulsem des d’Esquerra Republicana i encara menys la transposició que l’Estat Espanyol n’ha fet, quasi bé sempre beneficiant les grans empreses davant de l’interès comú i de l’interès ciutadà i en cap cas deixant que s’adapti a les necessitats de Catalunya.

  • Josuè Sallent
    Societat de la Informació

    Banda ampla a l’espera

    Aquests darrers dies ha estat noticia la manca de serveis de banda ampla a Catalunya. D’una banda el passat 24 d’octubre el senador d’Esquerra Republicana Jordi Martí va interpel·lar a la ministra Nadia Calviño qui va reconèixer que el desplegament de la banda ampla ràpida i de la fibra òptica a les comarques gironines és insuficient i preveu uns 19,5 milions d’euros d’inversió per millorar-la i que el 2016, 80 municipis de 221 patien incidències de connectivitat. Abans de l’estiu, des de les Terres de l’Ebre també es van sentir les veus que reclamaven disposar de fibra.

  • Josep Gallart
    Societat de la Informació

    Una llengua, un sistema operatiu. Ubuntu en català!

    La comunitat d'usuaris d'Ubuntu en llengua catalana neix a imatge de moltes comunitats voluntàries arreu del món que promou el sistema operatiu Ubuntu per donar suport als usuaris finals. Aquesta és una petita història de treball col·laboratiu que va néixer fa mes de 10 anys. La comunitat catalana d'usuaris d'Ubuntu aplega els usuaris de llengua catalana d'Ubuntu en totes les seues varietats. L'àmbit d'actuació del LoCo Team català (equip de la comunitat local) és principalment els Països Catalans, els territoris on es parla tradicionalment el català, on hi ha membres i voluntaris a pràcticament arreu de llur geografia.

  • Josuè Sallent
    Societat de la Informació

    Innovació social, la intel·ligència col·lectiva al servei de la societat

    Cada cop més sentim a parlar de la innovació social. Una definició àmpliament consensuada és la d’un procés per desenvolupar i desplegar solucions eficaces, efectives i sostenibles als reptes socials complexos o sistèmics en què participen d’una manera col·laborativa un conjunt d’actors: administracions públiques, empreses, tercer sector o els ciutadans organitzats. Cal afegir, a més, que el valor creat ha de revertir en la societat en el seu conjunt i no als seus membres per separat.

  • Montserrat Muñoz
    Societat de la Informació

    La innovació per a fer país

    Què és innovar? És usar el nostre coneixement i l’experiència adquirida per transformar-los en nous o diferents serveis i productes de valor i beneficis immediats pel seu ús i consum. S’innova plantejant canvis, per petits que siguin, o grans i disruptius que introdueixen novetats que milloren el punt de partida o el renova. Innovar és una actitud. És ser constant i curiós. És reinventar, diferenciar-se i saber col·laborar qüestionant-se el status quo per a construir un present que doni sentit al nostre futur.

  • Carles Julbe
    Societat de la Informació

    Sobirania de dades

    Fa uns anys va sorgir el debat encara no resolt, sobre la conveniència de deixar d’utilitzar programari propietari en favor del programari lliure i codi obert a les nostres institucions. Temes com els arxius de codi obert i fer servir estàndards en les comunicacions van ser els primers passos en el món de la sobirania digital. Més tard va venir el tema de l’accés i utilització de les dades generades i emmagatzemades i finalment, amb el boom de Google i les aplicacions satèl·lits que anaven sortint, ens vam adonar que les persones érem l’objecte de negoci a explotar i ens oferien tot de serveis gratuïts a canvi de poder fer negoci amb les nostres dades.

  • Robert Rubió
    Societat de la Informació

    Sí a una República innovadora i actora de la transformació digital

    L'impuls per a una veritable transformació digital del país es basa en tres grans eixos: 1) Disposar d'infraestructures de gran ample de banda que garanteixin la transmissió en temps real i d'alta qualitat dels serveis d'Internet a tot el territori, 2) Considerar l'ús i el processament de les dades digitals (que inclou conceptes com Big Data i Internet of Things) com un element clau per a la transformació digital i 3) Incorporar les plataformes digitals i els serveis Over-The-Top (Skype, whats up.

