Les TIC, una eina fonamental pel desenvolupament de la Innovació
La Unió Europa està abordant a dia d'avui un dels reptes econòmics més importants de la seva història, que requereix una política de gestió i inversió de recursos econòmics intel·ligent en l’àmbit de la Innovació, entre d'altres.
És per això que, des de la Comissió Europea, s'ha establert l’estratègia Europa 2020, una estratègia que defineix uns eixos a assolir en els propers anys per a tots els estats, regions i ciutats europees. Uns eixos que volen posicionar Europa com un espai econòmic, social i sostenible referent al món. L’estratègia Europa 2020 és una iniciativa molt ambiciosa dotada amb més de 420.000 milions d'euros, dels quals, 80.000 milions, estan assignats a desenvolupar i enfortir la Innovació als països de la Unió Europea.
Per a poder gestionar aquesta inversió en l'àmbit de la innovació, la Comissió ha adoptat la iniciativa "Innovation Union", que consisteix en una estratègia d’innovació per reforçar la capacitat d'Europa per crear un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, emfatitzant en el concepte de "l'especialització intel·ligent" com a mitjà per assolir aquest objectius. Aquesta iniciativa està emmarcada dins de la estratègia "Horizon 2020", el fins ara anomenat 7è programa marc.
Paral·lelament, la iniciativa de l'Agenda Digital per Europa també forma part de l’Estratègia Europa 2020, i pretén crear un creixement econòmic sostenible i uns beneficis socials a partir de les tecnologies de la informació i el coneixement. L'Agenda Digital és, per tant, rellevant per a totes les ciutats, regions i països ja que es focalitza en un element clau pel disseny de les estratègies d'especialització intel·ligent, les TIC.
A Catalunya, aquestes iniciatives europees no han de passar desapercebudes i han de ser aprofitades com una oportunitat d’establir el nostre país com un referent en diferents sectors de la innovació i, molt especialment, en la Innovació bassada en les Tecnologies de la Informació i el Coneixement. Una oportunitat que ha de permetre a tots el agents de la cadena de valor de la innovació treballar en una mateixa direcció i establir mecanismes que permetin que la innovació acabi generant recerca per a passar a desenvolupar nous productes i/o serveis que més tard dotin de valor les nostres persones empreses i ciutats.
El model d'innovació català passa, sens dubte, per establir les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, les TIC, com un dels pals de paller de la innovació catalana, clarament dirigides en la definició de nous productes, serveis i models de negoci en molts dels sectors econòmics del País.
En paral·lel, i no menys important, per a dotar de més potencia a aquest model d’innovació s'ha per potenciar un model d'innovació basat en la quàdruple hèlix de la innovació, que aglutini i coordini la gestió de tots els actors de la cadena de valor de la innovació, permetent dirigir en una direcció conjunta les empreses, les universitats, centres tecnològics, els ciutadans i el govern, per a la creació de nou valor i innovació. És per això que les institucions polítiques locals i de País han d'impulsar un model d'innovació que posicioni les TIC com l’eix comú.
Entenent que històricament les TIC han estat una eina fonamental per millorar la productivitat de les empreses, gràcies a la incorporació d'aquestes tecnologies en els cercles de gestió i productivitat o bé gràcies a la implantació d'infraestructures de telecomunicacions, el que es proposa en aquest model d’innovació és l’adopció de les TIC en la generació de nous productes i serveis, passant aquestes a ser part de l'escandall de la fabricació d'aquest nous productes o serveis, sense perdre, és clar, el valor que han tingut fins ara com eina de productivitat.
Si al treball conjunt d'aquestes empreses afegim l’ecosistema del coneixement, universitats, centres tecnològics, experts de diferents sector, etc, en el cercle de la innovació TIC, el que assolim és que de la transferència de coneixement i la innovació es crei recerca, que posteriorment serà introduïda com nous productes o serveis als mercats mitjançant les empreses involucrades.
