Impost a les grans superfícies comercials: una necessitat
A França fa bastants anys que apliquen un impost a les grans superfícies, la recaptació del qual reverteix en polítiques adreçades a la millora del comerç urbà. I no passa res. I cap partit polític l'ha impugnat mai. Ni tan sols els grans operadors s'han atrevit mai a pressionar al govern de torn perquè el retiri. En canvi, aquí a casa nostra la patronal de les grans superfícies ja s'ha tornat a aixecar en armes perquè, en aquest cas, s'augmentin els seus tipus i s'extenguin a d'altres formats de gran dimensió.
La gran distribució francesa, pionera a Europa de la deslocalització comercial dels centres urbans, sempre ha tingut clar els efectes negatius que la seva política d'implantacions ha provocat a les ciutats i pobles francesos i ha pogut constatar que un desequilibri excessiu de formats comercials pot arribar a ser més perjudicial pels seus comptes de resultats que una situació de coexistència entre grans establiments perifèrics i potents centres comercials urbans.
Ara fa uns sis mesos, a l'estat espanyol va arribar la sentència del Tribunal Constitucional que ratificava la legalitat de l'Impost de Grans Superfícies que, aquí sí, havia estat recorregut per un partit polític a resultes de la pressió del lobby de la gran distribució.
Des de la seva creació a l'any 1999, fruit d'un pacte d'investidura entre CiU i Esquerra, el tribut havia estat en suspens pels processos que es van obrir que en qüestionaven la seva constitucionalitat i per la negativa de determinats operadors a pagar-lo fins que no s'aclarissin els contenciosos. Amb les contades i honroses excepcions de les empreses de la distribució de matriu catalana.
El resultat és que els grans ni han menjat ni han deixat menjar. El pagament de l'impost no els hagués suposat cap canvi significatiu en l'evolució que han tingut en aquests anys, però sí que hagués fet un bon servei a la millora de la vitalitat econòmica i social de les nostres ciutats i a la modernització de els estructures comercials urbanes.
Atesa l'efectivitat legal d'aquesta figura que grava l'activitat de les grans empreses de la distribució, i per altra banda la migradesa d'ingressos de la Generalitat, potser seria el moment d'ampliar els subjectes passius de l'impost i incrementar el tipus impositiu. Mesura que agrairien el 95% de les empreses comercials catalanes, les finances públiques i el conjunt de la ciutadania
Bernat Valls
Vocal de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
La gran distribució francesa, pionera a Europa de la deslocalització comercial dels centres urbans, sempre ha tingut clar els efectes negatius que la seva política d'implantacions ha provocat a les ciutats i pobles francesos i ha pogut constatar que un desequilibri excessiu de formats comercials pot arribar a ser més perjudicial pels seus comptes de resultats que una situació de coexistència entre grans establiments perifèrics i potents centres comercials urbans.
Ara fa uns sis mesos, a l'estat espanyol va arribar la sentència del Tribunal Constitucional que ratificava la legalitat de l'Impost de Grans Superfícies que, aquí sí, havia estat recorregut per un partit polític a resultes de la pressió del lobby de la gran distribució.
Des de la seva creació a l'any 1999, fruit d'un pacte d'investidura entre CiU i Esquerra, el tribut havia estat en suspens pels processos que es van obrir que en qüestionaven la seva constitucionalitat i per la negativa de determinats operadors a pagar-lo fins que no s'aclarissin els contenciosos. Amb les contades i honroses excepcions de les empreses de la distribució de matriu catalana.
El resultat és que els grans ni han menjat ni han deixat menjar. El pagament de l'impost no els hagués suposat cap canvi significatiu en l'evolució que han tingut en aquests anys, però sí que hagués fet un bon servei a la millora de la vitalitat econòmica i social de les nostres ciutats i a la modernització de els estructures comercials urbanes.
Atesa l'efectivitat legal d'aquesta figura que grava l'activitat de les grans empreses de la distribució, i per altra banda la migradesa d'ingressos de la Generalitat, potser seria el moment d'ampliar els subjectes passius de l'impost i incrementar el tipus impositiu. Mesura que agrairien el 95% de les empreses comercials catalanes, les finances públiques i el conjunt de la ciutadania
Bernat Valls
Vocal de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum