ECONOMIA I TREBALL
  • Societat de la Informació

    Innovació municipal

    Sovint quan parlem d’innovació ho fem per referir-nos a la necessitat de que els nostres sectors productius siguin el màxim de competitius i parlem d’innovació en els productes, en els processos, en els serveis o bé en les tecnologies. Aquests dies com us podeu imaginar, a Granollers com a la resta de poblacions del país, estem preparant la nostra proposta programàtica que partint de les idees generals anem personalitzant pel nostre municipi. Tot plegat ho fem, com no pot ser d’altra manera, parlant amb la gent i ha estat en aquest entorn de debat que va sorgir la idea de traslladar el concepte innovació a l’àmbit de la gestió municipal.

  • Societat de la Informació

    Ciutats intel·ligents, ciutats innovadores i participació ciutadana

    Ara que està tant de moda parlar de ciutats intel·ligents com a sinònim de posar tecnologia a la gestió de les ciutats hem de tenir en compte quin és el model de ciutat i quines són les preocupacions dels ciutadans i no buscar solucions a problemes que no es perceben com a prioritaris. Tothom dona per suposat que és obligació dels nostres alcaldes procurar una ciutat més eficient i sostenible (il·luminació eficient, recollida d’escombraries optimitzada o una bona gestió del trànsit) i per tant no hem de fer bandera d’aconseguir-ho, però també volem un ajuntament que sigui capaç d’oferir respostes adequades a les noves necessitats, com ara l’envelliment de la població o la dependència.

  • Societat de la Informació

    Estructures d’Estat, i què més?

    A Catalunya estem vivim un moment apassionant i històric i crec que si faig aquesta afirmació cap de vosaltres em podrà dir que no és així. La majoria de les persones del nostre país, tot i les diferències ideològiques, ens movem en una mateixa direcció i amb un objectiu molt clar, el d’assolir un nou Estat. Aquesta és una magnífica oportunitat per a tots nosaltres ja que el fet de crear aquest nou Estat ens ha de permetre millorar la qualitat de vida de tots els catalans i catalanes.

  • Societat de la Informació

    Les TIC com a palanca d’innovació local

    Com podem iniciar una dinàmica innovadora al nostre municipi? Com podem fer que les empreses del segle XX afrontin la modernització necessària que requereix els temps en que vivim? Si alguna cosa va quedar clara a la presentació del Programa Marc de les municipals 2015 a Castelldefels el cap de setmana del 28-29 de novembre és que cal modernitzar l’administració i fer-la més eficient i propera al ciutadà, però també que cal fer que el teixit productiu dels municipis donin un pas endavant i innovin en els seus productes, serveis o marketing per tal de crear més riquesa al municipi en benefici de tothom.

  • Societat de la Informació

    Big Data i la venda de les nostres dades personals

    Aquests dies estem assistint a un interessant debat sobre la venda de les nostres dades mèdiques degudament anonimitzades. D’una banda, el Departament de Salut (que espera recaptar 25 M€ en l’operació) ens garanteix que aquestes dades seran sempre anònimes i que les empreses no tindran en cap cas accés als noms o podran conèixer la identitat dels ciutadans. D’altra banda, nombrosos experts a més de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APD Cat) han posat de manifest els problemes que hi ha en aquesta operació: des de la propietat de les dades (que són de cadascun dels ciutadans), l’ètica associada a aquestes dades o com cal anonimitzar-les.

  • Societat de la Informació

    L'Estat Català, un estat innovador i tecnològicament democràtic

    Ningú pot negar que el procés cap a la independència que estem dissenyant i executant els catalans és innovador. Un procés que busca el millor benestar dels ciutadans però que alhora està sent dissenyat i conduit pels propis ciutadans, no només mitjançant els partits sinó amb la societat civil. És doncs un clar exemple del que s’anomena innovació social, un referent a nivell mundial i un bon exemple de que quan volem podem ser innovadors. Per tant, també volem que el nou estat que construirem sigui igualment innovador i per això no només ens cal la voluntat de la gent sinó també disposar de les eines tecnològiques que ens permeten innovar.

  • Societat de la Informació

    Internet, un canal democràtic

    Durant els trenta-un anys d’història que te el Internet civil, s’ha respectat la màxima que aquesta és una xarxa que tracte igual a tots els seus usuaris, siguin rics o pobres, visquin a Sant Jaume de Frontanyà, a New York o a qualsevol part de mon, pensin d’una manera o d’un altre i es connectin des de qualsevol dispositiu. Aquest ha estat l’èxit de la xarxa i de l’ús que s’han fa d’ella. Internet ha estat, és, i ha de seguir sent, una xarxa neutre i democràtica. Un èxit i un ús que els grans proveïdors d’Internet, amb la connivència d’altres grans actors econòmics i polítics volen canviar per guanyar molts més diners i molt més poder del que ja tenen, podent decidir així, quin tipus d’informació hi circula.