Tanmateix, i possiblement la característica principal que diferencia aquest model amb altres models d’innovació tradicionals és la incorporació dels ciutadans en el cercle de la Innovació TIC a l’hora de generar-la. El fet de que sigui l’usuari final el que abans de desenvolupar un producte o servei sigui el que ajudi a definir que vol d'aquest producte i/o servei, ajuda a millorar la rendibilitat en el desenvolupament i, per tant, la gestió dels recursos econòmics necessaris per desenvolupar la recerca. Per tant, passem d'un model on l'usuari final estava en la darrera part de la cadena del desenvolupament d'un producte o servei a estar al principi de la cadena de la Innovació.
Per a poder desenvolupar el model d’Innovació TIC en la seva màxima potencia, la xarxa de Líving Labs, Telecentres i centres de treball col·laboratiu permeten accedir al cercle d’Innovació als ciutadans i petits emprenedors. El model de la Quàdruple Hèlix inclou la societat civil, que s’afegeix al tradicional esquema dels actors innovadors: centres de recerca/universitats, empreses i governs (Triple Hèlix). Des d’aquest punt de vista també la societat civil, la ciutadania, és inclosa en la conducció de la innovació a les ciutats i Estats europeus.
El governar la Innovació amb la quàdruple hèlix basada en les TIC també permet generar nous perfils professionals, al mateix temps que permet evolucionar perfils professionals obsolets de sectors tradicionals, fent possible una de les línies estratègiques europees en la creació d’ocupació i millora del coneixement, com és el "Long Live Learnig" o ensenyament durant al llarg de la vida. Posar a treballar en un mateix projecte d'innovació a professionals d'empreses tecnològiques i professionals d'empreses tradicionals crea nous espais de negoci per ambdues companyies i genera nou coneixement pel professionals involucrats, permetent posicionar a les empreses en nous mercats que fins ara no podien accedir degut a la limitació que tenien en el seus productes i/o serveis i millorar les capacitats de coneixement i competències als professionals involucrats.
Aquesta cercle d’Innovació TIC ha de basar-se principalment en un model d’innovació oberta, un model que permet que la creativitat d'actors que fins ara no es tenien en compte per desenvolupar Innovació, gaudeixin d’un espai al costat d'actors més vistos com tradicionals en els cercles de Innovació. Recordem una dita que té la seva màxima en la generació de Innovació, “el coneixement es l’únic valor que augmenta quan es comparteix”.
Una de les característiques més innovadores que té el cercle d’Innovació TIC és l’alt potencial que té per generar emprenedoria i ocupació de qualitat. Fins ara hem comentat com des de la basant de l'empresa amb col·laboració del món del acadèmic i l’aportació del coneixement ciutadà es pot generar valor, però també, aquest és un model que des del ciutadà pot generar innovació. Per tant, és un camí de doble sentit que una vegada endegat ens permet fer el recorregut a la inversa ajudant a tots aquells emprenedors en el seu camí de creació, millora i comercialització dels seus productes i/o serveis.
Per últim, tenim el paper cabdal de l’administració pública com l'actor neutral, no tant sol pel coneixements que es tenen des de les administracions públiques dels actors de la cadena de valor de la Innovació TIC, sinó també pel seu paper dinamitzador i de neutralitat en el cercle d'innovació.
Com hem dit a l’inici d’aquest article ens trobem davant d’una oportunitat única i com va dir el cèlebre economista Joseph A. Schumpeter, ”en la naturalesa de les innovacions esta implícit el vertigen d’emprendre grans canvis per poder donar grans salts. El millor camí per a que una nació es projecti millor en el futur, és que assumeixi que només innovant podrà assolir estar entre els països mes pròspers del món”.
Catalunya, com a part d’un marc econòmic dins la Unió Europea, on hi ha països amb uns índexs molts alts d’innovació, ha de fomentar aquestes pràctiques i potenciar el seu potencial investigador evitant una fuga massiva de persones altament qualificades com la que s’està produint. Encara som a temps de millorar i a Esquerra Republicana de Catalunya creiem que som capaços de fer-ho.
