Sentit comú en la política empresarial
El “sentit comú” o...com diríem en el nostre país “el seny”, ens diu que cadascú és diferent i que, si “vols ser atractiu a la resta”, amics, futures parelles, caça talents, etc. és a dir, si vols ser “un producte atractiu pel mercat”; has de potenciar allò en que ets bo, encara que et suposi una alta inversió, deixant de banda allò que no et fa diferent, valuós.
Això que veiem tant clar en el nostre dia a dia alhora d’interactuar en el món social, no és una manera de fer que s’hagi aplicat gaire a Catalunya i menys encara a Espanya, en canvi s’ha aplicat a altres països com Japó, EEUU i més a prop de nosaltres: Alemanya. Si, l’Alemanya que a dia d’avui s’erigeix com la mà de les polítiques d’austeritat, de contenció de la despesa i que quan es parla de “deixar diners” posa un preu de retorn elevadíssim. Alemanya al 2002 va endegar un programa de mesures realistes i possibilistes fonamentades en la creació de llocs de treball i la inversió en innovació per ser un país amb productes atractius pel mercat i difícilment “replicables”.
Fa 10 anys els alemanys varen implantar mesures com les que des d’ERC es propugnen:
- bancs públics que varen prestar i presten diners a les pimes alemanyes a uns tipus d’interès més baix que el que dicta el mercat (el que fa que inverteixin en innovació i esdevinguin una indústria auxiliar real de les grans empreses, potents en la creació de llocs de treball i flexibles per adaptar-se al mercat).
- Una reducció de la “burrocràcia” empresarial per crear empreses i per invertir en innovació, etc.
No s’ha d’inventar res de nou, la roda ja està inventada, només cal que apliquem aquestes mesures d’èxit a la nostra situació. No si val una llei espanyola que redueixi els tràmits burocràtics per establir una empresa a qualsevol part de la “pell de toro” i així atemorir als catalans amb l’amenaça velada de “prendre’ns les empreses”, no.
El que cal és posar-nos a fer i que bramin, cridin o ens portin al Constitucional, “ l’empresa a la catalana” també existeix i funciona.
Glòria Serrano
Secretària de la comissió sectorial d'Empresa, Indústria i Serveis
Això que veiem tant clar en el nostre dia a dia alhora d’interactuar en el món social, no és una manera de fer que s’hagi aplicat gaire a Catalunya i menys encara a Espanya, en canvi s’ha aplicat a altres països com Japó, EEUU i més a prop de nosaltres: Alemanya. Si, l’Alemanya que a dia d’avui s’erigeix com la mà de les polítiques d’austeritat, de contenció de la despesa i que quan es parla de “deixar diners” posa un preu de retorn elevadíssim. Alemanya al 2002 va endegar un programa de mesures realistes i possibilistes fonamentades en la creació de llocs de treball i la inversió en innovació per ser un país amb productes atractius pel mercat i difícilment “replicables”.
Fa 10 anys els alemanys varen implantar mesures com les que des d’ERC es propugnen:
- bancs públics que varen prestar i presten diners a les pimes alemanyes a uns tipus d’interès més baix que el que dicta el mercat (el que fa que inverteixin en innovació i esdevinguin una indústria auxiliar real de les grans empreses, potents en la creació de llocs de treball i flexibles per adaptar-se al mercat).
- Una reducció de la “burrocràcia” empresarial per crear empreses i per invertir en innovació, etc.
No s’ha d’inventar res de nou, la roda ja està inventada, només cal que apliquem aquestes mesures d’èxit a la nostra situació. No si val una llei espanyola que redueixi els tràmits burocràtics per establir una empresa a qualsevol part de la “pell de toro” i així atemorir als catalans amb l’amenaça velada de “prendre’ns les empreses”, no.
El que cal és posar-nos a fer i que bramin, cridin o ens portin al Constitucional, “ l’empresa a la catalana” també existeix i funciona.
Glòria Serrano
Secretària de la comissió sectorial d'Empresa, Indústria i Serveis