  • Societat de la Informació

    El futur de la societat de la informació als Països Catalans en mans de la Unió Europea

    Com en molts altres àmbits, les actuacions que en matèria de societat de la informació, telecomunicacions i innovació es poden fer des dels Països Catalans venen fortament marcades per les polítiques dissenyades per la UE i la seva transposició que en fa el govern espanyol. En aquest àmbit, les fortes pressions que han exercit les grans empreses de bandera (Telefònica, France Telecom, British Telecom....) o les multinacionals del programari com Microsoft, Google, Apple... han esdevingut les que han dissenyat un mercat i unes estructures poc afavoridores de la competència, dels drets dels consumidors i que condemnen a les nacions que com els Països Catalans no disposem de cap gran multinacional a no poder liderar aquest sector.

  • Societat de la Informació

    TIC i turisme, la col·laboració imprescindible

    El turisme és un sector clau en l’economia catalana. L’any 2012 va representar més de l’11% del PIB va ocupar més de 350 mil persones i continua sent un dels puntals de la nostra economia i un dels principals motors per impulsar la recuperació econòmica del país. La introducció de les TIC dins el sector turístic, i sobretot el creixent ús d’Internet per part dels turistes alhora de planejar, reservar, comprar i comentar un viatge, està suposant un canvi substancial en la manera tradicional d’operar i afecta a tots els actors de l’ecosistema turístic (proveïdors de serveis turístics, intermediaris, organismes de promoció turística, receptius, etc.

  • Societat de la Informació

    La Mobile World Capital és de tots, és per a tots

    Com cada any des del 2006 s’ha celebrat a Barcelona el Mobile World Congress. Un congrés que any rere any supera les xifres de l’edició anterior. El del 2014, ha estat visitat per 85.000 congressistes, ha generat un impacte econòmic de més de 350 milions d’euros i hem gaudit de la presencia de les persones més importants del sector de les TIC, com són Mark Zuckerberg propietari de Facebook o Jan Koum cofundador de Whatsapp. Xifres i dades espectaculars, que fan que el nostre país sigui el centre del Món en tecnologies de la informació mòbils durant una setmana amb un esdeveniment que demostra que el procés sobiranista no espanta la inversió estrangera.

  • Societat de la Informació

    CESICAT, estructura d'estat

    El passat 25 de gener el conseller Puig va comparèixer en comissió parlamentària per explicar les diferents polèmiques suscitades al voltant del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). La intervenció del conseller no només no va esvair els dubtes que planaven sobre el CESICAT sinó que, en no reconèixer en cap moment els problemes, fa que sigui impossible resoldre’ls. Per als que no el conegueu, el CESICAT és un organisme dependent de la Generalitat fundat l’any 2009 i que té com a principal missió protegir l’administració, empreses i ciutadans de Catalunya en l’àmbit de les comunicacions electròniques, especialment a internet.

  • Societat de la Informació

    Els municipis catalans rebutgen el projecte de Llei General de Telecomunicacions

    El projecte de reforma de la Llei General de Telecomunicacions aprovada pel govern espanyol i en tramitació parlamentària pretén facilitar el desplegament de les xarxes i la prestació de serveis de comunicacions electròniques per part dels operadors de telecomunicacions, objectiu compartit per tothom, però ho fa al·legant la necessitat de “recuperar la unitat de mercat” i vulnerant un seguit de competències municipals concurrents en aquesta matèria. Així ho van defensar el món local català el passat 23 de novembre durant l’assemblea general del Consorci Localret.

  • Societat de la Informació

    La independència, una oportunitat per al sector TIC català

    Que la independència de Catalunya sigui una oportunitat d’or per al sector TIC del país és un fet que ja no qüestiona ningú, ni tant sols els que estan en contra de l’objectiu polític. Segons els càlculs més acurats que s’han fet s’haurien d’invertir uns 500 milions d’euros en l’estructura TIC del nou estat català: des de la creació de la seguretat social, fins la seguretat o el control de fronteres, passant pel DNI català. Només aquest fet ja situaria a Catalunya en el rànquing de països europeus que més inverteixen en aquest sector, crearíem un sector propi tecnològic dins les TIC i com que per cada euro invertit hi ha un retorn de 1,63 euros en el PIB el benefici per la societat seria immediat.

