La setmana passada va tenir lloc el darrer tràmit parlamentari per la convalidació del text legal de la reforma laboral. En la tramitació parlamentària s’han pogut fer paleses diverses de les constatacions que varem fer al seu moment. El suport incondicional del grup parlamentari de CIU a la reforma i que el text inicial, ja tenia les claus per consolidar un nou model de regulació de les relacions laborals en el que la força negociadora dels treballadors es veu molt limitada. I per últim, la necessitat d’un gran gruix de millores tècniques fruit de la deficient redacció del text inicial.

Com a qüestions remarcables que s’han vist modificades, hem de destacar la nova batzegada a la negociació col·lectiva, i especialment, a la força negociadora que la part social tindrà ara en la negociació de les revisions de convenis. Si inicialment, l’anomenada ultra-activitat dels convenis col·lectius es perllongava per dos anys un cop finalitzada la durada del conveni (recordem que anteriorment la vigència es mantenia fins a la signatura d’un de nou), en el tràmit aquest s’ha vist escurçat a un sol any. Això comporta una pèrdua real de capacitat negociadora i una pressió important en la negociació de noves condicions de treball, doncs en el cas que la proposta de la part empresarial pugui comportar pèrdues importants de drets pels treballadors, l’oposició dels negociadors socials es veurà limitada temporalment, atès que finalitzat el conveni i no acordat un nou text es perdrien les condicions fixades pel conveni anterior. Tot plegat, un escenari propici per tal que la negociació de condicions de treball esdevingui propici per introduir retalls.

Si bé inicialment es va intentar justificar, parcialment, el suport de CIU al text del Congrés en el fet que s’havien introduït millores competencials en el text, el cert és que aquesta no ha estat la realitat. Especialment remarcable la pèrdua de capacitat d’intervenció en els expedients de regulació d’ocupació, en els que no hi ha intervenció obligatòria de l’autoritat laboral autonòmica, essent només a petició de part i sense efectes vinculants. Aquest fet, junt amb la manca de capacitat financera per a polítiques actives, ens allunya més de la capacitat de construir un marc català de relacions laborals, òptim, des d’un punt de vista objectiu i subjectiu, per a construir un marc propici per la lluita contra l’atur a casa nostra.

Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social
treball@esquerra.org