En el procés engegat cap a la independència, un element determinant per a l’èxit final i sobre el qual encara no s’ha començat a treballar és en les eines que han de suportar el dia a dia del trencament amb Espanya. Em refereixo al desenvolupament d’eines d’Estat que permetin gestionar el referèndum, la hisenda pròpia o la seguretat social, per posar-ne només tres exemples.

Tret que ens creguem que Espanya ens regalarà les seves eines, cal que les comencem a crear nosaltres mateixos. Unes eines que són costoses en temps i diners. Si els tècnics ens diuen que disposar de les eines recaptatòries suposa una feina d’entre 2 i 3 anys, a què estem esperant per començar a construir-les? Som conscients que quan Espanya ens tanqui l’aixeta haurem de demanar als ciutadans i a les empreses que paguin a la nostra hisenda i que caldrà tenir les bases de dades i els programes necessaris preparats?

D’altra banda, hem pensat en la necessitat de disposar d’instruments que ens garanteixin la seguretat informàtica del nostre país? O és que ens pensem que Espanya no ens atacarà com va fer Rússia amb les repúbliques bàltiques o amb Geòrgia, o la Xina amb els seus dissidents?

Ningú nega la importància estratègica de la tecnologia per al nostre procés d’alliberament, però pocs han fet res perquè la tinguem disponible. Potser que el Govern, que n’és el responsable, s’hi posi a treballar. I ERC, com en tants altres camps, n’ha de ser la impulsora.

Fins avui hem dissenyat els passos que cal seguir des del punt de vista legal i legislatiu per assolir l’Estat propi. Ara cal que ens centrem en el full de ruta per obtenir les eines d’Estat.


Josuè Sallent
Presidnet de la comissió sectorial de Societat de la Informació