Treball Autònoms i Economia Social

Estructures d’estat: el Marc Català de Relacions Laborals

Les dades d’atur registrat al mes de novembre ens situen novament en un fi d’any altament preocupant en termes de destrucció d’ocupació. De fet, d’ençà del 2009 no teníem un mes de novembre amb tant males xifres. Per aquesta raó, i per la galopant taxa d’atur que situa un problema econòmic de caire estructural en l’estadi de drama nacional, cal afrontar com a prioritat a la propera legislatura l’establiment de les bases sòlides d’un marc de relacions laborals propi així com apuntalar els instruments d’Estat per poder afrontar els reptes que el país no podrà eludir els propers anys. En podem citar algunes, que si bé no úniques, ni en sentit unívoc, en poden ser les principals.

En termes d’ocupació, cal assegurar la màxima eficiència del Servei d’Ocupació de Catalunya. Eficiència en termes de redirigir les seves energies cap a un intermediació pública que, amb ús dels escassos recursos que tindrem els propers anys, sigui capaç de capgirar els resultats. Per fer-ho s’hauran de repensar moltes de les seves activitats. De fet, les polítiques actives, en general, hauran de ser replantejades, més en termes de resultat finalista que de polítiques d’acompanyament de les polítiques passives i subsidis.

Per altra banda, caldrà assegurar un marc de concertació social potent que desencalli el model de relacions confrontades que plana a l’ Estat espanyol. Catalunya ha estat sempre terra de consens i la tradició i resultats ens avalen, i els propers anys haurem d’utilitzar els espais de concertació social per transformar-ne el seu sentit com a veritables meses de concertació social malgrat no han tingut aquest estatus normatiu. En el seu si, en el context dels diferents espais de trobada d’agents socials, empresariat, economia social i demés institucions, és des d’on n’ha de sortir la millor estructura per tirar endavant aquest país amb un model productiu i unes bases sòlides. En aquest sentit, caldrà apoderar el diàleg i aquest necessari instrument de qualsevol societat avançada que es diu concertació social per fer-ne la veritable punta de llança del nou escenari que ens depararà aquesta progressiva emancipació en la que som immersos. De fet, a l’entretant de construir un marc normatiu propi i efectiu, els espais de concertació en el que l’acord i consens és la base més consistent esdevé un instrument molt potent per a la configuració de línies pròpies d’actuació més enllà de les estructures normatives estatals i fixades a unes taules de concertació que no tenen en compte la nostra realitat nacional i econòmica.

La darrera estructura seria la creació d’una Comissió per a la creació de la Seguretat Social Catalana. Un eventual sistema de repartiment de pensions català, és sostenible, però cal preparar les estructures del model propi per tal que no sigui un escull de per avançar en aquest encisador repte d’avançar cap un nou país. Un nou país, que en clau de treball, ha de ser més per tothom si s’escau.


Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social