Empresa

Innovació tecnològica: competitivitat empresarial passada, present i futura

Porto un parell de setmanes donant voltes a com escriuria aquest article, per tal de fer-ho m’he documentat llegint diverses fonts*. I tots han corroborat les meves teories: som bons en crear innovació i , a més sense invertir amb els nivells que ho fan altres països amb estat, som capaços de generar exportacions al 2012 per valor de 55 Mil Milions d’Euros que ja, en el 2010 comptaven amb un contingut tecnològic amb un valor de més de 34.000 Milions d’Euros acumulats a finals de 2010 i això en anys de plena crisi, segons la UE.

Avui en dia, quan parlem de competitivitat empresarial, som molt conscients de a què ens estem referint i les diverses fórmules de competitivitat: preu, logística, tecnològica...etc. Catalunya al 2010 produïa aproximadament un 1% de tota la producció científica mundial, si be es cert que amb les darreres retallades dels darrers dos anys, la inversió en recerca ha disminuït, al 2011 Cataluña dedicava el 1,6% del seu PIB i la seva producció científica seguia representant gairebé aquest 1% de la mundial ( amb una posició semblant a la de països com Finlàndia i Escòcia). La ciència no és l’element que comporta una millora competitiva pel fet de traduir-se en valor empresarial vinculat a la innovació, però si que proporciona una força de treball altament qualificada, que, estimulada en l’esperit emprenedor o posada en contacte amb el món empresarial són generadors d’ innovació tecnològica.

Si mirem per països que ocupen les primeres posicions en la competitivitat mundial ens trobem amb Hong Kong al capdavant seguit per Estats Units i Suïssa i, si ens centrem en Europa només ens trobem amb Suïssa, Alemanya i Suècia, ocupant Espanya la trenta novena posició. Tots els països que figuren en les primeres posicions d’aquest rànking són països que no han fet retallades en quant a la despesa en innovació tecnològica sobre el PIB amb nivells propers al 2,82% Alemanya, 3,62% Suècia, valors del 2009, valor que a Espanya en el 2009 era de 1,38%, o de 1,52% al 2010, valors que són pitjors que els que presentava Catalunya tot i ser un país sense estat: 1,79% al 2009 i 1,84% al 2010 (increment d’un 0,05% en plena crisi).

Aquells territoris que aposten per una despesa important en la innovació tecnològica veuen com les seves empreses entren un cercle virtuós en el que l’empresa genera i aporta al mercat productes diferencials que li permeten ser més competitiva i per tant assolir millors posicions en el seu mercat i potser en altres mercats (exportacions); aquesta competitivitat comporta una major producció i per tant la necessitat de més ocupació que porta implícitament a un augment del nombre de rendes d’aquell país, a mes d’un increment d’aquestes. La inversió pública en Innovació Tecnològica Industrial activa genera d’aquesta manera un efecte tractor d’inversió privada. És cert que la dada de que hi ha hagut una disminució del nombre d’empreses innovadores en 2.850 entre el 2008 i el 2010 és d’allò més preocupant, però també es cert que malgrat això el producte català te una forta sortida i acceptació en el mercat exterior: les exportacions catalanes representaven el 23% del PIB català al 2011, que al 2009 en plena recessió del comerç mundial les exportacions cap a la Xina van enregistrar un creixement del 13% respecte a l’any 2008 i no només la quantitat d’aquestes exportacions segueix mantenint-se malgrat a la situació econòmica d’Europa si no que les xifres del 2010 confirmen la recuperació de les exportacions catalanes enregistrant increments del 11% en el cas d’exportacions d’alt contingut tecnològic** i del 18,3% en les de contingut mig-alt***.

Que Catalunya des del 2010 hagi entrat en una dinàmica negativa en la que perd més d’un 6% d’empreses innovadores i es redueixen en un 7,5% les inversions empresarials en innovació tecnològica si bé és fruit de la política del govern català d’aquest dos anys, no és menys cert que la pertinença a un estat que no es troba entre els 30 països més competitius a nivell mundial i que al 2010 ocupava el lloc divuitè de la Europa dels 27, en capacitat innovadora, és un pes massa gran només possible de desfer-se’n portant a terme polítiques d’estat, d’un estat català lliure europeu i que miri d’igual a igual als països que l’envolten.


Glòria Serrano
Secretària de la comissió sectorial d'Empresa, Indústria i Serveis


*Biblografia:
  • IMD: Rànking de Competitividad Mundial – 2012
  • Banco Mundial
  • N º59 de març de 2012 del CTESC (Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya).
  • Baròmetre del Sector Tecnològic CTecno
  • Informe Annual de l’R+D i la Innovació a Catalunya, 2011
  • Innovation Union Score Board, 2011

** Alt contingut tecnològic: productes farmacèutics, aeronaus, naus espacials, , màquines d’oficina, equips i instruments medicoquirúrgics i de precisió, preparacions farmacèutiques i productes electrònics i òptics. Serveis de telecomunicacions, programació informàtica I activitats relacionades, serveis de divulgació d’informació i I+D.

*** Mitjà-alt: maquinària i materials elèctrics, vehicles de motor, productes químics, altres materials de transport (excepte embarcacions) maquinària i equips mecànics.
Foro Econòmico Mundial