  • Societat de la Informació

    Ho tenim a tocar. Les TIC, una oportunitat de país

    Tot i el maltractament que estem rebent per part de l’Estat Espanyol per falta de recursos, suport a les empreses i manca d’unes polítiques de creació d’ocupació de qualitat, ens trobem en un moment on Catalunya té l’oportunitat de desenvolupar un teixit empresarial i un mercat laboral de qualitat gràcies a les tecnologies de la informació i les comunicacions. Catalunya disposa a dia d’avui d’unes capacitats que, desenvolupant unes polítiques clares i decidides, ens podem permetre posicionar-nos en els propers anys com un país capdavanter en la innovació tecnològica, creació d’empreses i d’ocupació de qualitat.

  • Societat de la Informació

    Les competències digitals factor de competitivitat d'un país

    Cada vegada més les Tic estan presents en tot els àmbit quotidians i també a les empreses. Però perquè aquests eines siguin realment productives, cal entre altres coses que els treballadors disposin de les competències digitals necessàries per usar-les. Així doncs la formació en aquest àmbit és un factor de competitivitat. Quan mirem les estadístiques de les persones que no són usuàries de les TIC veiem que en cara hi ha força persones en edat laborar que mai han usat un ordinador o internet o que no disposen dels coneixements necessaris.

  • Societat de la Informació

    El retorn de la CMT a Madrid

    S'acaba de confirmar la noticia del retorn de la "Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones" a Madrid, que es produirà el proper mes d'octubre. Dic retorn per que encara que sembla que hi deixaran una "delegació" per no ofendre tant ni tant de cop, i per que no sigui tant evident la contradicció que significa endur-se la CMT de la "Mobile World Capital" a la "Spain Capital", això serà un retorn complert, i en dos dies el quatre funcionaris que deixin a Barcelona es dedicaran a llegir el diari si tenen sort, i a fer feines merament administratives si no en tenen.

  • Societat de la Informació

    Programari Lliure com a motor de la indústria local

    El programari lliure (PL) planteja un nou model d'entendre les llibertats de l'usuari, la propietat intel·lectual i la creació i distribució de programari perquè pot ser usat, estudiat, copiat, modificat i distribuït sense restriccions. Ha demostrat ser tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just, i ha canviat la manera d'entendre la indústria del programari. Linux, un sistema operatiu desenvolupat per voluntaris, és el vaixell insígnia d'aquesta revolució social i tecnològica que atrau l'interès d'usuaris, empreses i administracions públiques de tot el món.

  • Societat de la Informació

    Mobile World Congress, llum d’esperança

    A Catalunya estem vivint una doble crisi, una la crisi econòmica deguda principalment al escanyament econòmic que ens esta realitzant l’Estat Espanyol i l’altre, una crisi de valors i deslleialtats pels casos de corrupció i poc respecte al nostre país i a les persones que hi vivim. Dia rere dia, ens hem acostumat a llegir en els diaris casos de tancament d’empreses, fraus fiscals, atacs als drets dels treballadors o expedients de regulació que afecten a centenars de persones, en definitiva, infinitats de desagradables noticies que colpegen despiadadament la nostre economia i l’estat del benestar.

  • Societat de la Informació

    La importància de les TIC en el procés d’independència

    En el procés engegat cap a la independència, un element determinant per a l’èxit final i sobre el qual encara no s’ha començat a treballar és en les eines que han de suportar el dia a dia del trencament amb Espanya. Em refereixo al desenvolupament d’eines d’Estat que permetin gestionar el referèndum, la hisenda pròpia o la seguretat social, per posar-ne només tres exemples. Tret que ens creguem que Espanya ens regalarà les seves eines, cal que les comencem a crear nosaltres mateixos.

  • Societat de la Informació

    La gestió de les telecomunicacions des dels governs locals

    Últimament només escolto que un dels principals problemes de l’administració pública prové de l’administració local, principalment pel fet que hi ha massa ajuntaments, massa petits i per tant els seus responsables no estan prou preparats per gestionar recursos públics. Ara que està tant de moda criticar la gestió dels ajuntaments m’agradaria fer memòria de la bona feina que s’ha fet des dels governs locals en temes TIC. Ja des de l’inici tothom deia que les telecomunicacions era un mercat lliure i per tant les úniques actuacions que podien fer les administracions públiques eren les de promoció i formació, perquè el mercat arribaria arreu.