Sergi Marcén i López
Vocalia de Política Industrial i Recerca
Sectorial Societat de la Informació
És per això que, des de la Comissió Europea, s'ha establert l’estratègia Europa 2020, una estratègia que defineix uns eixos a assolir en els propers anys per a tots els estats, regions i ciutats europees. Uns eixos que volen posicionar Europa com un espai econòmic, social i sostenible referent al món. L’estratègia Europa 2020 és una iniciativa molt ambiciosa dotada amb més de 420.000 milions d'euros, dels quals, 80.000 milions, estan assignats a desenvolupar i enfortir la Innovació als països de la Unió Europea.
Per a poder gestionar aquesta inversió en l'àmbit de la innovació, la Comissió ha adoptat la iniciativa "Innovation Union", que consisteix en una estratègia d’innovació per reforçar la capacitat d'Europa per crear un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, emfatitzant en el concepte de "l'especialització intel·ligent" com a mitjà per assolir aquest objectius. Aquesta iniciativa està emmarcada dins de la estratègia "Horizon 2020", el fins ara anomenat 7è programa marc.
Paral·lelament, la iniciativa de l'Agenda Digital per Europa també forma part de l’Estratègia Europa 2020, i pretén crear un creixement econòmic sostenible i uns beneficis socials a partir de les tecnologies de la informació i el coneixement. L'Agenda Digital és, per tant, rellevant per a totes les ciutats, regions i països ja que es focalitza en un element clau pel disseny de les estratègies d'especialització intel·ligent, les TIC.
A Catalunya, aquestes iniciatives europees no han de passar desapercebudes i han de ser aprofitades com una oportunitat d’establir el nostre país com un referent en diferents sectors de la innovació i, molt especialment, en la Innovació bassada en les Tecnologies de la Informació i el Coneixement. Una oportunitat que ha de permetre a tots el agents de la cadena de valor de la innovació treballar en una mateixa direcció i establir mecanismes que permetin que la innovació acabi generant recerca per a passar a desenvolupar nous productes i/o serveis que més tard dotin de valor les nostres persones empreses i ciutats.
El model d'innovació català passa, sens dubte, per establir les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, les TIC, com un dels pals de paller de la innovació catalana, clarament dirigides en la definició de nous productes, serveis i models de negoci en molts dels sectors econòmics del País.
En paral·lel, i no menys important, per a dotar de més potencia a aquest model d’innovació s'ha per potenciar un model d'innovació basat en la quàdruple hèlix de la innovació, que aglutini i coordini la gestió de tots els actors de la cadena de valor de la innovació, permetent dirigir en una direcció conjunta les empreses, les universitats, centres tecnològics, els ciutadans i el govern, per a la creació de nou valor i innovació. És per això que les institucions polítiques locals i de País han d'impulsar un model d'innovació que posicioni les TIC com l’eix comú.
Entenent que històricament les TIC han estat una eina fonamental per millorar la productivitat de les empreses, gràcies a la incorporació d'aquestes tecnologies en els cercles de gestió i productivitat o bé gràcies a la implantació d'infraestructures de telecomunicacions, el que es proposa en aquest model d’innovació és l’adopció de les TIC en la generació de nous productes i serveis, passant aquestes a ser part de l'escandall de la fabricació d'aquest nous productes o serveis, sense perdre, és clar, el valor que han tingut fins ara com eina de productivitat.
Si al treball conjunt d'aquestes empreses afegim l’ecosistema del coneixement, universitats, centres tecnològics, experts de diferents sector, etc, en el cercle de la innovació TIC, el que assolim és que de la transferència de coneixement i la innovació es crei recerca, que posteriorment serà introduïda com nous productes o serveis als mercats mitjançant les empreses involucrades.