  • Josuè Sallent
    Societat de la Informació

    Sí a una República innovadora i tecnològicament sobirana

    Cada vegada menys ens podem imaginar un país pròsper, just i transparent sense que la tecnologia n’estigui present, tant pel que fa l’àmbit econòmic, social o polític. Ens podem imaginar el procés d’independència de Catalunya sense les xarxes socials i l’empoderament que ens ha permès? Això implica que el model tecnològic de la nova República ens marcarà d’una manera important el futur econòmic, social o polític que tindrem. Entenem que cal que aquest model es fonamenti en dos principis bàsics: l’emprenedoria de l’estat i la sobirania.

  • Marc Torres i Josep Gallart
    Societat de la Informació

    Coneixement obert: xarxes, ciutadania i empoderament

    La revolució que han comportat les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, està produint canvis en el conjunt de la societat. Avui, la informació, en el seu sentit més ampli, s’ha convertit en una commodity, no ens costa esforç accedir-hi. La manera de consumir la informació ha canviat significativament adaptant-se als nous dispositius mòbils sorgits: smartphones i tablets. Aquests dispositius estan canviant la manera com utilitzem Internet, ara disposem de la informació quan la necessitem i allà on som.

  • Societat de la Informació

    Jornada: La Societat de la Informació a la República Catalana

    En el marc de la campanya "La República que farem" va tenir lloc la jornada "La Societat de la Informació a la República Catalana" en la que en Josuè Sallent, president de la sectorial de Societat de la Informació, va presentar els pilars de la República en aquest àmbit: http://www.larepublicaquefarem.cat/ambit/societat-de-la-informacio Prèviament, la Mireia Mata, vicesecretària general de Gestió del Coneixement, Dones i Entorn d’Esquerra Republicana, va donar la benvinguda i va fer la presentació en la que va assenyalar que "la societat del coneixement és un pilar instrumental per a la nova República que ens ha d'ajuddar a fer el país que sommiem", una societat més integrada, que empoderi la ciutadania, que millori la igualtat d'oportunitats i on les dones hi estiguin presents.

  • Pep Mur
    Societat de la Informació

    Programari lliure versus Programari privatiu

    Des d’una perspectiva ideològica m’atreveixo a dir que el programari lliure guanya de carrer al programari privatiu. El primer representa el treball en comunitat, compartir el coneixement i les experiències de cada un, no posar límits a la possibilitat d’enriquir-lo i des del punt de vista del negoci el podríem associar a processos productius.   El segon, el programari privatiu, l’associem, gairebé de forma exclusiva, a l’estratègia d’enriquiment a partir de satisfer unes necessitats inicials dels usuaris que l’utilitzen.

  • Marc Realp
    Societat de la Informació

    L'accés a continguts, un punt clau per al desplegament d'operadors locals de fibra òptica

    El passat mes de maig la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) publicava en un post al seu blog les dades sobre com es reparteixen els accessos de xarxes de nova generació en funció de la mida dels municipis. Els resultats deixen clar que en municipis de menys de 10.000 habitants la presència de la fibra òptica és pràcticament inexistent. A Catalunya, al voltant del 80% de municipis tenen menys de 10.000 habitants. Això vol dir que prop d’un 20% de la població no té accés a la fibra òptica.

  • Josué Sallent
    Societat de la Informació

    El paper dels ajuntaments en el desplegament de la fibra òptica

    Avui en dia ningú dubta de la necessitat de disposar de serveis de banda ampla tant pels ciutadans com per les empreses. Malgrat que la majoria dels ciutadans i empreses a disposen d'aquest serveis en règim de competència real, quan posem la lupa i mirem la situació arreu del territori ens trobem que en la major part del territori, aquests serveis no estan desplegats o que només Telefónica ofereix el servei, en una situació de monopoli Molts municipis s'han trobat amb el problema que no formen part dels plans de desplegaments dels operadors (Telefónica que és que és l'operador que té previst fer més desplegament preveu arribar al 97% dels ciutadans l'any 2020, cosa que condemna a prop de 250.

  • Narcís Romà
    Societat de la Informació

    El repte de la transformació digital de les Pimes

    En paral·lel a la revolució que viu el país, s'està produint una altra gran revolució, la digital. Segurament la primera deu molt a la segona. En l'àmbit personal, qui no disposa d’un smartphone? Qui no utilitza Internet per informar-se, participar, comprar, relacionar-se...? i són tants els canvis que la digitalització està introduint a la societat que, si no agafem perspectiva, és difícil adonar-se de la magnitud del que està succeint. Aquest canvi afecta la nostra economia, que esta immersa en una transformació cap a un model de negoci capaç d'integrar els avantatges i característiques de l'entorn digital en l'activitat tradicional de les nostres empreses.