Tanmateix, i possiblement la característica principal que diferencia aquest model amb altres models d’innovació tradicionals és la incorporació dels ciutadans en el cercle de la Innovació TIC a l’hora de generar-la. El fet de que sigui l’usuari final el que abans de desenvolupar un producte o servei sigui el que ajudi a definir que vol d'aquest producte i/o servei, ajuda a millorar la rendibilitat en el desenvolupament i, per tant, la gestió dels recursos econòmics necessaris per desenvolupar la recerca. Per tant, passem d'un model on l'usuari final estava en la darrera part de la cadena del desenvolupament d'un producte o servei a estar al principi de la cadena de la Innovació.
Per a poder desenvolupar el model d’Innovació TIC en la seva màxima potencia, la xarxa de Líving Labs, Telecentres i centres de treball col·laboratiu permeten accedir al cercle d’Innovació als ciutadans i petits emprenedors. El model de la Quàdruple Hèlix inclou la societat civil, que s’afegeix al tradicional esquema dels actors innovadors: centres de recerca/universitats, empreses i governs (Triple Hèlix). Des d’aquest punt de vista també la societat civil, la ciutadania, és inclosa en la conducció de la innovació a les ciutats i Estats europeus.
El governar la Innovació amb la quàdruple hèlix basada en les TIC també permet generar nous perfils professionals, al mateix temps que permet evolucionar perfils professionals obsolets de sectors tradicionals, fent possible una de les línies estratègiques europees en la creació d’ocupació i millora del coneixement, com és el "Long Live Learnig" o ensenyament durant al llarg de la vida. Posar a treballar en un mateix projecte d'innovació a professionals d'empreses tecnològiques i professionals d'empreses tradicionals crea nous espais de negoci per ambdues companyies i genera nou coneixement pel professionals involucrats, permetent posicionar a les empreses en nous mercats que fins ara no podien accedir degut a la limitació que tenien en el seus productes i/o serveis i millorar les capacitats de coneixement i competències als professionals involucrats.
Aquesta cercle d’Innovació TIC ha de basar-se principalment en un model d’innovació oberta, un model que permet que la creativitat d'actors que fins ara no es tenien en compte per desenvolupar Innovació, gaudeixin d’un espai al costat d'actors més vistos com tradicionals en els cercles de Innovació. Recordem una dita que té la seva màxima en la generació de Innovació, “el coneixement es l’únic valor que augmenta quan es comparteix”.
Una de les característiques més innovadores que té el cercle d’Innovació TIC és l’alt potencial que té per generar emprenedoria i ocupació de qualitat. Fins ara hem comentat com des de la basant de l'empresa amb col·laboració del món del acadèmic i l’aportació del coneixement ciutadà es pot generar valor, però també, aquest és un model que des del ciutadà pot generar innovació. Per tant, és un camí de doble sentit que una vegada endegat ens permet fer el recorregut a la inversa ajudant a tots aquells emprenedors en el seu camí de creació, millora i comercialització dels seus productes i/o serveis.
Per últim, tenim el paper cabdal de l’administració pública com l'actor neutral, no tant sol pel coneixements que es tenen des de les administracions públiques dels actors de la cadena de valor de la Innovació TIC, sinó també pel seu paper dinamitzador i de neutralitat en el cercle d'innovació.
Com hem dit a l’inici d’aquest article ens trobem davant d’una oportunitat única i com va dir el cèlebre economista Joseph A. Schumpeter, ”en la naturalesa de les innovacions esta implícit el vertigen d’emprendre grans canvis per poder donar grans salts. El millor camí per a que una nació es projecti millor en el futur, és que assumeixi que només innovant podrà assolir estar entre els països mes pròspers del món”.
Catalunya, com a part d’un marc econòmic dins la Unió Europea, on hi ha països amb uns índexs molts alts d’innovació, ha de fomentar aquestes pràctiques i potenciar el seu potencial investigador evitant una fuga massiva de persones altament qualificades com la que s’està produint. Encara som a temps de millorar i a Esquerra Republicana de Catalunya creiem que som capaços de fer-ho.
Sergi Marcén i López
Vocalia de Política Industrial i Recerca
Sectorial Societat de la Informació