  • Josué Sallent
    Societat de la Informació

    La importància de la gestió estratègica de les Tic dins de salut

    Avui en dia ningú dubta del fet que la tecnologia i especialment les TIC estan presents en tots els àmbits de la nostra vida però la visió d’aquesta presència pot ser de veure –les com una commodity (és dir, un producte genèric, bàsic sense diferenciació entre les seves varietats) com un element estratègic i transformador. Perquè les TIC són estratègiques i mereixen una visió holística i estratègica? Perquè no ens podem imaginar la gestió d’un àmbit que representa el 40% del pressupost de la Generalitat (8500M€ l’any 2015) i que afecta a tots els ciutadans, sense disposar dels millors sistemes de gestió i informació Perquè només la aplicació de tecnologia ens permetrà la universalització de serveis (tant des del punt de vista territorial, com abaratint costos de prestacions): el telediagnòstic, telecremats, teleictus.

  • Josep Gallart
    Societat de la Informació

    Privatització 500 Neutralitat 163

    La setmana passada, la comunitat europea va arpovar la proposta de regulació del Mercat Únic de les Telecomunicacions afavorint els interessos de les operadores i els gegants multinacionals com Facebook i Youtube.   Les esmenes presentades pels grups preocupats per la neutralitat de la xarxa només han rebut suports dels grups Esquerra Plural i Els Verds/ Aliança Lliure Europea, tot i la campanya mediàtica (Save the Internet) d'organitzacions com Xnet i la Quadrature de Net.   El responsable de seguir aquest tema per part de Els Verds/ Aliança Lliure Europea ha estat l'eurodiputat austríac verd Michel Reimon, qui ha fet una gran feina i ha presentat esmenes, en nom de tot el grup, en la línia de protegir la neutralitat de la xarxa.

  • Sergi Marcen
    Societat de la Informació

    Estructures d'estat: les tecnologies digitals

    Les TIC permeten obrir processos de construcció i consolidació de nous Estats  substancialment diferents dels processos d’independència fins ara coneguts. Estem a l'era digital i aquesta tecnologia pot facilitar o dificultar la construcció amb èxit d'un nou estat, el qual ja hauria de ser un estat digital. En aquest sentit, Catalunya necessita establir com una de les prioritats clau del seu govern la generació i desenvolupament, a curt termini, d’una política avançada en el camp de les tecnologies digitals TIC.

  • Societat de la Informació

    I si el sector TIC fes alguna proposta?

    Fa uns dies Barcelona va tornar a presentar la seva candidatura per continuar acollint el Mobile World Congress. Van ser uns dies en què la nova alcaldessa de Barcelona va fer declaracions contradictòries al respecte, i mentre que la resta de partits mantenien un posicionament clar sobre el tema —tant a favor com en contra, en algun cas—, per part del sector TIC el silenci era aclaparador. Com si no tingués cap importància per als nostres treballadors i empreses. Cada vegada més, les associacions empresarials es queixen de la falta de personal qualificat i del problema que suposa per al seu creixement.

  • Societat de la Informació

    La lluita contra l'escletxa digital

    L’escletxa digital, representa la diferència d’oportunitats entre les persones que disposen de les competències digitals necessàries per desenvolupar-se sense dificultats en l’entorn social o laboral. A la ciutat de Barcelona prop de 200.000 persones en edat laboral no tenen aquestes competències i Barcelona no és pas dels llocs amb un percentatge de persones més elevat, això si el número absolut ens mostra la magnitud de la tragèdia. Una de les coses que estadísticament es pot comprovar és que aquesta escletxa digital va lligada al nivell d’estudis i a la renda familiar disponible, també podem veure com evidentment la distribució geogràfica de l’escletxa digital es concentra en determinats barris, Es tracta però d’un problema que s’està enquistant i els darrers anys la lluita contra l’escletxa ha desaparegut de l’agenda política amb l’excusa que estem millor que la majoria dels països de la UE.

  • Societat de la Informació

    Innovació tecnològica als ajuntaments

    El nou país que volem comença en els ajuntaments, i és aquí on també hem de començar a preparar les estructures d’Estat. Estructures d’Estat com les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, que ens permetran gestionar no tant sols cadascun dels nostres municipis, sinó també la futura República Catalana des dels nostres pobles i ciutats. És imprescindible acumular la màxima força institucional al servei del procés i la regeneració política i democràtica i això, primer de tot, passa per assolir el màxim nombre de regidors d’Esquerra en els ajuntaments de Catalunya.